Montse Rumbau

Foto: Març del 2012, les dues cases grans a l'entrada del poble de Rocamora. La de l'esquerra amb una part ja enrunada. Podria ser que el mas Rocamora fossin les dues cases juntes.

Els Berenguer


El 1709, els Berenguer consten com a pagesos de Rocamora. No sabem, però, si viuen al mas Rocamora. Però el 1772, Macià Berenguer consta com a batlle, i sí que viu al mas Rocamora. El Macià, fill de l’Isidro i la Maria, mor a 62 anys i consta que és fadrí. Tenia altres germans: el Magí, que mor el 1777 a 65 anys, sent també fadrí, i l’Onofre, també solter, que mor el 1781 a 66 anys. Tres germans solters vivint al mas Rocamora.


En aquests anys trobes homes que moren ja grans que són solters, mentre que de dones grans solteres no en trobes.


Els Berenguer no s’escapen a la mortalitat infantil tan virulenta que hi havia en aquells anys. El Josep Berenguer i l’Antònia, que viuen també al mas Rocamora,  se’ls mor 5 fills:


El Magí: mor el 1772 amb un mes de vida.

El Josep: mor el 1776, l’endemà del baptisme.

La Maria, mor el 18 de juny del 1789 amb 1 any i 8 mesos

La Josepa, mor el 25 de juny del 1789 amb 15 anys

El batlle


A Rocamora hi havia batlle, i era l’autoritat que controlava o es cuidava de tots els veïns de St. Magí: els del poble de Rocamora, els dels masos i altres cases que hi havia. En altres escrits ja hem parlat de la moltíssima gent que hi havia dalt de St. Magí, els que hi vivien, els que s’hi hostatjaven, els que venien a buscar l’aigua, a resar al Sant, a participar dels diferents actes religiosos ... Els veïns dels pobles del voltant, els que venien de més lluny, i els que arribaven fins i tot d’Espanya i d’Europa.


A començaments del segle XVII, el batlle era l’Esteve Puig, que vivia al mas Rocamora, anomenada també la casa de Rocamora, la més important de la zona.


L’Esteve estava casat amb la Coloma i van tenir quatre filles:

La Roseta, que es va casar el 1610, la Coloma el 1618, la Magina el 1619, i la Catalina el 1626.


El 1682, sabem que és alcalde Joan Esplugues, aquest any fa de testimoni d’un matrimoni, i se’ns diu que és batlle de Rocamora.


La sepultura d’Esteve Puig estava dins la capella de St. Domènec, a l’església de Sant Magí, on s’hi enterraven els monjos dominics. El que vol dir que l’Esteve Puig havia de ser un home important, apreciat i valorat pels monjos per tenir la tomba en aquesta capella.


Quan van arribar els dominics a St. Magí a començaments del segle XVII, l’Esteve Puig devia ser ja el batlle de la zona. Els dominics, acabats d’arribar, els devia interessar molt mantenir l’autoritat del batlle, i tenir bona relació amb ell, per tal que tot funcionés bé, i ells es poguessin dedicar a construir el convent, celebrar les funcions religioses, i, sobretot, posar ordre a tot el desgavell que van trobar quan s’hi van instal·lar. Segurament van fer costat en tot al batlle, confiant en la seva autoritat, i segurament, recolzant-la. Aquest acostament dels monjos cap a l’Esteve Puig potser també venia donat per la personalitat del batlle.


La tomba de l’Esteve Puig la veiem avui dia al terra d’una sala, quan entres per una porta petita al lateral esquerre de dins l’església, al costat del presbiteri, on s’hi pot veure una porta tapiada que hi dóna. Segurament que es tracta de l’antiga capella de St. Domènec, a l’haver-hi la tomba de l’Esteve Puig. A la tomba hi posa el nom i la data, sembla que sigui la de 1770. Aquesta data potser és de quan van fer una llosa nova en algun moment d’alguna remodelació de l’església. Van canviar la tomba de l’antic batlle en aquesta remodelació posant-la en un altre lloc? No ho sabem.


L’Esteve Puig devia fer de batlle un munt d’anys. Quan va morir li van fer un enterro molt solemne. I la família, va oferir a la casa Rocamora, on vivien, un bon dinar per als monjos, sacerdots, família i amics.




Rocamora és l’antic poble que es pot veure enfront del santuari de St. Magí de la Brufaganya, dalt la muntanya. Avui en queda ben poca cosa, les cases ensorrades i l’església romànica encara dempeus. No fa molt, quan arribaves al poble per un caminet que ve d’una era on hi ha una pallissa, trobaves davant dues cases molt grans, tancades amb un pati que tenia una porta medieval amb dovelles. Una d’aquestes cases, o potser les dues juntes és la que trobem anomenada com a casa, o mas, Rocamora en els documents antics. És el mas on van anar a viure a començaments del segle XX els Segura, i d’on van marxar als anys 60  La vida a Rocamora-1ª part-  i 2ª part-. Vivien a la casa de la dreta, però feien servir també la casa del costat. Avui dia aquestes dues cases tan grans ja estan força enrunades, i diuen que les dovelles de la porta del pati han estat robades.  Maquis a la serra de la Brufaganya -  


Dades extretes de l’Arxiu Diocesà de Tarragona

Altres persones vivint al mas Rocamora


Sabem que els Alemany viuen al mas Rocamora:

El 1812, mor Josep Alemany i Puig a 60 anys. Tant ell com els seus pares son del mas de les Colomines, l’últim mas de Bellprat, de l’altre cantó de la serra.


El 1817, mor la Rosa Segura casada amb Ramon Alemany, vivia “en la casa dita de Rocamora”. Ella era de la Cirera, filla de Jaume Segura i Rosa Canela. En el seu testament va deixar 1 lliura per: “limosna per la redempció dels catius”.


Sis anys més tard, mor amb 25 anys Josep Alemany Albareda, “fadrí de la casa dita de Rocamora”. Fill de Josep Alemany.


I al cap de dos anys, mor Francisco Llorach i Borràs, de 57 anys i solter. Fill de Magí Llorach i Isabel Borràs de Valldeperes. Era un mosso?


El 1846, mor a 46 anys, Ramon Riba i Pujol. Feia de pastor de la casa Rocamora. Era solter i era de la parròquia de Fillol.


“Anà lo pàrraco a buscar-lo en dita casa, se li feren per lo camí les absoltes acostumades, se rebé en lo portal del pati amb capa pluvial, se li resà una missa de cos present, cremaren 8 ciris, 4 en lo altar i 4 en lo fèretre, se li feu les demés cerimònies com mana lo ritual, feu testament en poder del ... pàrroco, los funerals en l’església de Fiol”.


El 1848, mor Josepa Marimon i ferrer, tenia 20 anys i era soltera. Ella i els seus pares eren de Fillol. Ella consta que vivia a la casa Rocamora i els pares a St. Magí. Potser feia de serventa a la casa Rocamora.


El 1855, a Salvador Marimon de Fillol i a Coloma Llorach, se’ls mor “en casa Rocamora” un fill d’11 mesos, el Sebastià.


El mas Rocamora havia de ser una casa important, llàstima no saber més de la seva història en temps més reculats, com a l’edat mitjana. Quan totes les cases estaven habitades, i el castell dominava, controlava i senyorejava tot l’entorn: els masos escampats per la serra i els que hi havia per la vall de St. Magí. I també custodiaven la tomba del sant, que era dins la capella de St. Magí, on, segons la tradició, allà l’havien enterrat.


Treure terra amb canyetes de la tomba del sant


Quan van arribar els dominics, el 1603, el pare Lledó va escriure com van trobar ells aquesta primitiva església:


“Conté també esta santa casa una Iglesia antiga molt xiqueta, feta amb arcs de pedra ... hay capella major la qual se tanca amb una reixa i dos portes: té un altar vell y tant gastat  .. ques smenussa com a farina, està tan negre que apenas se pot divisar en ell figura alguna ... (pel que diu sembla que era el que hi havia a la cova on vivia el Sant) Hi ha en dita capella major en les grades del presbiteri uns finestreta molt ben labrada de alabastre o pedra de St. Magí coberta amb una cortineta corredissa de tafetà verd. Esta finestreta dóna a la sepultura ... del Sant, hay una coveta dins la qual posant lo cap los devots i los malalts resten curats de diverses malalties .... que en posar lo cap dins dita finestra, molts cegos  han cobrat perfecta vista”.


Explica el dominic que a través dels forats de la reixeta, la gent amb unes canyes treien terra de la sepultura. Fins que anys més tard l’Arquebisbe de Tarragona ho va prohibir, amenaçant que qui ho fes seria excomunicat.


Els dominics van ampliar la primitiva església i més tard s’hi van fer altres transformacions, fins a arribar a la que tenim avui dia.


Foto: foto: porta dovellada del pati del mas Rocamora

Foto: Porta d'entrada de l'església romànica de Rocamora

Interior de l'església romànica de Rocamora -foto de 2012-

Foto: Una bassa natural que hi ha tocant al camí que va a Rocamora

Foto: El mas o casa Rocamora, el 2012