Bild: Patrick Pleul/dpa. lkz.de

El futur dels nostres pobles

El futur dels nostres pobles

Dos mesos i mig tancats a les cases. A Barcelona, molts en pisos petits, sense balcons i moltes vegades amb tan sols amb una o dues finestres que donen a patis interiors o davant d’un altre edifici. Sense tocar-los el sol, sense veure un arbre.

Ara és un moment que molta gent pensarà, ostres, potser que busquem un poble on viure, que busquen una casa que puguem pagar, en lloc d’un pis de 50 m2 pel qual paguem una burrada, poder estar a prop de la natura, tenir un paisatge per gaudir, que els nens vagin a l’escola a peu o amb bicicleta, sense por que els pugui passar res, poder córrer o anar en bicicleta per infinitat de camins rurals … en definitiva: poder tenir qualitat de vida, ara que és possible també treballar des de casa.

Doncs això és el que ja han pensat unes quantes parelles joves amb canalla que es queden a viure a Sta. Coloma i als pobles del voltant.

10 parelles joves i 12 nens apuntats a les escoles. De moment, i que sapiguem.

També han vingut aquests últims anys parelles pre-jubilades, aquí han trobat pisos i cases més econòmiques, tranquil·litat, diversitat d’entitats on incorporar-se, tenir la natura a tocar … tal com hem dit més amunt: han trobat qualitat de vida.

Aquest és el futur de Sta. Coloma i també dels pobles de la Baixa Segarra. Poder oferir el que tenim: serveis, natura, paisatge, qualitat de vida.

Però tot això es pot perdre si deixem que grans companyies amb seu a Madrid omplin el nostre territori de molins i més molins. Molins immensos, grans subestacions a Montargull i a les Piles per acumular l’energia i torres d’alta tensió i cables aeris per portar el corrent a les zones més poblades, com Tarragona i Valls, i passar a connectar amb la xarxa espanyola.

Els Ajuntaments cobraran diners, sí, però segons la nova llei, seran pocs, i tan sols una vegada. I Uns quants pagesos i propietaris cobraran diners, aquests forces segons els toqui o demanin més d’un molí a les seves terres.

Preguntem-nos: és just que pels interessos d’un pocs, tots els que viuen a la zona en quedin perjudicats?

El que podem oferir, ja ho hem dit, potser el més important: un paisatge treballat al llarg dels segles i conservat fins avui dia, sense que estigui ple de formigó, ni que hi hagin urbanitzacions per tot arreu. Potser en el nostre país no queden gaires racons no fets malbé. La Baixa Segarra, i també tota la Segarra, és un d’aquests llocs privilegiats, on pobles, natura i paisatge, conviuen amb harmonia.

 

Els aerogeneradors, elements destructors del paisatge. AFP/ARCHIVES - GEORGES GOBET

Important:

No es té en compte que la zona ja ha contribuït en promocionar l’energia eòlica: fa 10 anys ja ens van posar de molins.

Ara, ja no ens toquen més.

 

Perquè penseu que els volen posar aquí?

Perquè hi viu poca gent.

Perquè saben que és fàcil de convèncer pagesos i propietaris per posar-hi els molins a les seves terres. Els diners fan callar moltes veus i enlluernen molt.

Però hi ha una dita, i com moltes de les dites populars, és assenyada:

Pa per avui, misèria per demà.

 

Sí, avui, amb molins, alguns cobraran molts diners, els ajuntaments pocs, però els fills i néts dels que en posen avui i estan tan contents que hi siguin, marxaran dels pobles i aniran a viure en altres zones que no estiguin plenes de molins. 

Aneu a Forès, agafeu el camí de Conesa a Forès, i veureu com ha quedat tot, com han quedat els boscos, com ha quedat el paisatge. Un desastre!

Aquí, a la Baixa Segarra en volen posar un munt parcs eòlics, cada companyia els seus, i les seves subestacions, i de molins: una barbaritat. Tot quedarà trinxat.  

 

Molins al mar

Sí, molins al mar, com fan molts països del nord d’Europa. Perquè aquí no es fa? Perquè a aquestes grans companyies els és més rendibles posar-los aquí, el que volen aquestes companyies són guanys ràpids, i no gastar en innovacions, ni buscar solucions que no perjudiquin ni facin malbé el territori. Tant els fa el territori, els pobles i la gent que en sortirà perjudicada. l’important per ells: els guanys immediats. Són com taurons devoradors, s’ho mengen tot, ho trinxen tot, les persones no compten, el territori menys.

Anunciaven fa poc que al País Basc han construït el molí més gran del món, encara que diuen que EUA també n’han construït algun. El del País Basc el posaran al mar.

Per favor, molins al mar!

El futur

El futur és donar vida als nostres pobles, atraure gent de fora, que estiguin plens de canalla, que estiguin plens de vida.

No venguem el nostre territori per quatre euros. Respectem-lo, estimem-lo, conservem-lo.

aerogeneradors al mar

Montse Rumbau

15 de juny de 2020