MONTSE RUMBAU

Històries del passat: Perot Rocaguinarda, Rafel de Biure i Vallespinosa.

Aquesta zona de la Segarra és plena de castells, castells construïts en època d’avançada cristiana enfront de possessions musulmanes que anaven reculant. Amb el temps, els castells van donar protecció als pagesos que s’anaven establint en la zona i els senyors feudals que hi habitaven anaven agafant poder i influència. I al llarg dels segles, els castells van haver de fer front a guerres i assalts, fins arribar als nostres dies en què la majoria han quedat silenciats i enrunats. Poca cosa ens ha quedat de les vicissituds que els va tocar de viure al llarg de la seva història. Però d’alguns fets en sabem, com els que van succeir al 1609 a Vallespinosa.

 

Començaments de setembre de 1609, el bandoler Perot Rocaguinarda es troba amagat al bosc, prop de l’entrada del castell de Vallespinosa, l’acompanya un altre bandoler molt conegut a les terres tarragonines, en Miquel Morell. Uns quants dels seus homes es troben a l’hort que hi ha prop de l’entrada de la fortalesa i comencen a tallar els arbres fruiters per fer sortir els de dins i així poder entrar. L’estratagema dóna resultats, en Rafel de Biure, senyor del castell i de tot el terme de Vallespinosa, fa sortir a cinc servents armats amb pedrenyals que disparen contra els lladres. És el moment en què surten del seu amagatall els dos bandolers per entrar al castell. Però, quan els homes de Rafel de Biure se n’adonen, tornen corrents a refugiar-se dins la fortalesa on, des de les espitlleres disparen als agressors. Aquests, veient que no podran assaltar-lo,  decideixen marxar, però al arribar a les Eres, cremen tot el que troben, unes seixanta quarteres de blat, les garberes a punt de batre, els pallers i les pallisses. Satisfets amb el mal comès, marxen de Vallespinosa per dirigir-se  cap al castell de Barberà, on els esperen en Galceran de Turell i en Miquel de Sentmenat, els hospitalers que actuen en nom del prior de Catalunya, Miquel d’Alentorn.

foto: Biure. Joan Llopart. Wikiloc

La raó de cridar als dos bandolers per escarmentar a Rafel de Biure, és que aquest, que és castlà de Vallverd, pretén tenir també la jurisdicció criminal del lloc i per això fa plantar les forques. Però el senyor de Vallverd no és ell, sinó el prior dels hospitalers, i aquest surt en defensa dels seus drets enfront de qui els hi vol prendre. Miquel d’Alentorn, prior de Catalunya, no te cap mania d’enviar els dos bandolers i els seus homes al castell de Vallespinosa ni d’haver-los tingut tres dies acollits al castell de Barberà.

 

Una història ben curiosa i alhora ben dramàtica la que van viure els veïns de Vallespinosa veient com dos dels bandolers més famosos del país venien a assaltar el castell del seu senyor, i no aconseguint-ho, els cremaven el blat, els pallers i les pallisses. Desesperació, impotència i rabia és el que deurien sentir.

 

Per a nosaltres, una història que ens ajuda a entendre, una mica, la vida d’aquell Vallespinosa on el  castell, ara tan enrunat, dominava el poble, la gent i tot el terme.

MONTSE RUMBAU

22 de març de 2011

Contacta amb l'autora