Jordi Gras

Jordi Gras


Resumiré una investigació arqueològica publicada a la revista Nature el 22 de Març passat.

És una recerca que ens parla d’una erupció del volcà Toba a l’illa de Sumatra i que va tenir lloc fa uns 74 mil anys. Va ser una erupció molt gran, la més gran en els darrers 2 milions d’anys. Els tècnics parlen de super-erupció, i les cendres emeses pel volcà han estat localitzades en excavacions fetes al glaç que recobreix Groenlàndia i l’Antàrtida, per exemple. L’impacte que va tenir a nivell a nivell del clima, dels ecosistemes i sobre les poblacions humanes encara no està del tot aclarit, però de ben segur que va ser molt important.


L’aportació que fa l’article que comentem és la troballa de cendres procedents d’aquesta erupció en dos jaciments arqueològics situats a la costa sud de Sud-Àfrica que van ser habitats per l’espècie humana en aquelles dates tan llunyanes. Aquests jaciments estan a l’entorn de Vleesbaai que avui en dia és una zona turística. De fet aquesta recerca ha demostrat que aquells humans van viure i prosperar durant i després de la mencionada erupció. Un dels aspectes que remarquen els autors de l’estudi és la distància entre el volcà i els jaciments de Sud-Àfrica que és de aproximadament 9.000 km.


Després d’aquella erupció es va iniciar una glaciació, no se sap si causada per l’erupció mateixa, però el fet demostrat és que la utilització d’aquests dos jaciments pels humans va ser més intens i va durar un milers d’anys més.


Els autors especulen sobre el fet que potser aquells grups eren tota la població humana d’aquell temps, o el que és el mateix, que els nostres avantpassat eren allí. I que aquells llocs van ser el refugi de la nostra espècie durant aquells cicles climàtics adversos.

Encara que per afirmar això amb certesa caldran més investigacions.





Foto:  lavoz.com.ar