Josep Maria Carreras

No repetirem la història

JOSEP M CARRERAS No repetirem la història El 14 d’abril de 1931, després d’unes eleccions municipals que guanyaren els partits republicans, era proclamada la II República espanyola. Alfons XIII –que feia pocs dies havia presidit les celebracions de Setmana Santa al palau reial- feia les maletes i se n’anava a l’exili d’on ja no havia

Estat de dret?

JOSEP M CARRERAS Estat de dret? Tothom ho ha pogut veure. Els organismes que haurien de vetllar per la imparcialitat en  l’administració de la justícia són de fet jutge i part i per tant, han perdut tota credibilitat. A partir d’aquí, se’ls plantegen uns problemes, difícils de resoldre. Cada dia queda més clar que no

Llums i ombres

JOSEP M CARRERAS Llums i ombres En els meus anys de professor a Tarragona, hi havia a l’Institut un professor que no podia entendre que molts alumnes se n’alegressin sempre que el Madrid perdia fos contra qui fos. No cal dir que aquest professor (ex-policia, d’altra banda) era partidari del Madrid. Podia acceptar que si

Ja sé a qui votaré

JOSEP M CARRERAS Ja sé a qui votaré Tal i com estan les coses, per un moment em va passar pel cap que aquesta vegada no aniria a votar. Però vaig allunyar tot seguit el pensament com si fos una temptació del dimoni. No podia oblidar els milers de persones que varen deixar-hi la pell

Quanta, quanta merda

JOSEP M CARRERAS Quanta, quanta merda Que em perdoni Mercè Rodoreda per haver-li quasi usurpat el títol. Però a mesura que es va desenvolupant el judici del segle creix la meva indignació i es fa més evident la putrefacció que hi ha en molts estaments de l’estat que ens te subjectes. Deixant de banda el

Mirades que maten

JOSEP M CARRERAS Mirades que maten Uy, sí! Vostè, senyor jutge, no hi era i no es por fer càrrec del que vàrem arribar a patir els pobres policies en el compliment del nostre deure. ¿Vostè sap el mal que fan les mirades d’una massa adreçades contra nosaltres? No ens servien de res ni els