A rel del terrible sisme del Japó, sentim a dir aquests dies que el nostre país no és terra de terratrèmols. I realment si ens comparem  amb altres països ens pot semblar que aquesta afirmació és certa, però, de fet, no és ben bé així. Al s. XIV i sobretot al s. XV, hi hagueren terratrèmols molt importants a Catalunya que causaren la mort de moltes persones i la destrucció de viles i ciutats.

Els primers terratrèmols estan documentats al s. XIV i deurien ser precursors dels que van venir posteriorment en el segle XV i que foren molt més forts, culminant amb el del dia de la Candelera del 1428, que fou el més destructor.

Dels terratrèmols del s. XIV n’han quedat documentats una trentena. Van causar la por de la gent i com que no entenien el perquè d’aquests seísmes, creien que era un càstig de Déu. Quan va tenir lloc el més important, el del dia 2 de març de 1373, a Barcelona i a molts altres llocs es feien processons, i el mateix rei i els membres de la cort  van assistir-hi. Aquest terratrèmol va tenir lloc a les 12 de la nit, i ens l’explica el cronista i escrivà de l’Audiència a Barcelona, Pere Vidal:

“Aquest gran terratrèmol es desenvolupà tant en la terra com en el mar i amb uns efectes tan terribles que les grans naus eren aixecades per les aigües .... La violència del sisme ocasionà l’enderroc del cloquer de Sta. Mª del Mar. Diversos castells de Catalunya resultaren esquerdats i ensorrats en algunes de les seves parts”.

Però els terratrèmols més forts  van arribar al segle XV. Van començar al 1410 i s’anaren succeint fins el 1430. Els primers no foren gaire forts, però els del 1425 van provocar el pànic de la gent i en els arxius de la ciutat de Barcelona consta que es van fer processons tan “devotes” com mai abans s’havien fet. El mes de març del 1427 n’hi hagueren tres de seguits que foren molt forts, i en molts llocs, i també a Barcelona, la gent s’estava en tendes que havien muntat als camps, lluny de les cases.

El més fort de tots fou el del 2 de febrer de 1428, el dia de la Candelera. L’església de Sta. Maria del Mar de Barcelona era plena de gent, el terratrèmol va fer caure el gran ull de bou de damunt del portal, i moriren més de 20 persones sota les pedres i sota l’ofeg de la gent que fugia. A la ciutat, moltes cases van caure, d’altres s’hagueren d’apuntalar i moltes es van haver de reduir d’alçada. Però on més mal va fer va ser a la Garrotxa, al Ripollès i a la Cerdanya. En cròniques de l’època, consta que es va destruir la vila d’Olot i de Castellfollit, i que hi va morir molta gent. Sant Joan de les Abadesses va quedar en part derruïda i moriren unes 40 persones, a Camprodon es diu que en van morir 200, i les cases es van cremar al ser totes de fusta, com va passar també a Puigcerdà. Altres fonts parlen de molts danys a la vila de Banyoles, d’altres de la destrucció de camins, ponts i edificis a Prats de Molló, i el campanar del monestir de Sant Martí del Canigó i el de Cuixà es varen desplomar.

Aquest terratrèmol es va arribar a sentir a Bordeus, al cantó nord, i pel cantó sud fins a Tortosa. Es creu que l’epicentre va ser prop de Puigcerdà. En canvi, sembla que l’epicentre del de 1427 va ser prop d’Olot.

Després del sisme del 2 de febrer n’hi hagueren encara alguns altres al llarg del segle, el més important va tenir lloc el 25 de maig de 1448 i es va sentir a Barcelona, al Vallès, a Girona i al Rosselló. En documents de l’àpoca s’ens diu que “al Rosselló va durar per espai d’un pare nostre i una ave maria”.

Aquests terratrèmols queden lluny en el temps, passen els anys i també els segles, i ja ningú recorda que a casa nostra hi van haver uns sismes que van provocar la destrucció d’algunes poblacions i la mort de molta gent.

montserumbau@gmail.com