Jordi Gras

Jordi Gras

Foto:Lygus rugulipennis. en.wikipedia.org


La revista eLife publica un article que ens descobreix aspectes de gran interès sobre la vida sexual dels insectes. L’estudi tracta sobre uns insectes (científicament Lygus hesperus) que són una plaga pels cultius del cotó, de les maduixes i dels alfals. La distribució d’aquest insecte va des del nord del Canadà fins al sud de Mèxic. A Europa no es troba, però sí un emparentat amb aquest que és coneix per Lygus rugulipennis i que pot parasitar els presseguers, el blat o els enciams. Desconec el nom popular d’aquests insectes, encara que no descarto que se’l pugui conèixer per bernat pudent o xinxa. Cal tenir present que el mateix nom popular pot designar milers d’espècies diferents que tenen un morfologia similar.


Estudiant la conducta reproductora d’aquests insectes s’ha vist que els mascles després de la còpula, gràcies a unes substàncies del semen, aconsegueixen que la femella amb la que s’han creuat resulti sense atractiu per d’altres mascles. Aquestes substàncies, que han estan identificades químicament, fan un paper de substàncies antiafrodisíaques o sigui que disminueixen l’atracció sexual. La funció evolutiva que fan aquestes substàncies és augmentar la possibilitat de que la femella quedi fecundada pel semen d’aquell mascle i no de cap altre que pugui aparèixer més tard. A més això és un mecanisme redundant que s’afegeix al període refractari que mostren les femelles després de l’encreuament.



Evidentment aquesta activitat repel·lent cap a d’altres mascles és limitada en el temps, dura només uns dies. A més s´ha descobert que les femelles converteixen aquestes substàncies antiafrodisíaques en unes altres que contraresten aquests efectes antiafrodisíacs, encara que per elles mateixes no són afrodisíaques. Precisament la novetat d’aquesta recerca és que mai fins ara s’havia identificat una substància anti-antiafrodisíaca cosa que permet una millor comprensió de la conducta sexual d’aquests insectes.


Ja hem dit més amunt que aquest insectes són una plaga per unes quantes espècies vegetals que són d’utilitat a l’espècie humana. Per tant aquesta recerca pot obrir noves vies pel control d’aquestes plagues utilitzant com a insecticides substàncies antiafrodisíaques naturals o derivades de les naturals que siguin selectives per aquesta espècie animal i que no malmetin l’entorn.