JOSEP M CARRERAS

Després del clàssic

 

            No m’ha interessat mai gaire el futbol, però em preocupa tot allò que afecta el país. Per això amb uns amics vàrem decidir anar a la concentració als voltants del Camp del Barça. El gran ressò mediàtic del Barça – Madrid ens va fer ser prudents. El Tsunami conocava per a les 4, però hi arribàvem poc després de les 3. Temíem que la policia pogués tallar els accesos,  El lloc era desert; només hi havia les furgones dels Mossos, buides. Aleshores vàrem decidir anar a fer un cafetó en un bar per fer temps. Va ser com ficar-se a la gola del llop. Allà hi eren tots, vaig calcular una cinquantena, amb armes, manilles, porres… tot a punt de solfa. Tots eren mossos d’esquadra, però es feia difícil sentir parlar català… Vaig  tenir un primer impuls de marxar d’aquell antre, però ja estava fet. Hi havia una taula buida i ens hi vàrem asseure.

            El bar es va buidar just a les 4. Potser també als mossos els havien convocat per aquesta hora. Teníem temps i vàrem decidir matar l’estona a la rotonda que hi ha davant el Parc Científic amb arbres i gespa. Allí vàrem trobar alguns coneguts. Un d’ells em va dir que probablement l’acció seria cap a les 6. Ens vàrem armar de paciència  pensant que esperaven que es fes fosc. Mentrestant, l’espai semblava més una zona de pic-nic que no pas una concentració de protesta. Arreu hi havia rotllanes de gent que menjava entrepans, cantava o xerrava.

            A quarts de 7, ja ben fosc, el lloc es va anar buidant. Tothom anava cap a les entrades de l’estadi, sota la vigilància de dos helicòpters que no paraven de sobrevolar-nos. Però tampoc no passava res. L’esperada acció no s’intuïa per enlloc i si ho preguntaves, ningú en sabia res. Cap a les set a través dels mòbils es va donar la consigna d’anar a Travessera de les Corts on es faria una projecció del partit en una gran pantalla.

            L’aglomeració de gent era considerable, però ningú sabia dir on es feia la projecció. Ho vàrem preguntar a unes noies que duien els distintius de premsa i ens varen dir que suposaven  que seria a la porta18. Allà ens adreçàrem.

            Poc abans d’arribar-hi, vàrem sentir crits i algun petard. Immediatament es va formar un  cordó de policies que començaren  a carregar. La gent corria en direcció a nosaltres. Un senyor gran  em va explicar que un grup de nazis els havia agredit i ells havien cridat els mossos. Però aquests, en comptes de dispersar els ultres, van carregar contra ells que eren les víctimes. Aleshores va començar una pluja d’insults i crits contra els Mossos per aquella actitud provocadora. No els tiraven floretes precisament, però no es va passar d’aquí. Cap objecte que justifiqués una càrrega; en canvi, era evident el nerviosisme dels policies.

            Com que la situació es complicava, vàrem decidir allunyar-nos i refugiar-nos en un bar on vàrem seure i menjar un entrepà. No deixàvem de sentir les sirenes mentre per les grans vidrieres del local vèiem passar la corrua de furgonetes. Els nostres veïns de taula ens ensenyaven els aldarulls en els seus mòbils. Tothom deia que havien sigut els policies els que havien començat a agredir a cops de porra uns manifestants que fins aquell moment havien sigut pacífics.

            De tornada, per la ràdio del cotxe sentíem que s’havien cremat contenidors i que les portes de la Travessera de les Corts estaven bloquejades. Per megafonia deien que s’utilitzessin altres sortides. Nosaltres comentàvem que no sempre la culpa és de quatre incontrolats –que hi són- sinó dels que en comptes de protegir els ciutadans els apallissen sense motiu.

 

 

JOSEP  M  CARRERAS

19 de desembre de 2019

Un Mosso embogeix i rebenta els vidres d’una porta particular sense motiu

foto: larepublica.cat