Bet Altarriba

Il·lustració: Mary Wollstonecraft. www.npg.org.uk

Deia Mary Wollstonecraft que: "no els hi desitjo (a les dones) que tinguin poder sobre els homes, sinó sobre si mateixes". El passat 8 de març vam celebrar el Dia Internacional de la Dona, una data reconeguda per l'Organització de les Nacions Unides –i instaurada l'any 1975- i un dia clau per tornar a reivindicar el feminisme, denunciant el masclisme i els micro masclismes. És una efemèride que ens permet no oblidar i tornar a rememorar totes les batalles que encara hem de guanyar com a societat justa i lliure. Ens queda molt camí per recórrer: la conciliació laboral i familiar, la fi de la violència de gènere i que no existeixin més discriminacions en el món del treball, entre molts altres aspectes que es resumeixen pel simple fet de ser dona. No és més que una qüestió de cromosomes, però això no ens ha de permetre defallir. Com bé diu David Fernández a Sobre igualtat de gènere: millores pendents, un article publicat al diari ARA: "Si volem una societat justa, l'entrada al mercat laboral no ha d'implicar un sacrifici de temps per al desenvolupament personal. I no és només per una qüestió de justícia, sinó de llibertat: si reconeixem que tothom hauria d'assolir un lloc a la societat, d'acord amb les seves capacitats i voluntat, hem de garantir que la dona sigui capaç d'escollir el seu camí vital; i que res, fora de les seves capacitats, suposi la seva discriminació. Aquesta és una causa prioritària, siguin els nostres temps de crisi econòmica o bonança i creixement."

De fet, aquesta lluita encara –tristament- continua formant part de la nostra idiosincràsia i de la nostra societat per tal d'arribar a una igualtat de gènere i que així existeixi una simetria entre home i dona per igual pel que fa als drets. No hem de permetre que ningú ens apagui la veu ni ens talli les ales de la llibertat.