Els de Sta. Coloma, hem vist un munt de vegades quan ens acostem a la Panadella, les restes d’una antiga torre dalt d’un turó. Una torre mig enrunada i amagada per la vegetació i que  al costat hi ha una d’aquelles torres de comunicació que fan més  mal a la vista que altra cosa.

De la torre en diuen el Castellot, i s’hi pot arribar en cotxe. Sorprèn veure que no està tan derruïda com sembla des de baix, la torre és de base rodona, amb un diàmetre d’uns 5 metres i amb una alçada actual d’uns 4 o 5 m.

Consta que a la Panadella hi havia hagut un castell, que en un principi havia de ser la típica torre de defensa tan habitual a la zona. Aquesta antiga fortalesa està documentada a mitjans del segle XIII. També a Montmaneu en consta una, aquesta documentada al segle XI. Probablement deva ser la mateixa, la de Montmaneu i la de la Panadella, ja que està tan a prop un lloc de l’altre, i havia d’estar en el mateix turó on ara hi ha aquesta torre enrunada. L’antiga torre de defensa o antic castell, havia de controlar el camí que passava per baix, per l’anomenat coll de la Panadella.  

Aquest camí era el camí ral: el pas natural entre la zona costanera i l’interior del país. El camí era una derivació de la Via Augusta, però ja la van trobar els romans quan van venir per aquestes terres perquè existia ja des de temps molt remots. Era el camí que anava cap a Aragó i cap a l’interior de la península.

De Montmaneu sempre havia sentit aquesta frase: “A Montmaneu, si no teniu feina, no hi aneu”. I quan preguntava què volia dir exactament em deien que els de Montmaneu estaven involucrats en els robatoris que es feien al camí ral quan passaven per aquesta zona. Aquesta dita, i el concepte que l’explica, dóna una idea del que havien suposat aquells robatoris, se’n devia parlar tant que van quedar en la memòria col·lectiva del país. Per la ruta hi passava gent de tota mena, i alguns portaven molts diners al damunt, normalment els que en portaven viatjaven en grup per tal de protegir-se o bé portaven escorta armada. El segle XVI i sobretot el XVII, són segles d’una gran inestabilitat pel que fa a seguretat dels camins, ja que hi havia molts bandolers que es dedicaven a robar els viatgers. A vegades els bandolers anaven amb colles de fins a cent persones. El coll de la Panadella havia de ser un bon lloc per esperar els incauts que hi passaven.

La torre de la Panadella que ha arribat fins als nostres dies enrunada, i que sembla en un primer moment una antiga torre de defensa dels segles X-XI, no és d’aquest temps. Hi ha qui diu que és medieval, del XIV o XV, però tampoc ho sembla. La torre té unes obertures, algunes en forma d’espitllera, però aquestes són més grans que les típiques medievals. Tampoc sembla una construcció dels segles XVI o XVII per combatre el bandolerisme. La torre és del segle XIX. La seva funció: la mateixa que la primitiva torre que hi havia abans que aquesta, la de controlar el camí, en un segle també de gran inestabilitat, primer, per la Guerra del Francès -1808-1814- després, per les guerres carlines.

Les restes d’aquesta torre queden com a testimoni d’un passat vinculat amb aquesta zona estratègica a la vora de l’ancestral camí ral. Una zona amb hostals per acollir als que hi passaven, i amb torres de defensa per controlar i protegir el pas. No costaria gaire netejar de vegetació els voltants de la torre, el lloc mereix una visita encara que només sigui per gaudir de l'esplèndida vista que hi ha i també per poder recordar des d’allà estant la importància del camí al llarg de la història i del seu pas pel coll de la Panadella.

Montse Rumbau