Els Comdals:
Un palau gòtic a la vora de l’Ondara
dijous 9 d’octubre de 2014
Durant l’explotació i comercialització de les aigües de Rubinat –a la Ribera d’Ondara-, que va tenir lloc a la segona meitat del segle XIX i primer quart del XX, hi van intervenir diverses companyies. Una d’aquestes companyies va ser creada pel metge Joan Bofill, l’aigua que s’extreia s’envasava en unes garrafes de vidre molt grans que portaven en carro a la seva finca, anomenada els Comdals, on l’embotellaven.
Els Comdals era una finca molt important, amb molt de terreny i amb una “masia”, segons explica algun veí de Rubinat. Però els Comdals no és una masia, ni ho era en temps del Dr. Bofill. Els Comdals és un palau gòtic, construït a començaments del segle XVI pel monestir de Montserrat. La finca pertanyia a Montserrat, i amb la desamortització de mitjans del segle XIX, va passar a l’Estat, que la va vendre a en Ramon Puerta Magro que al seu torn la va vendre el 1853 al metge Joan Bofill.
La finca i la casa es troba a la dreta del riu Ondara, entre Sant Pere dels Arquells i Cervera, prop de Vergós, a tocar de l’antiga N-II, una zona ara molt tranquil·la, ja que hi ha molt poc trànsit. Per la finca hi passa l’antic camí reial de Madrid a Barcelona.
Poca gent coneix aquest palau gòtic, no es veu des d’enlloc, perquè queda tancat i amagat per un mur que fa de tanca i per antigues granges. El palau és elegant i auster, i té una preciosa porta dovellada. Dins, encara s’hi conserva un gran escut de pedra del monestir de Montserrat. Malauradament, no queda documentació dels segles en què va pertànyer a aquell monestir: a la guerra del Francès -1808-1814- va ser cremat pels francesos, biblioteca inclosa.
Quan els de Montserrat van comprar la finca a finals del segle XV, els Comdals era un antic molí. Al segle XII, el 1130, Ponç II de Cervera va cedir part dels terrenys del molí a Ramon Berenguer III.
En passar molí i terres a mans del monestir a finals del segle XV, la finca va esdevenir el graner de Montserrat, ja que
produïa una quantitat molt important de cereals. El palau el van construir com a residència de l’abat, que devia venir a passar-hi algunes temporades. L’explotació agrària era administrada per un monjo “majordom”, hi treballaven mossos habitualment, i se’n llogaven d’altres en temps del segar i quan feia falta.
La finca dels Comdals constava de 58,6 hectàrees de superfície, i formava una unitat compacta de terres de bona qualitat. Era la segona finca més important, a mitjans del segle XVIII, dins l’àrea que pertanyia a Cervera. La primera en importància tenia com a propietari la comunitat de preveres de l’església parroquial, i posseïa un total de 63,1 hectàrees distribuïdes en petits lots estratègicament situats. Eren les dues finques més grans, i estaven molt lluny en nombre d’hectàrees dels altres propietaris.
A Cervera hi havia cinc molins fariners:
- el de la finca dels Comdals
- el de Vergós, de la Comunitat de preveres de l’església parroquial
- el de Fillol, del Cavaller Magí de Casanoves
- l’anomenat “molinet”, del cavaller i regidor primer, Bonaventura Montaner
- i el del Francesc Grau.
Molts d’aquests molins, sinó tots, funcionaven des dels temps medievals. I les xarxes de les séquies o recs estaven també construïdes des de molt antic. L’aigua que passava per aquests recs anava a les basses o “peixeres” dels molins fariners. Un cop feta la mòlta, anava a l’altre molí que hi havia més avall, i, quan passava pels recs, servia per regar els horts que hi havia a prop.
La Segarra és una terra de secà, per tant l’aigua és un recurs escàs. La majoria de rius i torrents no en portaven prou per poder regar, només en moments de pluges, quan es podien omplir basses i cisternes, es podia regar algun hort. Aquesta part de la Ribera d’Ondara, no era de les més seques, sinó que, sorprenentment, hi havia prou aigua per regar els horts propers als recs, sempre que no fos un període de forta sequera.
El 1776, el monestir de Montserrat va voler construir un nou molí als Comdals, i aquesta decisió va provocar una forta oposició de la Comunitat de preveres de l’església parroquial que eren justament els que tenien el molí de més avall dels Comtals, el molí de Vergós. Van denunciar a l’Ajuntament, que ja havia donat el permís per a la nova construcció, el disbarat que aquesta decisió suposava, ja que no hi havia tanta aigua com per construir un nou molí i provocaria que no n’arribés prou no només al molí de Vergós, sinó també als altres molins, i a tots els que tenien terres per regar. Però les queixes dels preveres no van servir de res, i el 1777, es va construir un nou molí fariner als Comdals.
El Joan és jove, simpàtic, emprenedor i vital, i és qui ens ensenya els Comdals. Quan parlem de l’aigua diu que a la finca n’hi ha molta, hi ha set pous, ell només n’ha trobat cinc, i com que amb aquests ja en tenen prou, ja no han buscat els altres dos que queden. Hi ha tanta aigua que podrien regar camps de blat i ordi amb aigua pròpia,.
Des de no fa gaire, el palau, les sales i el jardí es lloga per fer-hi casaments i altres festes i celebracions.
El Joan ens explica que va ser el seu avi qui va comprar la finca. Recordem que el metge Joan Bofill l’havia comprat el 1853, i el seu fill, Gustavo Bofill, que va ser Diputat a les Corts Generals pel partit conservador el 1884, la va heretar, i la va vendre el 1906. La va comprar Conrado Rouviere Rovira, i va passar als seus hereus. El 1942, la finca, que constava en el registre de la propietat amb més d’onze inscripcions, es va agrupar en una de sola, i segons constava en alguns articles de la Vanguardia, s’havien venut diverses parcel·les. El 22 de juny de 1934, quan la propietària era Enriqueta Rouviere Rull, va tenir lloc a la finca una festa organitzada per la secció femenina de la Lliga Regionalista, que va consistir en una revetlla de St. Antoni. La finca va tornar a ser venuda el 1974, i va ser l’avi del Joan, Joan Sagarra Tarrats, i la seva esposa, qui la va comprar. Actualment és de la família Sagarra Morera.
Al Joan li agrada treballar als Comdals i és qui vetlla perquè tot funcioni, diu que la seva mare ajuda en la decoració i en detalls que acaben convertint tot el conjunt en un lloc molt acollidor. El palau també es lloga si els nuvis i parents volen passar-hi la nit. El Joan viu en un palau, però amb les comoditats d’avui dia, la cuina i quartos de bany han estat modernitzats, però la resta s’ha respectat tal com el seu avi ho havia deixat, amb mobles i decoració antiga. A la planta baixa, on destaquen unes grans arcades, hi ha un immens rebedor i altres dependències, i una elegant escala porta al pis de dalt, on hi ha la cuina i el menjador, les habitacions i la biblioteca.També hi ha una capella. Tot és gran i espaiós, elegant i alhora acollidor.
El jardí també és gran,i amb arbres que ja havia plantat l’avi. Hi ha unes immenses naus que podrien ser del mateix temps en què es va construir el palau, començaments s. XVI, o potser del s. XVIII. Sembla possible que aquestes sales acollissin les celebracions que l’abat pogués oferir als seus invitats; les sales de dalt, potser servien de dormitori dels que l’acompanyaven en la seva estada als Comtals. Actualment una de les sales de baix, plena de robustes columnes, serveix per al banquet dels casaments o de les festes que s’hi celebren.
No és estrany que agradi aquest lloc als qui el contracten per fer-hi celebracions. El jardí, les sales, el palau, l’entrada al recinte, l’àmplia zona pel pàrquing ... Tot està molt cuidat, i el conjunt queda totalment tancat, de manera que des de fora és impossible veure què hi ha dins, ni tan sols un pot imaginar el que realment hi ha.
El Joan parla sempre dels Comdals, i el negoci porta aquest nom, però ha estat anomenat també antigament els Comtals.
Poc se sap del passat dels Comdals, però una porta gran que normalment està tancada, condueix a través d’una rampa que baixa a les instal·lacions dels antics molins: dues naus molt llargues i fosques, amb volta de pedra. Són les úniques restes d’un passat que l’incendi a Montserrat, va fer emmudir per sempre més.
Una gran finca que va esdevenir el “graner de Montserrat” i amb dos antics molins, un del segle XII i l’altre del XVIII. Qui hi vagi, trobarà un conjunt excepcional. No és estrany que els de Montserrat l’haguessin comprat i s’hi haguessin instal·lat.
Ctra. N-II Km 523
Montse Rumbau
Montserrat a l'escut
Roda d'aleps, de l'antic molí
Estances del palau
Sota el palau
Espectacular escalinata
Una sala immensa