Montse Rumbau

Foto: Assajant abans de l'actuació.

Foto: Assajar, forma part del secret de l'èxit d'aquesta genial formació musical.

Tot preparat perquè comenci el primer concert de les Nits Musicals de la Brufaganya, dalt a St. Magí. El pati ple de taules i cadires pels que volen venir a sopar, els llums encesos, tot a punt. Darrere queda el treball de molta gent perquè quedi tot perfecte.


Els del Cor Vivaldi ja han arribat amb l’autocar i estan assajant dins l’església. La porta és tancada i tot i així se senten des de fora els cants. El cor Vivaldi, anomenat també els “petits Cantors de Catalunya”, va ser format fa 28 anys a l’escola IPSI de Barcelona, i és actualment un dels pocs cors escolars amb vida concertística pròpia. Ha rebut importants premis internacionals, i participa en les temporades de l’OBC i del Gran Teatre del Liceu. Justament al Liceu és on ofereix, pels volts de Nadal, la cantata “Els Pastorets” d’Albert Guinovart. El cor assaja diàriament, i arriba a estrenar quatre repertoris cada any. Ha enregistrat més de vint CDS i ha treballat amb distingits directors. També fa encàrrecs a compositors del país i de fora per tal d’incrementar el repertori de veus blanques. El 2013, va rebre la Creu de Sant Jordi.


És evident que amb aquest currículum, el COR VIVALDI ha de ser molt bo. I és evident també que aquest nivell només s’assoleix amb hores i hores de treball, de disciplina, de molta il·lusió i de molta passió per la música.

Quan surten, els espera el sopar en una taula llarguíssima. Són tot nenes, potser n’hi ha una trentena, de totes les edats, algunes de ben petites. Van vestides de carrer, les més jovenetes corren, salten, juguen, com tota la canalla. Però un cop dins l’església, ja semblen unes altres, amb vestit seriós i elegant, potser massa seriós i massa clàssic, totes amb el cabell recollit en una cua. Va passar com amb els escolans de Montserrat que van venir l’any passat. Estaven fora, jugant i corrent i vestits de carrer, i quan es van posar el vestit d’escolans, fent la cua per entrar a l’església, amb posat seriós i concentrats, ja semblaven uns altres, s’havia produït una clara transformació.

Foto: S'han de recuperar les forces. L'actuació serà exigent.

I comencen a cantar amb aquelles veus catalogades “com a blanques”, veus infantils, veus que semblen angelicals, transparents, pures. Canten una Salve Regina, Ave Maris Stella i Canticum Sacrum, una música molt actual del basc Josu Elberdin, nascut al 1976. L’obra Canticum Sacrum és un encàrrec per el Cor Vivaldi i es va estrenar fa poc. La música per a cor d’aquest compositor gaudeix d’un gran reconeixement en el món coral internacional.

Foto: El públic també té gana..

El director, Òscar Boada, que compta amb una gran experiència i se’l reconeix com a un dels principals especialistes en cors de veus blanques del país, encomana el seu entusiasme a  les cantants i a tots els que estem allà present. Es dirigeix a elles amb molt d’afecte i amb molta estima. Entre el cor hi ha diverses solistes, el nivell és espectacular i la música arriba en alguns moments a punts altíssims de gran qualitat i d’una gran força.


Arriba la mitja part, les cantants podran descansar una mica, el que han cantat no és fàcil, hi ha d’haver al darrere moltes hores d’assaig i molta paciència per part de tots.

Foto: Óscar Boada, director

Tornen a entrar per començar ja la segona part. La música d’ara és un “Te Deum” del mestre Albert Guinovart, pianista i compositor català, molt conegut a casa nostra per les seves composicions musicals a les sèries televisives com “Nissaga de poder”, “Laberint d’ombres” i el musical “Mar i cel”, “Gaudí” i “Scaramouche”. Com a pianista ha tocat amb orquestres de tot el món. També toca el piano en aquest concert d’avui, conjuntament amb l’organista Arnau Farré, i el percussionista Ramon Torramilans.


Foto: Al piano un pes pesant: El mestre Albert Guinovart

Aquesta segona part és molt potent, la música té una gran força, sembla que hi hagi tota una orquestra al darrere, hi ha moments en què les veus arriben al límit, quan de cop baixa la intensitat per tornar a créixer poc després. Hi ha estones que hi connectes molt, hi entres amb facilitat perquè el que sents és entenedor i t’hi trobes pròxim, altres vegades resulta més difícil de connectar per la complexitat del que sents. El Te Deum: “a tú, Déu”,  és un dels himnes més antics del cristianisme, és un cant de lloança i d’acció de gràcies a Déu. Per tant ha de ser una música d’exaltació, d’apassionament i fins i tot de desbordament de sentiments i alhora d’interioritat i de recolliment. Crec que el Te Deum de Guinovard va per aquí, aconsegueix aquesta exaltació fins al màxim, al mateix temps que hi ha moments d’abstracció cap a la interioritat d’un mateix. Amb el mèrit afegit d’una interpretació impecable tot i la seva complexitat.



El concert va acabar amb grans aplaudiments del públic que, dret, no parava d’aplaudir. Finalment ens van oferir una última interpretació: de l’obra Pray for Peace, del compositor Ericks Esenvalds, de Letònia, amb les cantants repartides per l’església i amb una elegant coreografia.

A l’acabar la gent i les cantants es van anar escampant pel pati al voltant de les taules on s’oferia l’habitual xocolata desfeta acompanyada de coca i pa torrat, sota la llum d’una lluna plena i  l’olor de la ginesta que inundava tot l’entorn. Va ser una nit esplèndida, amb un COR VIVALDI increïble.

Foto: Ram de   ginesta

Foto: En acabar, xocolata desfeta per tothom