Foto: Joaquim Pijoan. ca.wikipedia.org

Jordi Gras

Al Club de Lectura hem llegit Sayonara Barcelona de Joaquim Pijoan que és una novel·la que transcorre a la ciutat de Barcelona l’any 2006. L’autor va néixer a Santa Cristina d’Aro l’any 1948. A més d’escriptor és pintor, encara que com a escriptor té una producció curta. També ha traduït obres del japonès al català. L’obra que hem llegit ara va guanyar el premi Sant Jordi concedit per Òmnium Cultural l’any 2006.


Tal com ja he dit l’obra transcorre a Barcelona ara fa una dècada i descriu el desencís del personatge que torna a Barcelona després de 25 anys d’haver marxat i es troba amb una societat que no entén i que no reconeix com a pròpia. El tema principal potser siguin les cultures, la catalana i la japonesa. Es dóna una visió crítica de la cultura i la política catalana del 2006.

L’autor pel que sembla coneix bé la cultura japonesa, i el personatge de la novel·la té el seu amor al Japó, la Michimi, mentre que a Barcelona només té records de joventut embolcallats en fracassos a diferents nivells. Per tant no és de estranyar el desenllaç de l’obra que ja ve anunciat en el títol de l’obra. El personatge opta per la cultura japonesa tot i reconèixer que, com totes les cultures, té també aspectes qüestionables.


No obstant això, l’autor introdueix en el relat la figura d’un narrador que apareix poques vegades, però que al final sembla que ens digui que ell no se’n va, no abandona sinó que continua a Barcelona malgrat tot. Hi ha la nostàlgia dels anys de la transició, i el reconeixement dels errors que es fan a la joventut.


A la majoria dels lectors no els hi ha agradat aquesta obra, i per alguns l’exhibició de coneixements de les cultures catalana i japonesa s’ha considerant pedant, encara que per altres aquesta aportació d’informació s’ha considerat valuosa.


Aquesta lectura ha estat la darrera del curs per tant vam aprofitar per fer una trobada gastronòmica per acomiadar el curs, i jo aprofito per desitjar-vos un bon estiu.