Anant cap a Cervera i passat la Panadella, crida l’atenció una antiga fortalesa  dalt d’un turó. Es confon amb el color de la terra que l’envolta, i s’adiu amb el paisatge adust, sever i esquerp d’una gran part de la Segarra. La seva silueta fa pensar en una fortalesa, un castell, una casa forta, o un petit poblat tancat i protegit per  parets elevades. Es tracta de Timor. Tota la construcció es dalt del turó, cap casa es va construir fora d’aquest tancat, tan sols una petita església que és força a prop. Sembla estrany que al voltant de l’antiga fortalesa no hagués sorgit un petit nucli habitat, com va passar a Briançó o a Montlleó, tant un com l’altre no gaire lluny i amb un origen que deuria diferenciar-se ben poc del de Timor, o com qualsevol altre nucli de la Segarra nascut a redós d’un castell.

El petit conjunt fortificat dalt del turó, sembla que sigui al mig del no res. Al seu voltant: camps de cereals, racons amb alzines, alguns ametllers arrenglerats seguint antics marges, oliveres plantades no fa molt... I una vista impressionant, amb Cervera al fons i també la Panadella, i a l’altre cantó, l’altre vall, i el pas del riu Ondara acompanyat per grans pollancres que segueixen el seu curs, i un conjunt important d’arbres al voltant del mas Claret, on hi van matar dinou claretians en els anys de la Guerra Civil.

Quan ets dalt, el conjunt que des de baix veies compacte i sòlid, apareix ara esquinçat, amb un munt de restes mig enrunades que parlen de diferents èpoques. I es fa difícil de veure quines d’aquestes pedres corresponen a l’antic castell del segle XI, quines són de l’època medieval, i sobre quines estructures antigues es va edificar el gran casal del segle XVII-XVIII. Al voltant del conjunt hi ha diversos perímetres de muralla, uns més enrunats que altres.

Dalt de tot hi ha un pou força fondo on s’hi veu l’aigua, i dins de la casa hi han dos pous més. També es veu una canalització que portava l’aigua de la teulada cap a una cisterna. Dins de la casa també es veuen diversos cups on sembla que hi portaven la collita de raïm no només els de la casa sinó altres veïns que vivien més lluny.

Una mica més avall de la casa, però dins d’uns dels recintes emmurallats, hi ha una entrada que porta a un petit recinte amb parets de pedra i  volta apuntada. Dins s’hi va trobar una imatge d’una Mare de Déu i aquest fet ha fet pensar a alguns que potser es tracta de la primitiva capella de l’antic castell. I apartada de tot el conjunt constructiu i emmurallat hi ha l’església romànica de Sant Jaume, ara ja casi del tot enrunada.

Pujant pel camí, bastant a prop ja del conjunt fortificat, hi ha l’antiga pedrera, ara mig amagada per uns pins, d’on s’ha tret la pedra per anar construint les diferents edificacions que s’hi han fet al llarg dels segles.

Al segle XIV hi consta que a Timor hi han sis focs o sigui sis famílies. Potser algunes d’elles vivien sota d’un dels perímetres emmurallats on s’hi veuen algunes restes d’antigues edificacions.

Timor neix en els anys en què aquestes terres esdevenen zona fronterera entre cristians i sarraïns. Els cristians van avançant, cap al 1025 ja han conquerit Cervera i Guissona, i per tots aquests paratges es van construint torres, castells i cases fortes per tal de defensar *el nou territori conquerit i evitar possibles incursions sarraïnes. I a poc a poc, la gent es va establint a redós de les noves fortaleses construïdes, algunes segurament ja existents en temps en què hi eren els sarraïns. Els Timor, una de les famílies nobles importants del país, apareixen lligats al repoblament de la Segarra i a la primitiva fortalesa que porta el mateix nom. El primer Timor conegut és Alaric, que deixa al seu fill Ramon de Timor, Figuerola i Guialmons en alou, i en feu, Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló. En Ramon te dos fills, Guillem i Ramon, el primer, casat amb Ermessenda de Montlleó, és qui hereta Figuerola i Timor. El fill d’aquest, Arnau, compra el castell de Queralt al 1213 amb totes les seves possessions, que hereterà el seu fill Pere II de Queralt, iniciador d’un dels llinatges de Queralt. Els Timor continuen a través d’un altre fill d’Arnau, Ramon de Timor, senyor de Timor, St. Antolí, Rauric i Montlleó. Al claustre del monestir de Vallbona de les Monges hi ha una làpida d’una abadessa, es tracta d’Elisenda de Timor –segle XIII-, damunt la pedra sepulcral s’hi pot veure l’escut dels Timor que porta un cérvol.

I així es van anar estenent amb el pas dels anys el llinatge dels Timor.

Diuen que la Segarra te un dels paisatges més austers de Catalunya. Un paisatge auster on destaquen les antigues fortaleses erigides en aquells anys convulsos de lluites amb els sarraïns. I petits poblets arrecerats al voltant de les torres i castells. Per aquestes terres encara és possible trobar llocs primigenis, llocs que han perdurat fins als nostres dies amb molts pocs canvis tot i que el seu origen es remunta a més de 1000 anys enrere. Les restes de l’antic castell de Timor amb les de les construccions posteriors, és un d’aquests llocs. Ara amb moltes parets enrunades, però des de lluny, la seva estructura bàsica i els diferents perímetres de muralla que envolten tot el conjunt, segurament no deuria ser gaire diferent del que es deuria veure en el seu origen quan els que arribaven veien al seu davant el turó fortificat. I amb un entorn semblant al d’ara, amb aquest paisatge aspre, sec i auster, amb camps de cereals, vinya, ametllers, alzines i amb les altes pollancres a les vores de l’Ondara.

Temps alentit i silenci. Els anys han passat per aquestes contrades d’una manera suau i tranquil·la, sense grans convulsions, sense grans canvis. I ens hi podem passejar seguint les marques del temps i de la història en les pedres  ja enrunades.

montserumbau@gmail.com