MARIA AUBIA ASBERT

MARIA AUBIA ASBERT

HISTÒRIES LOCALS

Cada època té els seus gustos i les seves modes, en els vestits, en les festes, en el menjar i, també, en els noms de pila. He vist que els noms més posats als nadons de l’any passat a Catalunya han estat Marc, Aleix, Èric, Pol i Pau, en els nens; i Júlia, Martina, Laia, Carla i Paula per a les nenes. Ja tenen més de vint anys els Jonatans, les Jèssiques i les Vanesses. Després de la guerra, a tots els noms s’hi afegia la Maria: Maria Carme, Maria Montserrat, Maria Mercè, Josep Maria, etc. Durant els pocs anys de la Segona República es van posar noms com Llibert i Pròsper.


A les plaques del cementiri hi ha molts noms que ja no es posen. Són els noms de les meves companyes de classe, de les nostres mares, pares, germans i marits. Noms que als joves els fan riure, però que jo els trobo normals Potser es tornaran a posar de moda, com s’han recuperat els noms de l’Edat Mitjana de Sibil·la,  Violant, Ot, Arnau, Bernat i Guillem.


Fins no fa gaire, uns 20 o 30 anys, els noms de pila eren escollits pels padrins de bateig que, un cop repetits els dels avis i àvies per als primers fills, sovint s’optava per posar als fills successius el nom  del Sant del dia que naixien. Miraven el calendari i sortien noms com: Emerenciana, Magina, Mundeta o Munda, Raimunda, Ramona, Àgueda, Mariana, Claudina, Paulina, Trinitat, Angelona, Providència, Petra, Crescència, Emiliana, Gertrudis, Calamanda, Leocàdia, Genoveva, Enriqueta, Ernestina o Ernesta, Balbina, Serafina, Flora, Hortència, Soledat, Palmira, Marcelina, Narcisa, Caterina, Anastàsia, Ventureta, Remei, Clàfida, Rita, Loreto, Armanda, Úrsula, Polònia, Armengola, Càndida, Engràcia, Amparo...per a les nenes, i per als nens: Baldomero, Venceslau, Ramiro, Rosendo, Ramici, Agapito, Bonaventura, Gumersindo, Silvano, Ciprià, Camil, Mariano....


No sé si amb aquesta llista hauré donat alguna idea als pares que volen noms diferents per als seus fills. Però si que m’agradaria reivindicar que no es perdin els noms nostrats. Les Montserrats i Núries ja tenen més de 40 anys i escassegen els Joans i Joseps. I, ja ho diu la dita popular que, a les cases on no n’hi ha, hi ha ases!



Foto: google.es