Jordi Gras

Jordi Gras

Foto: Macaco menjacrancs. Macaca fascicularis


La revista The Scientist –The Scientist 30.09.17– ens fa la ressenya d’un estudi publicat a la revista Nature segons el qual un tractament a base de cèl·lules humanes ha aconseguit millorar l’estat d’unes mones a les que s’havia induït la malaltia de Parkinson.


El Parkinson és una malaltia degenerativa del cervell que afecta la motilitat produint principalment tremolors i alentiment del moviments i a la llarga una clara disminució de la qualitat de vida. Hi ha medicaments que poden atenuar els símptomes. Segons estimacions recents hi ha al món uns 10 milions de persones que pateixen aquesta malaltia.


Per investigar tractaments per les malalties és molt important disposar d’un model experimental fiable. En aquest estudi han aconseguit induir en mones els símptomes i les alteracions en les cèl·lules del cervell (les neurones) que caracteritzen aquesta malaltia en els humans.


Abans de parlar del tractament que han donat a aquestes mones, cal que expliquem un tret molt important del Parkinson. Encara que no se sap què produeix aquesta malaltia, s’ha vist que en el cervell dels malalts les neurones que produeixen una substància que es diu dopamina van degenerant fins a morir. Per aquesta raó el tractament que han rebut aquestes mones és a base de neurones humanes productores d’aquesta substància (neurones dopaminèrgiques).


Pel que fa als resultats obtinguts, les mones amb la malaltia de Parkinson tractades amb les neurones humanes han mostrat millores que s’han evidenciat en una disminució de les tremolors i també, quan es van estudiar els cervells al microscopi, es va constatar una recuperació del nombre de neurones dopaminèrgiques.


Pel que fa a la procedència de les neurones humanes que s’han implantat a les mones, cal recordar que la tecnologia disponible avui en dia permet canviar la tipologia d’una cèl·lula humana. De fet en aquest treball que comentem les cèl·lules originaries procedien de la pell o de la sang i van ser transformades en neurones dopaminèrgiques.


Aquest estudi és un primer pas, i el camí és llarg i complex. Els malalts actuals difícilment es podran beneficiar d’aquests avenços en el cas de que s’acabi confirmant la seva eficàcia contra el Parkinson.


A mi m´ha cridat l’atenció l’existència d’un model animal de la malaltia de Parkinson. Al llarg de la història de la farmacologia el fet de disposar d’un model animal adequat d’una malaltia ha permès estudiar i acabar desenvolupant tractaments eficaços. La validesa d’un model experimental queda confirmada empíricament quan el resultats obtinguts en el   model animal concorden amb els que es veuen en l’espècie humana.