Montse Rumbau

Foto: Tot a punt

Tot el que interpreten és excel·lent, amb alguns moments tranquils i delicats, i altres de molta força i molt ímpetu, fins i tot el director ens va comentar: aquí sembla que en Bach estigués molt enfadat quan ho va escriure. Doncs tota aquesta perfecció i virtuosisme, quan arriba l’hora d’interpretar el “diàleg” entre el violí i l’oboè, encara va a més, és d’una delicadesa d’una sensibilitat extrema, que t’arriba molt endins. Algú ens havia avisat, poc abans del concert, que sobretot estiguéssim atents justament a l’Adagio del Concert per a oboè i violí, que era una peça sublim. I sí, ho és. Molta emoció i pell de gallina, i com sempre, si tanques els ulls, la impressió és encara més gran.  


Aquesta nit interpreten peces de Bach. Són onze músics els que han vingut. Hi ha violins, una flauta travessera, un oboè, una viola, un cello, un violone i un clavicèmbal.


El director, el Dani Espasa, explica quines peces tocaran i ens parla dels instruments; resulta que els instruments que han portat són com els de l’època de Bach, i les cordes són autèntiques de budell, que són molt més sensibles que les cordes que es fan servir avui dia. La humitat o els canvis de temperatura els afecta molt, i per això abans de començar a tocar sempre han d’afinar per si les cordes s’han modificat lleugerament. I ens explica que les obres que tocaran aquesta nit, van ser creades pels mateixos anys que l’església de St. Magí, a mitjans del segle XVIII.


Els músics comencen a tocar, són tots joves, i el primer que t’adones és que són molt bons, i que, gaudeixen de la música que interpreten, la segueixen amb els moviments del seu cos, i hi ha molta connexió entre ells. La primera part interpreten el Concert per a clave en re menor. BWV 1052 -Allegro-Adagio-Allegro-.

I el Concert per a oboè i violí en do menor BWV 1060R. Amb les mateixes tres parts de l’anterior.




Avui, 9 de juny, dia del primer concert de les Nits Musicals de la Brufaganya.


La gent comença a arribar, les taules que estan a l’esplanada de davant de l’església es van omplint per sopar. Dins l’església ja hi ha els músics assajant. L’altar està ple de roses i ginesta. Les roses són del Mas Batet, el Joan té centenars i centenars de rosers de tota mena i de tots colors, tot i que la pluja n’ha malmès algunes, encara en queden moltes, i la ginesta s’ha collit pels voltants del santuari.


Comença el concert. Vespres d’Arnadí és un grup creat el 2005, que formen una orquestra barroca. El nom del grup, amb la paraula “Vespres”, vol recordar els concerts que al segle XVIII eren habitualment oferts als vespres, i “Arnadí” ve de les postres que es feien en aquells sopars: carabassa, sucre i ametlles, un dels postres més antics del País Valencià.


Dades extretes de l’Arxiu Diocesà de Tarragona

Segona part: el Concert de Brandenburg núm. 5 BWV 10150. –Allegro-Affecttuosos-Allegro-.


El Concert de Brandenburg és més conegut, i la música és excel·lent. Aquesta obra està escrita per flauta travessera, violí i clavicèmbal solistes i corda. Hi ha un solo del clavicèmbal molt espectacular. Personalment, el so del clavicèmbal em costa, acostumats com estem al so més clar, fort i directe del piano, el so del clavicèmbal em sona metàl·lic i monòton, i a la primera part, en algun moment, fins i tot em va arribar a molestar, davant del so dels instruments de corda tan net, pur i tan perfecte. Però el solo que va interpretar el director, el Dani Espasa, em va fer canviar d’idea, i el vaig trobar impressionant. En sortir, una persona que hi entén molt en música, em va dir que Bach havia sigut molt atrevit en fer un solo de clavicèmbal, perquè en aquell temps, no es feia.


Extraordinari també l’actuació de la flauta travessera amb els altres instruments, i sobretot amb el primer violí, el mateix que es va “encarar” amb l’oboè, la Maria Roca, que semblava que encoratgés amb la seva entrega, no només als seus companys, sinó també a tot el públic. Molt virtuosisme, molta perfecció, molt domini i molta bellesa. La música se t’enduu.


Els VESPRES D’ARNADÍ van agradar molt, i el públic, dret, no parava d’aplaudir. I finalment ens van obsequiar amb la peça segurament més coneguda de Bach:  “Ária da corda sol”. Una peça que no et cansaries d’escoltar una vegada i una altra, i que et transporta a un altre nivell.




Aquest any és el setè de les Nits Musicals Brufaganya. Tots els grups que han vingut durant aquests anys han estat extraordinaris, i els músics sempre molt joves. El nivell musical del país en la formació de joves músics és molt alt, i tots ells poden sortir a l’estranger a actuar i a incorporar-se en orquestres de les més prestigioses del món. Ens hem de sentir orgullosos d’aquest fet. I ser capaços també d’entendre el que significa tenir a Sta. Coloma una escola de música com la que hi ha, i que surtin tants joves sabent tocant diversos instruments, o que es puguin dedicar al cant, i amb un nivell tan alt tots ells. 


Felicitats de nou als Amics de Sant Magí per l’organització d’aquestes Nits Musicals de la Brufaganya sempre de tant nivell.



Foto: Sopem una mica abans del concert

Foto: Es va omplint el Santuari

Foto: Una tasseta de xocolata desfeta i coca, en acabar. I comentant les emocions del concert.

Foto: Vespres d'Arnadí Orquestra Barroca

Foto: Director i solista, ens explica el concert i els instruments.

Foto: Els solistes

Foto: Tots se l'han guanyat