MONTSE RUMBAU



MONTSE RUMBAU

Foto: Cereal a Pontils

Les famílies, i els cognoms, “de sempre”:


Al poble de Pontils, hi ha cognoms que sembla que ja hi siguin des de sempre.


Les dades més antigues que tenim, tretes dels llibres parroquials de Pontils que esta a l’Arxiu Diocesà de Tarragona, són de mitjans del XVI, no n’hi ha d’abans.


A principis del XVII: hi trobem:


A Pontils:

Els Balcells, els Clarassó, els Domingo, aquests devien venir del mas del Quer a la serra de la Brufaganya, els Llorach, els Felip, els Bonet, els Palmarí, els Conillera, els Marsal, els Coll, els Rosell,  els Camp, els Palà, el Rigola.

Als masos:

els Mateu del mas,

els Marí del mas,

els Cunillera del mas,

els Farrer del mas,

els Llobera del mas,

els Vilaplana i els Soler del mas Querol.


Val la pena destacar que hi ha molts masos, i que els segles XVIII i XIX, encara en veurem més.


Els Palà i els Rigola ja no els tornem a trobar. Els Balcells al XIX ja no surten.


Els Clarassó, els Llorach, els Domingo, els Felip, continuen al XVII, el XVIII, i al XIX. També els Mateu, els Ferrer, els Marí, que viuen als masos, continuen tots els segles posteriors molts d’ells vivint ja a Pontils. Els Marí -al tenir un Marí només nenes- perdran el cognom al segle XIX.


A Valldeperes, també a mitjans del segle XVI i principis del XVII hi trobem:


Els Llorach, els Vives, els Bover, els Ferrer, els Segura, el Sarradell, i els Armejach.



Els occitans:


Com ja hem dit en un altre escrit, en aquestes dates, apareixen molts occitans, els Palmarí, els Camps, els Coll, els Marsal ... Alguns d’ells amb molts fills com els Palmarí. Però molts d’aquests cognoms, com el mateix Palmarí, ja no continuen, les filles es casen amb nois de Pontils o de la zona, i clar, el cognom ja no continua 

i els fills devien marxar.



Cognoms que apareixen a la segona meitat del XVII:


A Pontils:

Els Armejach, els Caselles, els Borràs, els Camps, els Cendra, els Queralt, els Baixeres, el primer que arriba és un pastor, els Martí,

els Rossell del mas Querol,

els Caselles del mas.



Cognoms que trobem al segle XVIII:


Armejach, pastor, Barnadas, Bartolí, pastor, Bonell, Farrer, Ferran, Florensa, Fonts, Guarro, Janer-Gené-Giner, Rossich, Ventura, pastor, Solé, Puiggros,

Gavaldà, de Sta. Perpètua,

Solà, del Bruch,

Guasch, de Sta. Maria del Penedès,

Montagut, de Biure,

Rosell, de Copons, habitant en lo molí de Pontils,

Panadès, moliner,

Vilella, moliner, de St. Gallard,

Anglès de Vallespinosa, 1717: habitant en lo mas Marí, 1725: habitant en lo mas d’en Camps,

Armejach, habitant en lo mas mas Roig de Pontils,

Dalmau, habitant en la masia del Jaume, els seus pares també hi viuen,

Massó, habitant en lo mas Llobera,

Rafecas, habitant en lo mas Talavera,

Parellada, del mas Martina, i al mas Roig de Talavera,

Prats, habitant en lo mas d’en Llobera,

Passarrodona, habitant en la masia de les Planes,

Tous, de la masia.


Alguns semblen que hi són per molt poc temps, com el Gavaldà, el moliner Vilella, el Magí Esplugues ...

I sobretot molts dels que viuen a les masies, com el Rafecas, el Dalmau, en Baltasar Tomàs, en Ballart, el Massó, el Passarodona, l’Anglès ... els trobem tan sols una vegada, i amb pocs fills, a vegades  amb tan sols un fill, després ja no surten més.


Els Rodrígues-Rodríguez


Tan sols un cognom castellà: Rodrígues, el Josep, casat amb la Coloma Armejach, el 1762 tenen la Maria. També hi ha la Maria Rodrígues, casada amb un Bartolí que feia de pastor, tenien dos fills entre 1788 i 1793.


Aquest cognom el trobem de nou el 1809, quan neix un nen, el Magí, no se sap qui és el pare, sí se sap, però qui és la mare: Teresa Rodríguez. El nen va ser batejat “en el camp ras per Josep Solé”. Al Magí l’anomenen “Magí Venturet”, com anomenaven els fills de pares incògnits.



A Valldeperes:


Alemany, venen de Bellprat, Batet, Baixeres, Bartolí, Gomar, del mas Gomar de la Vall que pertany a Querol però s’enterraven a St. Magí, Querol, Soler, Vinyals.



El Carlos que no té cognom, però que després en té


El Carlos no té cognom, el rector tan sols escriu el nom i ens diu que és fill de pares incògnits. El Carlos està casat amb la Coloma Tomàs de Fillol. Treballava el Carlos a can Tomàs fent de mosso i es va casar amb la filla de la casa? Carles és un nom que no trobem mai en aquests poblets que hem estudiat: Pontils, Sta. Perpetua, Viladeperdius, Valldeperes, Montalegre, Seguer, Vallespoinosa.


El 1789 neix la primera filla, la Maria, el 89 la Josepha, el 92 la Paula i el 94 l’Ignasi. Quan neix la Paula, el 1792, fa de padrina la Paula Soler i Camps de Pontils, i el rector ja no diu tan sols el nom de Carlos, com en els altres bateigs dels altres fills, sinó que ens diu un cognom: Carlos Soler. La padrina, la Paula Soler, li dóna el seu cognom al Carlos? Potser perquè puguin tenir un cognom els seus fills?




Cognoms que trobem al segle XIX:

Pontils:


Els Querol, a vegades escrit Carol, potser eren els que vivien a Valldeperes, o potser són uns altres,

Bertran, d’Argençola,

Boada, de Selma,

Bosch, de Llindars, el Joan Batista, amb 5 fills, i pels mateixos anys el Magí i el Francisco, també de Llindars, el Magí, casat amb la Mª Casellas viu a la masia de Macianet,

Busquet, ferrer de Montblanc,

Calaf, de Miralles,

Canela, de Pallerols, es casa amb la pubilla del mas Marí, a partir d’ara, al mas hi viuran els Canela,

Codina, moliner de Serreal,

Compte, de Biure,

Cunillera, de Querol,

Corbella, pastor, de Biure,

Folch, dels Omells,

Llenes, de Seguer,

Malet, viu a la masia dels Vallbona de Guimons, però que està en terme de Pontils,

Marimon, de Biure,

Mulet, habitant en lo mas de l’Arpa, en un altre moment diuen el mas Roig,

Parellada, de Biure,

Prats, segurament de Seguer,

Puig, de Fiol, vivint en les Esplanadas, pagès de les Planes,

Riba, d’Aguiló,

Rossell, de Conesa,

Rosselló, moliner, de la Guàrdia dels Prats,

Sabaté, de Segura,

Sans, pastor, de Querol,

Sant Eulària, de St. Gallard,

Segura, deuen ser dels Segura de Valldeperes,

Solà, d’Argençola,

Solé, Sogues, i Forné, de Vallespinosa,

Talavera, de les Piles i de Serral,

Teixidor, de Serreal,

Vilaró, de Conesa,


A Valldeperes:


Augé, d’Esblada,

Balcell, de Savallà,

Berenguer, de Seguer,

Macip, Parellada, Roset, Rossich,

Solà, de Biure,

Tarragó de St. Gallard,


Moltíssima gent arriba a Pontils, i també a Valldeperes, al segle XIX, a més dels que ja hi vivien: els Llorach, Clarassó, Mateu, Caselles, Domingo, Farré-Farrer ...


Vol dir que hi troben feina. Segurament devia ser important el cultiu de la vinya, ja que donava molts guanys l’aigua-ardent, que molts pagesos es feien a les seves cases i que es venia a les Amèriques.


Alguns dels que trobem a les masies, i també al poble, potser estaven com a mossos, o com a jornalers, potser s’hi estaven un temps, i després marxaven cap a altres pobles o masies on viure en millors condicions.


I a Valldeperes, com hi cabia tanta gent? Perquè a més dels nouvinguts, hi continuaven els Llorach, els Vives, els Alemany, els Bartolí, els Batet, els Armejach ...



Alguns cognoms que arrasen:


Alguns cognoms, per tant algunes famílies, semblen omnipresents tant a Pontils com a Valldeperes en segons quines èpoques. Però, al cap d’uns anys, poden desaparèixer. A Vallespinosa, ja vam veure que els Anglès dominaven des dels primers segles tractats, fins a arribar al segle XX, eren moltes les famílies amb aquest cognom i carregades de fills sense que cap altre cognom els pogués fer cap ombra.



Els Bover de Valldeperes.


Els Bover els trobem a la segona meitat del XVI:

El Pere i la Caterina tenen el 1578 una filla, la Coloma.

I tenim el Pere i la Joana que tenen un fill, el Francesc el 1581, és el mateix Pere Bover un i l’altre, o eren parents? 


Segurament els Bover ja hi eren abans d’aquestes dates, però, com ja hem dit altres vegades, no tenim documentació anterior. 


I tenim el Nofre Bover, que consta com a batlle el 1610, també 1613, i el 1615. El 1627 fa de testimoni i continua constant com a batlle i també com a mestre.



Venen l’antiga rectoria a un estranger. Hi trobem molts Bover


El 1603, ja fa tres anys que han beneit la nova església de Pontils. Els queda ara construir la nova rectoria, i per això, es decideix vendre l’abadia, o sigui la rectoria que estava dalt al turó al costat de l’antiga església, per tenir diners per fer la nova. I qui ho compra és un estranger, segurament occità, el Toni Pujol, cisteller. Quan es fa la venda, consta com a batlle: el Joan Balcells, i com a jurats: el Nofre Bover i el Jaume Farrer.


A la plaça hi ha reunits:

El Toni Marí, en Marsal Marsal, en Joan Domingo, en Pau Ferrer, en Jaume Clarasó, en Miquel Trilla, el Pere Mateu, en Pere Vilaplana, en Joan Soler, en Pere Bover, en Pau Bover, en Jaume Llorach i en Magí Bover. Tots pagesos de Pontils.

Com a testimonis de la venta consten:

En Janot Llorach de Montalegre i en Jaume Bover de Valldeperes.

(“Notícia de la Construcció de la nova església de Pontils (segles XV-XVII)” Joan M. Quijada i Bosch)



Molts Bover:


Com a Jurat: el Nofre

A la plaça: el Pere, el Pau i el Magí,

Com a testimoni: el Jaume.


El 1652, tenim el Joan. Pel mateix temps que el Joan, tenim l’Isidro, i el fill d’aquest que també es diu Isidro. Pel mateix temps que aquest Isidro, el Francisco, i el seu fill, que porta el mateix nom. Aquest Francisco té 6 fills, totes nenes, menys l’últim que és el Jaume, entre 1733 i 1746.


Sabem que el 1723, el Francisco, el pare del Francisco dels 6 fills, té dos ases, dos tocinos i un ramat de 150 cabres. Deu ni do un ramat de 150 cabres.

(Valentí Gual. La Segarra Núm. 115 1989)


Els Bover els trobes molt fent de padrins dels fills dels altres veïns de Valldeperes, i amb contactes amb els monjos de St. Magí. Havien de tenir una autoritat moral reconeguda. De fet, ja hem vist que el Nofre fa de batlle durant uns anys i també consta com a Jurat.


Des de mitjans del segle XVI, i segurament d’abans d’aquesta data, fins al 1746, l’última data que tenim dels Bover, són quasi omnipresents a Valldeperes. Com que no n’hi ha gaires de famílies, els Bover encara destaquen més. Però després, de cop, ja no els trobem. Al tenir el Francisco tantes nenes, el cognom no va continuar, i l’únic noi, el Jaume, potser no va tenir fills, potser es va morir, o potser va marxar de Valldeperes.


El cognom Bover pot venir de la feina de cuidar bous, una feina important quan hi havia bous a més de les mules.




Els Bonell


Un cognom important a Pontils va ser Bonell. Els Bonell apareixen a Pontils a mitjans del segle XVIII. I a partir d’aquí ja en trobem molts. Una de les raons: tots ells van tenir molts fills, i alguns devien marxar, però d’altres es van quedar al poble.


El primer que arriba a Pontils és moliner: el Jacinto, casat la Maria Breu, segurament el 1751, ja que el primer fill neix el 1752.

Tenen 8 fills, entre 1752 i 1770.


El padrí d’un dels seus fills és el Mateu Bonell, també moliner, que viu al molí de la Cadena, el molí que hi ha passat Vallfogona.


Un altre Bonell, el Pere, també moliner, de Sta. Coloma, potser germà del primer, arriba també a Pontils i s’hi queda a viure. Consta a més de moliner, que és pagès. Està casat amb la Rosa Recasens de Civit, casats segurament el 1778. Tenen 10 fills, entre 1779 i 1830. 


També tenim un Josep Bonell casat amb la Teresa Llorach, 9 fills, entre el 1801 i el 1825.


I un altre Bonell, el Mateu, casat amb la Paula Mateu amb 4 fills, el primer nascut el 1802.

I un Francisco Bonell casat amb la LLúcia Llorach, que deu ser fill del Pere, 8 fills,

entre el 1812, i el 1828.


Entre el 1751 al 1830: 79 anys: sis parelles de Bonell i 39 fills.



I surten més Bonell:


El Mateu, fill del Pere, i la Maria Farré, dels Farré d’Aguiló, 9 fills, entre 1823 i 1845.


El Josep, fill del Mateu, i la Magdalena Rull de Montoliu, 4 fills, entre 1831 a 1842.


Un altre Josep Bonell casat amb la Teresa LLobet de Vallfogona, 5 fills, entre 1841 i 1851.


L’Isidro Bonell i la LLúcia Marimón, casats el 1849.

I l’Isidro Bonell casat amb la Teresa LLobet. Dos germans: el Josep i l’Isidro, casats amb dues germanes LLobet de Vallfogona.


Com podem veure, un munt de famílies i nens Bonell per Pontils des de mitjans del XVIII fins a finals del XIX.



Els Bastardas:


Tres generacions de Bastardas amb molts fills. D’uns anys abans del 1739, a 1807. Després ja no n’hi ha més.


El primer que arriba a Pontils és el Francesc Bastardas, casat amb la Teresa Parellada, i se’ns diu que viuen al terme de Pontils, o sigui en alguna masia. Tenen 6 fills, el 1739 tenen el primer fill, però dos d’ells el Damià i el Joan, han de ser anteriors a aquesta data, els hem trobat en altres documents que no eren els de bateigs.


El Damià, fill del Francesc, 12 fills, entre 1759 i 1786.


El Josep, fill del Damià, i la Magdalena Padró, d’Aguiló, 12 fills, entre 1788 i 1812.


Després del 1812, ja no en sabem res més. Es van quedar fins que els fills petits fossin grans? O van marxar més d’hora? No ho sabem. El Josep va tenir 6 nenes i 6 nens, un d’aquests sabem segur que va morir. Potser es va morir algun nen més. El fet és que no hem trobat cap més Bastardas després del 1812.


Uns 70 anys, o més: tres famílies, i 30 fills.



Els Puiggros


El Primer Puiggros arriba a la segona meitat del segle XVIII, i es diu Josep. Ve de Jorba i està casat amb una Vilanova, que no sabem si és d’Albió o d’Aguiló, tenen 7 fills, entre 1789 i 1809.


El seu fill que també es diu Josep, està casat amb la Josepa Palau, els seus pares són de St. Gallard, però ella vivia a “Figueroleta”, Figuerola de Sta. Coloma. Segurament hi devia treballar, fent de tot, potser a casa d’uns parents.

El Josep, nascut el 1791, es devia casar el 1819, a 29 anys, 9 fills, entre 1820 i 1840.


El Magí és fill del primer Josep, del que va arribar de Jorba. Es casat amb la Rosa Bonell quan té 24 anys, 4 fills, entre 1826 i 1839.


L’Isidro també és fill del primer Josep. Es casa amb 32 anys amb la Maria Bonell, 12 fills, entre 1818 i 1842.

Veiem que el Magí i l’Isidro es casen amb dues germanes Bonell.


El Josep és fill del Josep i la Josepa Palau, o sigui nét del primer Puiggros de Jorba. El 1850 té un fill.


A partir del 1850, no continua el llibre de baptisme fins a la segona meitat del segle XIX, cap els anys 70. I aquí ja no apareix cap més Puiggros.





Foto: Església. Pontils

Foto: Ramat d'ovelles. elblogdeloseventos.org

Foto: Pontils. L’església que van beneir el 1600. L’església antiga romànica estava dalt al turó

Resum:


Entre 1789 i 1850: 61 anys:

5 famílies de Puiggros i 33 fills, comptant que l’últim Josep en devia tenir més però no els sabem.


Pontils: ple de canalla dels Bonell, dels Bastardas i dels Puiggros.


Els Bastardas comencen el 1739, els Bonell el 1751, i els Puiggros el 1789, entre tots: 120 fills. No tots van sobreviure, clar. Però són molts!


I els fills de tots els altres: els Llorach, els Clarassó, els Balcells, els Caselles ..... que en tenien una colla tots ells.



Mossos, jornalers, masovers, propietaris i terratinents.

 

Uns cognoms, de fet unes famílies, que  s’imposen al cap de poc d’arribar, perquè són molts, i tots amb molts fills, alguns després desapareixen, d’altres continuen. S’imposen perquè són molts, com ja hem dit, però segur que en aquells anys les diferències entre les classes socials havien de marcar molt, com de fet, passa encara en la nostra societat. I segurament els que s’imposaven no devien ser els que tenien més fills, sinó els que tenien més propietats, i que per tant eren més rics.


Encara que a Valldeperes i a Pontils pràcticament tots eren pagesos, amb alguns pastors, moliners, i algun espardenyer o cisteller, no tots eren iguals. Hi havia els mossos, els jornalers, els masovers, i els amos. D’amos n’hi havia de diverses classes: el que tenien molt poca terra, els que en tenien una mica més i els que en tenien moltes més. D’aquests últims hi ha els Janer i els Marí-Canela.



Els hisendats: els Canela i els Janer


Els Canela són els del mas Marí, que com ja hem dit, van perdre el cognom Marí quan un d’ells, a la segona meitat del XVIII, va tenir un munt de nenes, i cap xicot. La pubilla, la Maria, es va casar amb un Canela, de Pallerols, a començaments del segle XIX, i a partir d’aleshores ja tots van ser Canela. La finca dels Marí era important, el mas ho era, i el nombre de terres també.


El segle XIX, els Canela-Marí, consten com a hisendats, però la finca ja la tenien de molt abans. Sabem que el 1597, quan es decideix construir una nova església al poble, l’Antoni Marí: “emprèn i se obligue de aportar tota la pedra que se aurà menester per a fer la fàbrica de la Iglesia”. Fins que l’obra estigués acabada pel preu de 118 lliures i 16 sous.

“Notícia de la Construcció de la nova església de Pontils (segles XV-XVII)”

Joan M. Quijada i Bosch


Aquest Toni Marí mor el 1620, i en la novena, hi van 23 capellans, i quan mor la seva dona, la Margarida, hi van 22 capellans. Van tenir 5 fills entre 1583 i 1596.


L’Antoni havia de ser en aquells anys un home ric per comprometre’s en una part de les despeses de la nova església, i pel nombre de capellans que hi van quan se celebra la novena, uns dies després del seu enterro.

Foto: La masia de les Planes, en el mateix lloc hi havia hagut una masia més antiga que portava el mateix nom

Els Janer – Els Balcells


Els Janer no surten fins a principis del segle XVIII, cap al 1714, quan el Rafel Janer i la Maria Balcells tenen al primer fill. En tindran 9, del 1714 al 1736.


Els Janer actuals de Pontils, són de cal Rafel, la casa més antiga del poble, segurament també la més gran, i amb documents molt antics.


Abans d’arribar el Rafel Janer a principis del segle XVIII, cal Rafel era cal Balcells. El Rafel Janer es casa amb la pubilla de cal Balcells, la Maria, nascuda el 1695, té 19 anys quan es casa. Els seus pares són el Joan Balcells i la Maria Corbella.


El Joan és fill de l’Isidro i l’Elisabet, que van tenir 9 fills, el Joan, nascut el 1669, és l’hereu, és el cinquè fill, davant d’ell hi havia quatre noies.


Hi ha un Joan Balcells casat amb la Margarida que té 6 fills entre 1582 i 1599. El 1600, quan fan la benedicció de la nova església, és el batlle de Pontils. El 1605 mor, en la novena que es fa uns dies després de l’enterro, hi van anar 22 capellans, un nombre important.


Un dels seus fills és el Joan, nascut el 1591, i segurament és aquest Joan el que consta com a Batlle de Pontils el 1632. Tindria en aquesta data 41 anys.



Els Balcells: batlles.

El nom que predomina en la família: el Joan. La casa dels Balcells era una casa important a Pontils.



900 ovelles


Hi ha una data que reafirma que cal Balcells era una casa important del poble:


El 1723, quan feia 9 anys que la Maria s’havia casat amb el Rafel Janer, el Joan Balcells, el seu pare, té:

2 mules

1 ase

I un ramat de 100 cabres

i un ramat de 900 ovelles!  


Cap altre pagès de Pontils té un ramat tan gran com el seu. D’ovelles només en tenen els del mas Marí, però en tenen 100.


A més del ramat de 100 cabres dels Balcells, hi ha sis ramats més:

Els del mas Querol: en tenen 80

El Magí Mateu: 100

El Jaume Llorach del mas: 100

El Josep Soler: 80

I el Francesc Bover de Valldeperes: 150


Com podem veure, les 900 ovelles dels Balcells, queden molt lluny dels altres remats que tenen els veïns de Pontils. 

(Valentí Gual. Publicat a la Segarra núm. 115 1989)


No hi ha cap dubte que els Balcells eren els rics del poble.


I el Joan, al tenir tan sols dues noies, la Maria i la Francisca, després d’ell, ja no va continuar el cognom. Els germans del Joan, al no ser hereus, devien marxar del poble.

Foto: Pontils. L’església que van beneir el 1600. L’església antiga romànica estava dalt al turó

De cal Balsells a cal Rafel


Aviat la casa devia deixar de dir-se cal Balcells per passar a dir-se cal Rafel.

El Rafel Janer ve de Cabra del Camp, i el nom de Rafel devia ser comú en la seva família, ja que ell al tercer fill li posa Rafel, i un fill seu també li posarà Rafel a un dels seus fills. Justament Rafel és un nom que pràcticament no surt mai en aquests pobles que estem estudiant. Tan sols hem trobat un Rafel Llorach de Montalegre i que vivia a Barcelona fent de veler i s’havia fet ric; el van enterrar a St. Magí, al seu enterro hi van anar 200 pobres a dinar.


El Felip Janer, és el segon Janer que trobem, potser era un germà del Rafel. Es va casar amb la Teresa Llorach, i van tenir 8 fills entre 1741 i 1755. I sabem que vivia a la masia del Joan Llorach. Segurament la Teresa era filla del mas.


I l’hereu del Rafel, l’Isidro, es va casar amb l’Eulàlia Alemany. L’Isidro no es va casar jove, tenia 34 anys. Va tenir 4 fills, entre 1749 i 1762.


El seu hereu, el Josep es va casar amb la Mª Ribas, i van tenir 11 fills, i van apadrinar una nena de pares incògnits, que no sabem si se la van quedar.


I van seguint molts més Janer.



Al principi trobem Janer, Jané i Gené, segurament els rectors ho escrivien una mica com els semblava. Hi ha un rector que sempre escriu Giner, i és que escriu en Xipella, molt utilitzat per aquestes contrades, encara que en aquests últims anys s’ha perdut. De totes maneres, encara hi ha a Sta. Coloma algunes persones grans que el parlen, sempre posant en algunes paraules una –i- en lloc d’una –e-.


Els Janer no hi eren el segle XVI ni el XVII, però es van diversificar ben aviat, uns són hisendats, també els anomenen propietaris, uns altres moliners, i dels altres no en tenim notícia de què feien, segurament eren pagesos, com la majoria dels veïns.


El primer que consta com a hisendat, és el Joan Janer Almirall, que també se’ns diu que és moliner. El Joan es casa amb la Francesca Segalà de St. Domí, i tindran 7 fills, entre 1835 i 1850.


El seu fill, el Jaume, a la 2a meitat segle XIX, també consta com a propietari. El Jaume es casa amb la Teresa Riba de la Guàrdia, i tindran 6 fills. El Jaume té un germà capellà, l’Isidro, que és beneficiat de Sta. Coloma. Beneficiat volia dir que els seus familiars donaven uns diners a algun altar, i aquests diners havien de servir per viure  al capellà que n’era el beneficiat a canvi de fer misses. L’Isidro va batejar a l’església de Pontils a alguns dels fills del seu germà Jaume.


Un altre Janer consta com a moliner, és el Miquel Janer Corbella, també de la 2a meitat del segle XIX.



Bonaventura, una nena filla de pares incògnits


Bonaventura, aquest és el nom amb què consta la nena que ningú sabia qui eren els seus pares, o potser casi ningú. La bategen el 1845. I la bateja el prevere Francisco Janer Almirall, germà del Joan Janer Almirall, el primer Janer que consta com a propietari. Ja hem vist que hi ha un altre germà que també és capellà, l’Isidro, beneficiat de Sta. Coloma. El Francisco té el permís del rector per poder batejar a la nena, i la que fa de padrina és una germana : la Francisca Janer Almirall.


Estrany que no la bategi el rector, i que sigui el capellà de cal Rafel. Algun malpensat de l’època, potser va pensar que la nena era d’algú de la família Janer, potser del Francisco, o potser de la Francisca? De malpensats sempre n’hi ha hagut, i potser més en un poble petit on tothom ho acaba sabent tot, o creuen que ho saben tot.


Foto: Pontils. Carrer Major, la casa amb els dos balcons, és can Rafel

Resum:


Famílies que hi són des de sempre, i que continuaran vivint-hi sempre; altres que arriben i són discretes: pocs fills i aviat marxen; d’altres arriben, s’hi queden i omplen el poble de fills, i s’hi estan unes generacions i després ja no se’n sap res d’ells; altres arriben i aviat es converteixen en les més importants del poble, i s’hi queden vivint arribant fins als nostres dies.


Entre uns i altres omplien el poble de canalla, un munt de canalla, de totes les edats, corrent amunt i avall, i treballant ja de ben petits. Corredisses, rialles, crits i plors: Tot el que fan els nens.