Josep Maria Carreras

Llums i ombres

JOSEP M CARRERAS Llums i ombres En els meus anys de professor a Tarragona, hi havia a l’Institut un professor que no podia entendre que molts alumnes se n’alegressin sempre que el Madrid perdia fos contra qui fos. No cal dir que aquest professor (ex-policia, d’altra banda) era partidari del Madrid. Podia acceptar que si

Ja sé a qui votaré

JOSEP M CARRERAS Ja sé a qui votaré Tal i com estan les coses, per un moment em va passar pel cap que aquesta vegada no aniria a votar. Però vaig allunyar tot seguit el pensament com si fos una temptació del dimoni. No podia oblidar els milers de persones que varen deixar-hi la pell

Quanta, quanta merda

JOSEP M CARRERAS Quanta, quanta merda Que em perdoni Mercè Rodoreda per haver-li quasi usurpat el títol. Però a mesura que es va desenvolupant el judici del segle creix la meva indignació i es fa més evident la putrefacció que hi ha en molts estaments de l’estat que ens te subjectes. Deixant de banda el

Mirades que maten

JOSEP M CARRERAS Mirades que maten Uy, sí! Vostè, senyor jutge, no hi era i no es por fer càrrec del que vàrem arribar a patir els pobres policies en el compliment del nostre deure. ¿Vostè sap el mal que fan les mirades d’una massa adreçades contra nosaltres? No ens servien de res ni els

Madrid

JOSEP M CARRERAS Madrid Confesso que anava a Madrid amb una certa prevenció. Tal i com estan les coses i amb una extrema dreta agressiva i prepotent, pensava que era anar-nos a ficar a la gola del llop. Els amics veien la meva actitud com una exageració i em parlaven dels dos Madrids, l’oficial i

Monstres i pallassos

JOSEP M CARRERAS Monstres i pallassos A vegades em costa entendre el món en què vivim. Sembla que poc a poc anem perdent moltes de les conquestes que havíem aconseguit amb esforç i lluita. M’esgarrifa pensar que podem tornar a la societat de mitjans del segle XX. És preocupant que, com aleshores, el poder es