MONTSE RUMBAU



MONTSE RUMBAU

Foto. La casa de la font, des de Les Coves.

Quan pujaven els Muntadas a la casa de St. Magí, que van fer tota nova, ja que l’anterior havia de ser una casa petita, hi pujaven amb mossos d’esquadra, que feien guàrdia allà a la nit. Venien en carruatges tirats per animals, al costat de la casa hi havia les quadres i els edificis per guardar-hi els carruatges.


Abans de la guerra civil, hi pujava els estius la Sra. Eulàlia Muntadas amb el seu fill, el Jaume Pernau Muntadas. L’Eulàlia era segurament la besnéta del Bernat Muntadas. El seu fill, el Jaume era tinent d’artilleria de la República i era advocat, a l’acabar la guerra va ser condemnat a mort. Però gràcies a les influències de la família li van anul·lar la condemna, encara que es va estar un temps a la presó. Sembla que en va sortir molt afectat. Anys més tard, es va casar amb la Nuri Marimón de Sta. Coloma.


Quan a l’estiu anaven els amos a la casa, o sigui la Sra. Eulàlia, als anys 30, 40 i 50, vivien al pis de dalt. Al pis de baix hi vivien els masovers, els Segura. Als anys 50 també hi va anar a viure el Fèlix Llorach de Valldeperes, que era pastor i s’havia casat amb la filla dels masovers, la Joana Segura Benet. El Joan no va saber mai com es deia exactament la seva sogra, reia quan ho explicava, es deia Imbarius, o alguna cosa així. Explicava el Joan que els Segura eren quatre nois, el Jaume, el seu sogre, el Magí, el Melitón i un que va morir a la guerra. El Jaume és el que es va quedar fent de masover a la casa, els altres van marxar, el Melitón va anar a viure amb la seva dona en una de les cases de dalt, del costat de l’església.


Els bens del Joan pasturaven pels boscos de St. Magí, per Valldeperes, Viladeperdius i Pontils. El ramat el guardava a St. Magí i també a Pontils, i els xais els tenia a St. Magí, i els cuidava la seva dona.



La Pilar Segura, nascuda el 1950, vivia a Rocamora amb la seva família, i anava amb la seva germana algunes vegades a la casa de la Font. Recorda la Sra. Eulàlia, el fill, i també els néts. Els hi donaven berenar. Quan venien els estius, portaven l’“ama de llaves” i la cuinera. La casa era molt maca, hi havia una capella i un piano. La néta més gran tenia l’edat de la Pilar, es diu Eulàlia i va rebre d’herència Rocamora. Els altres néts són el Magí i el Joan que és el petit. El Magí és el que viu ara a la casa de la Font.



Foto: La Casa de la font, època actual.

Foto:  Casa de les Fonts. Començaments segle XX. Postals A.T.V.

Foto: Joan Frederic Muntadas, estàtua al parc del Monasterio de Piedra.  es.wikipedia.org

En altres escrits sobre St. Magí, ja hem explicat que en aquesta zona hi havia viscut moltíssima gent abans de la desamortització de 1835, moment en què van deixar d’existir els monestirs i convents. St. Magí, com va passar també en tots els centres religiosos del país, va quedar abandonat, i les antigues dependències del convent, l’hostatgeria, quadres, cellers, rebosts, capelles, ermites ...  i masies del voltant, van anar deteriorant-se i moltes van anar desapareixent.   


Avui dia, de totes les cases i dependències que hi havia, tan sols queden quatre cases dalt de la plaça de l’església que ara es lloguen. Procedeixen de les restes de les dependències de l’antiga hostatgeria, i han estat rehabilitades. De masies tan sols queden: cal Nofre, on des de ja fa uns anys que no hi viu ningú, i la masia dels frares, que es lloga temporalment. I l’únic lloc on s´hi viu és la casa de la Font.


La casa de la Font, que també era anomenada cal Muntadas, és una casa gran que està a prop de les fonts de Sant Magí. Quan la veus t’adones que no té res a veure amb cap casa de la zona. Construïda per un dels germans Muntadas cap a la segona meitat del XIX. Els Muntadas eren una família d’industrials de les més importants i reconegudes del país. 


Els Muntadas


Els Muntadas van ser els que van crear el 1847 l’Espanya Industrial, a Sants, una fàbrica tèxtil que es va convertir en la primera societat cotonera d’Espanya. I va arribar a ser el recinte industrial més importat en tot l’estat. Va arribar a tenir 2500 persones treballant-hi. Van tancar el 1969.


Els Muntades eren set germans, sembla que el més emprenedor va ser el petit, l’Antoni Muntadas i Campeny. Abans de l’Espanya Industrial, la família ja tenia diverses fàbriques tèxtils a Barcelona, com l’anomenada el Vapor al carrer Riereta, al Raval, i dues a Sabadell. Tots els germans Muntadas van destacar en els negocis i en les diferents activitats que van tirar endavant.


Un dels germans, Pau Muntadas, el 1840, va comprar la finca del “Monasterio de Piedra”, situada a l’Aragó, després de la desamortització del 1835, el seu fill, Joan Frederic, li va agradar tant el lloc, que va anar fent reformes, i el 1860, va descobrir la Gruta Iris, on hi va crear al cap de set anys el primer centre de piscicultura d’Espanya, fent servir l’aigua del riu Piedra i criant truita comuna i cranc de riu ibèric.


El que va comprar la finca de St. Magí: tot Rocamora, les cases, els masos i les terres de Sant Magí i també tot el voltant del santuari, després de la desamortització del 1835, va ser Bernat Muntadas i Campeny, el tercer dels germans. La va comprar cap al 1842-45.

La casa de la Font, en els documents de l’Arxiu Diocesà de Tarragona:


En aquests documents hi podem trobar diverses cases anomenades de la font: 


- Caseta de la Font:

El 1705 hi viu el Josep Segura.

El 1780 hi viu l’Isidro Albet i la Magina Pujador, en aquest any se’ls mor el seu fill Magí amb 16 anys. 


- La casa Xica de la Font:

Hi viuen el Ramon Parallada i la Magina Tarrida, se’ls mor dos fills d’albat: la Josepa el 1796 i el Magí el 1803.


- La casa Vella de la Font:

Hi viuen el Felip Soler i la Francesca Janer, se’ls mor el 1812 dos fills bessons d’albat, el Magí i l’Isidro.

El mateix any mor Ramon Just de Montargull, potser hi treballava fent de mosso.

El 1818, hi mor Sabina Morera, potser hi va morir casualment, ja que feia de captaire. Havia estat casada amb el difunt Magí Roset de Biure. Tot i que feia de captaire sembla que era pubilla i que tenia alguna cosa a Biure.

La casa de la Font el 1883:


A. Aulèstia i Pijoan, explica una excursió de la Llacuna a St. Magí, l’abril del 1883

-publicació de l’Associació catalanista d’excursions científiques-. En l’escrit parla de la casa de la Font:


“A dos quarts de set arribàvem a St. Magí, dirigint-nos a la grandiosa masia propietat de don Eusebi Muntades, qui ens havia donat una carta de recomanació per al majordom Josep Busquet que ens atengué amb una amabilitat suma. La masia d’aspecte modern, tancada per ample barri, està rodejada d’ametllerars que van a confondre’s amb les rouredes de les vessants pròximes. Després de reposar un poc a la llar, a on assecàrem nostres robes, sortírem per visitar lo santuari que s’alça a la dreta de la riera al peu d’un espadat.

...

Retornats de negra nit a la masia, després d’haver ben sopat, esperàrem l’hora d’anar a dormir sentats vora la llar ... entonant aquelles hermoses cançons de la terra que tan bé s’adiuen amb nostra naturalesa i tan tendrament parlen al cor.

..... ”-p. 41-

  1. -La casa Nova de la Font:


A principis del segle XIX, hi viuen els Macip. El 1831, hi viuen Miquel Segura i Teresa Vidal, aquest any se’ls mor una filla d’albat. El 1858, hi viu Gabriel Martí, francès, del bisbat de Perpinyà, i Francesca Just, natural de St. Magí, se’ls mor un fill, l’Eusebi, amb tan sols 1 mes i 20 dies.


Eren la caseta de la Font, la casa Xica de la Font, la casa Vella de la Font i la casa Nova de la Font, la mateixa casa que anava agafant diferents noms? O eren cases diferents? Tant podria ser una cosa com l’altra, no ho sabem.


Si eren la mateixa casa, era aquesta la que van trobar els Muntadas quan ho van comprar tot, i van decidir fer-hi en el seu lloc, cap a la segona meitat del segle XIX, la gran casa que encara veiem avui dia? Podria ser.

Els Muntadas, un dels beneficiats de la desamortització del 1835


La casa de la Font, una casa important, on hi pujaven els Muntadas amb carruatges tirats per cavalls, acompanyats de mossos d’esquadra que es quedaven vigilant l’estada de la família.


Els Muntadas, com tants altres burgesos d’aquells anys, van ser un dels grans beneficiats de les vendes de totes les propietats religioses que l’Estat va expropiar en la desamortització del 1835. El Pau Muntadas va comprar el “Monasterio de Piedra, i el seu germà Bernat, va comprar tots els terrenys, el poble de Rocamora, cases, i totes les dependències monàstiques de St. Magí, com ja hem dit, excepte l’església que va quedar en mans de l’església.


La desamortització va consistir en una expropiació forçada dels béns eclesiàstics, sense cap mena d’indemnització. La seva venta posterior a  través de subhastes va reportar grans beneficis al govern espanyol.  La venta de moltes d’aquestes propietats expropiades, a uns preus a vegades irrisoris, acabaven en mans de coneguts, amics i altra gent ben situada que es trobaven a prop del poder. 

Foto: Josep Antoni Muntadas i Campeny. ca.wikipedia.org

Foto: Sant Magí de la Brufaganya a la primavera