MONTSE RUMBAU


MONTSE RUMBAU

Aquest cap de setmana ha vingut Lluís Foix a fer una conferència a Sta. Coloma invitat pels Amics de la Capelleta de St. Magí. Ha vingut a parlar de la situació política mundial a “l’era Trump”. Lluís Foix és molt conegut sobretot com a contertulià a molts mitjans de comunicació, també pel seu període de director de La Vanguardia, i per la seva època de corresponsal a diferents països del món, que li ha donat una visió dels fets molt directa i pròxima, que amb el pas dels anys i amb la seva formació com a intel·lectual i lector incansable, li permet de tenir actualment una visió amplia i madura dels fets que ens envolten.



Lluís Foix, signant un llibre.

Foto: Ramon Orga

Ha vingut molta gent a escoltar-lo i la sala ha quedat petita. Lluís Foix ha vingut a Sta. Coloma moltes altres vegades, tantes com se li ha demanat, hi té amics, i a més és patró de la Fundació Quer Alt de l’Editorial Edèndum de Sta. Coloma, i ha visitat diverses vegades la biblioteca que en Josep Batalla té a la seu de la Fundació.  I és que Sta. Coloma està a prop del seu Rocafort natal. El Lluís s’identifica amb aquest paisatge de la Catalunya interior, un paisatge que estima, i que sempre descriu omplint-lo d’emocions, de sentiments i de poesia.


Justament ha començat la xerrada parlant dels carros que circulaven per Rocafort quan ell era petit, en contrast amb els mitjans de comunicació actuals. I de la comunicació a través del WhatsApp, Twitter, Instagram ... que fa que tot ho puguem saber al moment, i que fins i tot molts polítics ja s’expressen únicament per aquests medis, com el mateix Trump, que ho fa a través de twits. Tot ha canviat tant, que no en som encara prou conscients ni tenim la suficient perspectiva per adonar-nos del que suposa i del que poden suposar de cara al futur tots aquests avenços. Ha parlat d’alemanya, d’Anglaterra, dels EUA, de les mentides que va dir Trump en la seva campanya i quan el van acusar, ho va reconèixer: sí, és veritat, he mentit, però he guanyat. I va parlar de les grans divisions que hi ha avui dia dins de molts països, i de les tensions que això provoca, unes tensions que van creixent i que no sabem com pot acabar.


Les reflexions que anava desgranant en Lluís Foix eren molt interessants, i feien pensar. Però malauradament, algú del públic el va interpel·lar una vegada i un altre, quan encara el Foix no havia acabat les seves exposicions. El Lluís Foix, que és un home educat, intentava contestar, però  l’altre no tenia justament la seva educació, i no parava d’interrompre’l, fins que la presentadora va donar per acabat l’acte fent un resum del què havia dit i agraint-li la seva presència, i ja no es va donar pas a fer cap pregunta per part dels que estàvem allà presents. Va ser una llàstima.


El Lluís Foix va parlar dels pobles de la Catalunya interior, com el de Sta. Coloma, i de la sort que tenim de tenir la natura tan a prop. I comparava la vida d’ara en aquests pobles i la vida que hi havia quan ell era petit, sobretot en temps de sega. Hi havia una activitat frenètica, els carros que no paraven, tothom estava implicat en les feines i treballant tantes hores com fes falta, era un no parar. Avui dia, les enormes màquines de segar van amunt i avall i també els tractors amb els seus remolcs, però ja no hi ha tota aquella activitat i tràfec que durava dies i dies i que implicava a totes les famílies.




Els pobles han canviat, han canviat molt, i ja no tornaran a ser com abans. Però avui dia, aquests pobles tenen moltes coses per oferir a la gent de les grans ciutats: com ara molta tranquil·litat, preus més econòmics, tenir la natura a tocar, i tenint a mà tots els serveis.


I és veritat, a Sta. Coloma cada vegada hi ha més gent que s’ha instal·lat al poble buscant justament el que deia el Lluís Foix, lloguers econòmics, cases que es poden comprar a uns preus que no tenen res a veure amb els de la gran ciutat, no has de pagar pàrquing ni zones blaves, disposes de tots els serveis, amb la internet pots treballar des de casa, hi ha moltes associacions culturals que poden ajudar a integrar als nou vinguts, tens ben a prop els camps, boscos i camins, i amb menys d’una hora ets a Barcelona. En definitiva, aquests pobles poden oferir una tranquil·litat i una qualitat de vida que difícilment trobes en els grans nuclis de població. I és per aquí on cal anar: explicar i oferir aquesta qualitat de vida que tenim tant a mà els que hi vivim.


Camí de Figuerola

Foto: Montse Rumbau

La Sala dels Merlets, plena.

Foto: Ramon Orga