Foto: www.npr.org

Jordi Gras

Al Club de Lectura de Santa Coloma de Queralt hem llegit Cumbres Borrascosas  d’Emily Brontë, que és una poeta i novel·lista anglesa que va néixer l’any 1818 i va morir l’any 1848 a causa de la tuberculosi. Va viure al Nord Est d’Anglaterra, a Haworth. El seu pare era pastor anglicà i ella era la cinquena filla d’una família de set germans dels quals en van arribar a l’edat adulta només quatre. Era tímida de caràcter i li agradaven els animals i pràcticament no va fer amics fora de l’àmbit familiar. No va tenir una educació formal però va tenir accés a una àmplia literatura: Walter Scott, Byron, Shelley. Cumbres borrascosas, publicada el 1847, va ser la seva única novel·la i la va publicar sota pseudònim i assumint-ne els costos. Aquesta obra es considerada un clàssic de la literatura romàntica anglesa.  L’any 1939 se’n va fer una pel·lícula, dirigida per Willy Wilder, que es va estrenar al nostre país l’any 1944. L’any 1992 i 2011 se’n va fer altres versions en forma de pel·lícula. La novel·la romàntica es va desenvolupar durant la primera meitat del segle XIX i es va iniciar a Anglaterra i Alemanya d’on es va estendre per tota Europa. Altres arts com la pintura i la música és van veure influïdes pel romanticisme.


Que aquesta novel·la pertanyi al gènere romàntic no vol dir que expliqui una història d’amor, vol dir que dóna prioritat al sentiments, i per a alguns de nosaltres de forma exagerada. En general es va considerar que els 170 anys transcorreguts des de la seva publicació la distancien notablement de la nostra sensibilitat actual.


Alguns de nosaltres, que l’havíem llegit amb gust a la nostra joventut, avui en una segona lectura, l’hem trobat desfasada. Encara que també cal reconèixer que els sentiments que expressa, que són bàsicament d’odi, d’enveja i de gelosia, estan expressats amb un art que t’arriba a colpir. Altres elements que hem destacat d’aquesta obra és el classisme amb que són tractats els personatges, en un món tancat, sòrdid, on la mort hi era molt present. Cal tenir present que en aquella època i en aquell entorn d‘Anglaterra les malalties infeccioses feien estralls entre la població i morir-se als 30 anys, com va ser el cas de l’autora, no era res d’excepcional.