MONTSE RUMBAU



MONTSE RUMBAU

Foto:  Carrer Major, a la dreta l'església. La casa del fons: cal Rafel.

El molí


El Gabriel vivia amb la seva família a la casa del costat del molí, que els de cal Rafel van donar al seu pare. El molí i la casa eren a la part baixa del poble, i el Gabriel hi havia treballat moltes vegades quan sortia de l’escola. Feien farina pels cavalls, mules, “tocinos”.... L’aigua del Gaià arribava a la bassa que hi havia més amunt, i que servia de safareig, a través d’un rec que encara hi és, i es va fer servir per regar. L’aigua de la bassa queia baix al soterrani on un serpentí feia girar les rodes que hi havia al pis del damunt. Els anys 60-70 van plegar i l’antic molí va deixar de funcionar.


A prop del molí, hi havia el safareig on s’hi anava a rentar. En eixamplar un carrer en aquests últims anys, es va cobrir de terra, però encara s’hi poden veure les lloses.


Més avall del poble hi havia hagut un altre molí, el del Junquer, però aquest feia molt temps que ja no funcionava. En l’aiguat de Sta. Tecla del 1874, molts molins van quedar tan afectats que ja no van tornar a funcionar mai més, com va passar amb els de Sta. Perpètua.



Foto: La part baixa del poble

Foto: La fessina en bon estat, anys 40-50

L’escola


A començaments dels anys 50, va néixer molta canalla a Pontils i als masos, i a l’escola hi anava una colla pràcticament de la mateixa edat. Hi anaven els dos germans de cal Tous, el Magí Bonell i la seva germana Mª Rosa; els de cal Francisquet, la Isabel i el Jaume Rovira, tots dels masos. Els dos germans de cal Caselles no hi anaven perquè eren més grans. Agafaven un carrerany que passava pel bosc per arribar a Pontils. També hi anaven els de cal Llorach de Viladeperdius, la Mª Dolors i el J.Mª Llorach. I de dins el poble: el J.Mª Janer de cal Ramonet, el Gabriel Janer del Molí, la Pilar Mateu Mateu de cal Quim, la Rosita i el Josep Ferrer de cal Balet, La Josefina Mateu Ferrer de ca l’Antonia, i els quatre o cinc germans de cal Blanc.


L’escola estava al costat del cafè, on els diumenges a la tarda, hi anaven els pares a jugar a cartes. L’edifici donava a la plaça; actualment en el seu lloc hi ha una casa amb pisos, l’única de Pontils.



El molí de Pontils


A l’anterior escrit havíem trobat a Pontils, a la segona meitat del segle XIX, uns quants Janer. Hi havia hagut 5 famílies amb aquest cognom: dos eren germans: el Josep i el Miquel Janer Corbella, un i altre consten com a moliners; el Jaume Janer Sagalà i el Jaume Janer Almirall figuren com a propietaris; i també hi havia el Miquel Janer Figuerola. Tots casats i amb fills, i vivint tots a Pontils. 


Hem parlat amb el descendent d’un dels dos Janers moliners de finals del segle XIX, el besnét d’un d’ells. És el Gabriel Janer, del molí de Pontils, nascut als anys 50. El Gabriel ens ha explicat coses del molí i de la vida al poble en els anys que ell hi vivia. El pare del Gabriel, el J.Mª Janer Padró, casat amb la Maria Gassó de cal Segura de la Cirera, era de cal Rafel.


Cal Rafel


Els Janer venen tots de cal Rafel. L’hereu de cal Rafel, el Josep Maria, cosí del Gabriel continua fent de pagès, com feien els seus avantpassats, i una filla seva fa actualment d’alcaldessa de Pontils, sent la més jove de tota la comarca, i potser fins i tot de tot Catalunya.


Agafant el carrer Major amunt, passada l’església, trobem a l’esquerra, cal Rafel, la casa pairal més gran del poble i probablement la més antiga. A la casa hi ha un document del 1.200, on el nom de Rafel ja hi surt. Els que han visitat la casa parlen de la gran sala que hi ha al pis de dalt, una sala d’uns 300 m2. A la façana, destaca un portal amb dovelles i dos balcons al primer pis.


L’església actual de Pontils va substituir una de romànica documentada ja al 1.168, una data pròxima al document dels de cal Rafel. La casa i l’església estan molt a prop una de l’altre. L’església crida l’atenció per la seva grandària, en proporció amb la mida del poble: una plaça, el carrer major, alguns carrerons, i poca cosa més.





La fessina


Davant del poble, a l’altre cantó de la carretera i direcció al Gaià, hi ha les restes d’una edificació ara coberta d’heura. Sempre se li ha dit la fessina, i era dels Clarassó que venien del Montalegre Vell, el poble que ara està del tot abandonat entre el Montalegre actual i Viladeperdius. Una fessina era un lloc on s’hi destil·lava alcohol, i on es feien begudes alcohòliques. El Gabriel recorda que els Clarasó eren tres germans solters, que només s’estaven a la casa quan venien a treballar les terres que tenien al terme de Pontils. El Gabriel recorda que quan era petit, els tes germans ja eren grans, i que ell i els altres nens del poble anaven moltes vegades a jugar a la fessina. Al pis de baix hi havia l’estable, i al pis de dalt era on s’hi vivia. De la fessina no en quedava res de res, segurament devia funcionar abans de la fil·loxera, potser hi feien l’aiguardent que donava tants beneficis. Ja fa molts anys que l’antiga fessina està enrunada i coberta d’heura. 




El fred


A Pontils hi fa molt fred, juntament amb Llorac, són els dos pobles més freds de tota la zona. Moltes nits del mes de desembre i del febrer, s’arriba a 8 i 10º sota zero. Aquest any, alguns dies del mes de novembre també s’ha arribat a 8º sota zero.


Els ramats


Als anys 50-60, els veïns no tenien ramats a Pontils, però en venien de fora, de la Llacuna i de Vilafranca, a pasturar pels trossos després de segar, i s’hi estaven dos o tres mesos. Un d’aquests pastors s’estava els estius a cal Blanc, hi venia amb la dona i amb els seus dos fills. El Fèlix Llorach de Valldeperes, que vivia a la casa de les Fonts de St. Magí, també portava a pasturar el seu ramat pels voltants de Pontils.

També venien a pasturar tot l’any les vaques d’un pastor de Sta. Coloma.


Els espatllats


On sí que hi havia un pastor era a la masia de les Planes -la masia a mig camí de Pontils i Sta. Coloma- era el masover, i menava les terres i l’hort. I a més, curava als espatllats. Quan un nen o un adolescent no menjava i creixia escardalenc es deia que estava espatllat, aleshores se l’agafava, l'hi aliniaven els braços per veure si coincidien, i finalment agafant-lo pel darrere els estrenyien abraçant-los pel pit ben fort, els ossos feien un crec i quedaven curats. El Gabriel va ser un d’aquests espatllats i va ser el pastor de les Planes qui el va redreçar o equilibrar o desespatllar o el que fos. Eren els pastors, acostumats a curar els ossos de les ovelles, els que ho feien.


Flors d’àrnica


A casa dels Janer del molí, tenien, dins d’una ampolla, flors d’àrnica amb esperit de vi. Quan un es feia un cop molt fort, es posava al damunt i marxava el dolor i no sortia mai el blau. No es podia posar mai si hi havia una ferida oberta. Les flors, semblants a unes margarides de color groc, les anaven a buscar al bosc.





Marxar del poble, però de fet, ser-hi sempre


El J.Mª Janer Padró, el que va sortir de cal Rafel per anar a viure a la casa del costat del molí, fins als anys 60 va fer funcionar el molí amb l’ajuda, com ja hem dit més amunt, del seu fill Gabriel quan aquest sortia de l’escola. A més de portar el molí, feia també de pagès, i durant molts anys va ser l’alcalde de Pontils. Ara ja és gran, i ha vingut a viure a Sta. Coloma, on hi ha més serveis que a Pontils.


El Gabriel va marxar del poble abans que el seu pare, i va anar a viure a Montblanc per qüestió de feina, encara que ha fet de tinent d’alcalde de Pontils més de 20 anys. Es va prejubilar, i des d’aleshores, puja al poble cada dia, allà hi tenen la casa, la terra i l’hort. El Gabriel es veu animat, vital i emprenedor, i com que pràcticament cada dia és a Pontils, potser acabarà un dia o altre fent d’alcalde com ho va fer el seu pare.



Les cases de Pontils


El Gabriel les anomena totes amb rapidesa: 

Cal Rafel

Cal Quim

Ca l’Antònia

Cal Blanc

Cal Miatju

Cal Ramoment

Cal Carboner, l’avi havia sigut carboner, era on hi havia el cafè i l’escola.

Cal Peret

Cal Camps

Cal Balet

El Molí


A la segona meitat del segle XIX, hi havia d’haver moltes més cases a Pontils. Ja que, en els llibres parroquials de l’Arxiu Diocesà de Tarragona, hi trobem totes aquestes famílies, i tots amb fills:

Janer: cinc famílies amb aquest cognom, com ja hem dit més amunt,

Florensa: tres famílies,

Bonell: tres famílies,

Mateu: tres famílies,

Clarasó: dues famílies,

Bosch: dues famílies,

Ferré: dues famílies,

Altres famílies: Canela, Borràs,  Domènech, Sabaté, Llorach. Casellas i LLenes.

Tots aquests amb fills, per tant tots més o menys joves.

També hi ha altres cognoms Bartolí, Batet, Guasch Cendra, com ja vam dir en l’escrit anterior.

I aquests eren els de Pontils, i cal afegir els que eren veïns però que venien de fora, anomenats també en l’escrit anterior.


Era molta gent vivint al poble, encara que també cal comptar que alguns vivien en els masos. Molta gent en aquells anys i molta canalla, com ja hem vist que passava també en els altres pobles. I com dèiem en l’escrit anterior, hi havia molta gent perquè hi havia feina.


Crits, corredisses, els animals a les cases, anar a buscar aigua a la font, llenya al bosc, rentar la roba baix al riu .... Ben diferent del silenci que hi ha ara a tots aquests pobles. Poca gent i sense canalla. Una senyora gran d’un d’aquests poblets em deia un dia que el que troba més a faltar són les rialles i els crits de la canalla corrent amunt i avall del poble. Tan sols a l’estiu es tornen a omplir aquests poblets i és aleshores quan es poden tornar a sentir les veus i els crits dels nens corrent i jugant, i banyant-se a la piscina. Tan sols a l’estiu.




Foto: Baixant pel carrer major

Foto: Can Rossell, una preciosa casa construïda als anys 30 i ara tancada i deteriorant-se

Foto: Rellotge de sol de cal Rossell, una casa del 1935 avui tancada i deteriorant-se

Foto: Carrer major, pràcticament l'únic carrer del poble