JOSEP M CARRERAS

Carta oberta al president de Catalunya

 

Molt Honorable President:

            Vagi per davant que no l’he votat mai i que probablement tampoc el votaré en les properes eleccions. Això però no és obstacle perquè no em cregui en el deure de donar-li les gràcies per tot el que vostè ha fet per Catalunya.

            Es va fer càrrec de la presidencia de la Generalitat en uns moments difícils. Potser aquesta ha estat la característica del seu mandat. No ha tingut les coses fàcils i s’ha vist atacat des de tots els angles, amb contundència i sovint amb males formes. Però això no ha estat obstacle perquè des del primer moment vostè no hagi mostrat el seu anhel d’independència per aquest maltractat país nostre.

            Si li he de ser sincer, li diré que al meu entendre vostè no te fusta de polític en el sentit corrent d’quest mot. Els polítics solen ser simuladors, sovint falsos, hipòcrites. Vostè no. Des del primer moment va ensenyar les cartes i va manifestar clarament quines eren le seves intencions i per quins motius havia acceptat la presidència de la Generalitat. Per això es varen tirar com a llops contra seu. Ha aguantat insults i  amenaces. La claredat dels seus plantejaments donava ales als seus atacants, que han arribat a actituds indignes de persones civilitzades.

            No vull dir amb això que no hagi comès errors. Personalment, crec que el fet de penjar –legítimament, no en dubto- la famosa pancarta va ser un error per les conseqüències que després ha tingut. Potser a tots plegats ens ha passat que no havíem calibrat bé el poder i l’odi que han demostrat els que són capaços d’interpretar les lleis a la seva mida. Potser a vegades cal ser una mica murri. En una confrontació directa, lluitem contra un enemic més poderós que ha orquestrat tota una mena de guerra santa contra Catalunya i en la qual no deixa res sense passar pel seu sedàs. Som víctimes de la llei de l’embut i davant tanta prepotència no podem enfrontar-nos-hi en solitari.

            Podia fer-ho el Parlament. Com a òrgan representattiu de la voluntat del catalans, podia –més aviat havia— de plantar cara i arriscar-se per fer valdre els drets. La independència no es dona gratis.

            Però si una cosa m’ha dolgut durant tot aquest temps i m’ha trencat l’ànima aquests darrers dies ha estat l’enfrontament dels dos principals partits independentistes al Parlament. ¿Algú creu que d’aquesta manera aconseguirem mai res? Em dol que hi hagi tanta discrepància entre les paraules i els fets. Després de tot el que ha passat aquests darrers anys, després de tant dolor i de suportar tant d’odi, el poble de Catalunya es mereixia alguna cosa més que aquest trist espectacle absurd.

            Convé, però, tenir present una cosa: l’independentisme no són només els partits. El poble segueix ferm, el moviment no s’atura. En les concentracions ningú pregunta de quin partit ets. Hi ha consciència que tots plegats treballem per un objectiu comú. Els polítics  n’haurien d’aprendre.

            Permeti’m doncs, Molt Honorable President, que li doni les gràcies per tot el que ha fet per Catalunya. Li desitjo molta sort i encert en el futur. El poble guanyarà, perquè té la raó i més seny que alguns dels seus polítics.

   

JOSEP  M  CARRERAS

30 de gener de 2020

foto: Pau Barrena/AFP. lavanguardia.com