Foto:Maria de la Pau Janer. llegim.ara.cat

       

Natura d’anguila

de Maria de la Pau Janer

Maria de la Pau Janer (Palma, 1966) és una escriptora mallorquina, llicenciada en Filologia Catalana i doctorada amb la tesi Les rondalles del cicle de l’espòs transformat: Pervivència en la literatura catalana de tradició oral publicada a Alemanya. Actualment és professora de Literatura Catalana de la Universitat de les Illes Balears. La seva dilatada obra, per la que ha rebut nombrosos premis, entre d’altres el Carlemany, el Ramon Llull i el Planeta, comprèn novel·la, literatura infantil, assaig i articles de premsa. També ha presentat programes culturals a la televisió a TV3 i IB3 i a la ràdio a Catalunya Ràdio. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

 

Al Club de Lectura hem llegit Natura d’anguila publicada l’any 1995 i que va rebre a més de l’esmentat premi Carlemany el Premi Prudenci Bertrana per votació popular. En aquesta obra l’autora ens explica principalment la decadència d’una família de terratinents de Mallorca i una història d’amor no gens convencional. No és un relat lineal, sinó que fa algunes anades endavant i endarrere en el temps que no dificulten la comprensió del relat sinó que el fan més interessant. És un text molt ben escrit, amb un lèxic mallorquí molt ric, amb abundants girs lingüístics d’aquelles terres, i tot amb una gran senzillesa.

 

Es descriu la decadència d’una família pel mal cap de l’hereu però també perquè l’entorn social canvia i a més a Mallorca la irrupció del turisme ha modificat el paisatge físic, econòmic i humà no solament de Mallorca sinó de totes les Balears. En aquest sentit vam recordar la figura de l’escriptor illenc Llorenç Villalonga que va dedicar la seva obra Bearn a descriure la decadència de l’aristocràcia mallorquina. També vam parlar de les grans finques rurals mallorquines que es coneixen pel terme de possessions i on els amos són el que a Catalunya coneixem com a masovers. Mentre que allà els veritables amos se’ls coneix com els senyors. Sembla que aquesta estructura de la propietat rural té les seves arrels en els temps de Jaume I.

 

Tornant a l’obra de la Janer dir que la història d’amor és atípica i força original i alguna vegada algun personatge la defineix com a fulletó, però és un fulletó de gran categoria.

 

Molts no coneixien la literatura d’aquesta autora i a tots els hi ha resultat un descobriment molt grat. En aquests temps de confinament si trobeu per casa una obra de la Janer que no heu llegit aprofiteu per fer-ho.

 

Jordi Gras

29 de març de 2020