JOSEP M CARRERAS

La vella Espanya

 

            Aquests dies m’arriba una autèntica allau de missatges al mòbil. Molts ni els obro perquè tots parlen del mateix. Penso que a més de la salut física hi ha la mental. També hi ha vida més enllà del coronavirus i no vull obsessionar-me. M’informo de l’evolució de la malaltia en els Telenotícies,   segueixo les indicacions de sanitat i intento fer una vida tan normal com puc.

            Però sí que em varen cridar l’atenció un parell de vídeos que vaig rebre conjuntament. En un es veia la ciutat de Girona amb carrers i places completament buits. Impressionant. L’altra era del mateix dia a Benidorm, amb una multitud de gent que omplia les terrasses, els carrers i saludava els periodistes brindant amb les gerres de cervesa. Després m’ho va confirmar una persona que viu al País Valencià i que n’està fins als nassos de “botellons” i celebracions al carrer.

            Són dues maneres d’enfrontar-se als problemes. Els que s’ho han pres unes vacances extra ho fan per ignorància o per irresponsabilitat. O per totes dues coses alhora. Ja deien que a Madrid havien  buidat les oficines i empreses per omplir els bars. Hi ha persones que no reaccionen si no es veuen afectades personalment. Mostren una falta total de confiança en l’Administració, com si les indicacions i advertències no fossin per a ells. Al contrari, encara se’n vanten i es riuen dels que segueixen la norma. Són els tipus que a la carretera fan ostentació dels senyals que se salten.

            No és una actitud nova. Orgullosos, prepotents, inflats, se situen per damunt del bé i del mal. Ho saben tot, ho volen controlar tot i no accepten que ningú els passi davant o actuï de manera  diferent.  Quan Pedro Sánchez aspirava a ser president del govern deia penjaments dels adversaris d’una manera fins i tot barroera, negant-se a parlar amb el president de la Generalitat. Ara, amb paraules més educades però amb la mateixa intransigència de fons, no permet que el govern de Catalunya porti el control de la pandèmia. En comptes de donar suport a una cosa que ja funciona, ha d’irrogar-se l’exclusivitat, encara que sigui envaint competències com en aquest cas. Són gent d’idees fixes, inalterables, prepotents. Per això  han tret al carrer l’exèrcit i la Guàrdia Civil? Per resoldre un problema sanitari per via militar? Tanta estupidesa esborrona.

            A més, actituds com aquesta els haurien de fer caure la cara de vergonya si és que en tenen. Volen evitar que se sàpiga la veritat sobre les martingales de la monarquia tot i haver-hi evidències que s’ha enriquit de manera escandalosa. És una vergonya que hagin votat contra la creació d’una comissió investigadora. Es podria arribar a entendre que els partits monàrquics prefereixin acotar el cap i posar-se una bena als ulls per no haver de reconèixer que el “campechano” era un facinerós que repartia milions a les seves amants com qui reparteix caramels a les criatures. És un escàndol que es presti a aquest joc un partit que es diu socialista i obrer, que té en els seus estatuts fundacionals la implantació de la república i la lluita per la millora de les classes populars. La vella espanya no canvia. Esperem que quan el poble parli posi cada persona al seu lloc. I els lladres a la presó.

 

JOSEP  M  CARRERAS

18 de març de 2020

foto: RTVE.es/EFE