Foto: Toni Orensanz. Anna Zaera. google.es

Jordi Gras

El proppassat dia 16 de setembre a la sala dels merlets del castell es va celebrar un col·loqui amb l'escriptor Toni Orensanz autor de «L’estiu de l’amor». L'acte, organitzat pel Club de Lectura de Santa Coloma de Queralt i l'Antena del Coneixement del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili entra dins el programa «Lletres en viu» de la Institució de les Lletres Catalanes.


Toni Orensanz va néixer a Falset l’any 1970 i és escriptor, dramaturg i periodista. Ha col·laborat en diferents mitjans escrits, així com ràdios i televisions. Pel que fa a la producció de llibres cal destacar cronològicament «L’òmnibus de la mort: parada Falset» que és un llibre de investigació històrica sobre els crims a la zona de Falset comesos per l’anomenada Brigada de la mort de la FAI. Després va publicar la seva primera novel·la que és l’esmentada «L´estiu de l’amor» que comentarem més endavant. I per acabar volem destacar «El nazi de Siurana» que és també un treball entre la recerca històrica i el periodisme d’investigació sobre un dirigent nazi belga que va viure fins no fa gaires anys a Siurana, la població del Priorat al costat de Cornudella de Montsant.


En els dos llibres d’investigació històrica s’endinsa en el camp de la història local, que és un camp compromès. Per altra banda cal destacar que el gènere històric es tractat amb una amenitat que a vegades recorda el gènere policíac. L’entorn geogràfic de les seves obres són les terres del sud de Catalunya, Priorat i Terra Alta.


«L’estiu de l’amor» és un relat al voltant de la segona visita que va fer Picasso a la població d’Horta de Sant Joan l’estiu de l’any 1909. La primera visita la va fer l’any 1898 en companyia del seu amic Manuel Pallarès que era natural d’aquesta vila. Aquesta vegada Picasso estava acompanyat de la seva parella per aquelles dates que era la francesa Fernande Olivier. En aquells moments Picasso tenia ja 28 anys i estava als inicis de la seva etapa cubista i ja havia pintat «Les senyoretes d’Avinyó» (1907). De fet començava a ser famós i a tenir diners.


Aquest relat, que és novel·lesc, parteix com a documentació original de les cartes que Fernande va fer a les seves amigues Alice Toklas i Gertrude Stein mentre va residir a Horta. És una narració que vol reflectir de forma còmica el xoc entre la parella Picasso-Olivier i l’entorn rural i conservador. Com tota novel·la basada en fets històrics et fa preguntar-te a vegades on comença la ficció i on comença la realitat. Toni Orensanz ens va comentar com sovint la memòria dels fets passats està empeltada d’elements fantàstics i a vegades és molt difícil, per no dir impossible, destriar el que és real d’allò fantàstic. Això és més cert en el cas de la visita de la parella Picasso-Olivier que va despertar tota mena de passions, especialment en referència a Fernande Olivier que era una noia d’una gran bellesa i portava tot el glamour de París.


També vam comentar «L’òmnibus de la mort: parada Falset» on l’acció se situa a l’Agost del 36, moments aquells en que l´ús de la violència política semblava que no tenia aturador. És el llibre més arriscat, perquè cercar la veritat dels fets d’aquella època pot arribar a ser-ho. «El nazi de Siurana» és una investigació periodística sobre un matrimoni d’origen belga que va residir a Siurana des de poc temps després de la Segona Guerra Mundial. Està entre el periodisme i la història però manté l’interès com si fos una novel·la de misteri. A més l’autor es planteja dilemes ètics i reflexions sobre el perdó i el penediment que no es troben en els llibres d’història habituals.


El diàleg va continuar en un berenar que vam fer en un restaurant de Santa Coloma on Toni Orensanz gentilment ens va acompanyar.