De les Piles estant

Una secció a càrrec de Josep Ballabriga Clarasó. Una altra mirada des de Les Piles, a la Baixa Segarra.

PARLAR AMB LA I. LA VERDADERA HISTÒRIA DEL XIPELLA II PART

foto: Les Piles PARLAR AMB LA I LA VERDADERA HISTÒRIA DEL XIPELLA, II PART Diuin que parlem molt amb la i. Sí això és el que deien els espilencs quan algú de fora els feia notar aquest tret característic de la seva parla. De fet a l’Alt Gaià tothom hi parlava d’aquesta manera, i per

LA VERDADERA HISTÒRIA DEL XIPELLA

foto: J. Ballabriga Clarasó LA VERDADERA HISTÒRIA DEL XIPELLA La paraula xipella es recollí molt tardanament als diccionaris (1), i hi entrà amb dues accepcions de significats ben diferents. Per una banda, xipella al·ludeix a un parlar peculiar, la característica principal del qual és la pronúncia en i de la e àtona final. Els que

SEGONA PART ESTRANGERS A SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRE EL 1631 I EL 1727

foto: El Portalet- Arxiu ACBS SEGONA PART ESTRANGERS A SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRE EL 1631 I EL 1727 Continuem amb la relació d’estrangers que es van casar a Santa Coloma durant gairebé un segle. 1666 Antoni Roge o Roger, calderer francès, h. S. C. de Sant Marti b. de Claramunt, f. de Pere i

ESTRANGERS A SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRE EL 1631 I EL 1727

foto: Cal Franqueseta -baster- Arxiu ACBS- Anys 20? ESTRANGERS A SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRE EL 1631 I EL 1727 Primera part Potser no és gaire habitual escollir un llibre d’una parròquia i fer una selecció de tots els estrangers  que es van casar en ella per un període d’uns cent anys. Doncs bé, he

COSTUMS PERDUTS: DEL FESTEIG A LA DEMANDA DE MÀ

foto: perfil de Les Piles. tribus de la segarra Costums perduts: del festeig a la demanda de mà Des de finals del segle XX, els costums de festeig i de demanda de mà, han canviat força. Fa uns cent anys o més, els joves en edat de casar-se els organitzaven el casori els pares, a

La pols de la vida

foto: Mirant la Via làctia.https://jooinn.com/looking-at-milky-way.html La pols de la vida Tot va començar fa uns quants milers de milions d’anys amb un gra de pols minúscul, tan petit o més que la punta d’una agulla. Aquesta partícula tan insignificant, estava sotmesa a una pressió i a una temperatura extremes. Tan alta era la tensió que a la