JORDI GRAS

El nostre sistema d’alimentació

Això no és ben bé una notícia. És una proposta de reflexió al voltant de la malaltia COVID-19, que va aparèixer a la revista Time fa uns dies. Comença aquesta reflexió constatant que el virus SARS-CoV-2 té la capacitat d’infectar tota la població mundial, i encara que en un 80 % dels casos la malaltia que genera, la COVID-19, serà benigna, si causa la mort només de l’1 o el 2% dels infectats, això vol dir que en teoria seran entre uns 75 i 150 milions al món els que perdran la vida per aquesta malaltia. Unes xifres per l’estil de l’anomenada grip espanyola que ens va afectar l’any 1918 i que va causar la mort entre 50 i 100 milions de persones.

 

El virus SARS-CoV-2 tot sembla indicar que infectava inicialment un ratpenat, en el que no generava cap patologia aparent, i que per un procés no del tot esbrinat va passar a l’home. D’aquest tipus de malalties se’n diu zoonosi. La grip també ho és i l’animal de procedència sembla ser que van ser les gallines. Aquest trànsit de malalties cap a l’home no és nou. La introducció de la ramaderia fa uns 12.000 anys va intensificar aquest procés ja que va propiciar un contacte estret entre l’home i diverses espècies animals.

 

Cal remarcar que en els darrers cent anys s’han implementat mesures d’higiene i de salut pública que han aturat l’aparició de noves zoonosis. Darrerament aquesta situació ha canviat. Han aparegut o s’han accentuat una sèrie de factors com són el creixement de la població, la facilitat de transport de persones i mercaderies a nivell de tot el planeta, i també la manera en que les granges modernes fan conviure les persones, els animals i els microbis. Tot això ha posat en perill l’equilibri que s’havia aconseguit.

 

Hi ha preocupació en molts àmbits per la manera amb la que es gestiona el negoci ramader. Hi ha estudis que han demostrat que hi ha una relació entre la producció intensiva de gallines i l’aparició de formes molt patògenes de grip aviar. També s’ha demostrat que Europa i els Estats Units, que són el grans exportadors de porcs, també ho són de la grip porcina. Aquesta malaltia va saltar a l’espècie humana el 2009 i va produir el brot de grip d’aquell any que va ser també una pandèmia en la que els primers casos es van registrar a Califòrnia.

 

Dues formes relativament noves i perilloses de grip aviar, H5N1 i H7N9, es creu que han passat per primer cop als humans a la Xina, on la cria de gallines ha sofert una ràpida industrialització a partir dels anys 80 del segle passat. Hi ha també l’exemple de la síndrome reproductiva i respiratòria del porc (en anglès PRRS), també coneguda pel mal de l’orella blava, que es va descriure per primera vegada a finals de la dècada del 80, o a principis dels 70 segons altres autors, als Estats Units, i ara s’ha escampat per tot el món.

 

Tornant al SARS-CoV-2 ja he dit que sembla que procedeix del ratpenat, d’on es creu que va saltar a una altra espècie animal, l’ara famós pangolí i d’aquí ja va anar als humans. El pangolí va ser venut com a carn en un mercat xinès per part d’un criador modest d’aquest tipus d’animal. Aquests petits criadors veuen desplaçades les seves explotacions cap a zones inhòspites degut al creixement de les grans granges ramaderes. Això propicia que els ratpenats que habiten normalment en coves puguin infectar les granges dels petits criadors que ara són més properes.

 

La població mundial sembla que encara creixerà fins a l’any 2050 segons diuen els demògrafs i la indústria alimentària haurà de donar resposta a aquest desafiament. Aquest és el factor més important de tot aquesta equació. No es poden oblidar tampoc les emissions de gasos d’efecte hivernacle associats a la producció industrial d’aliments, ni tampoc les resistències que els bacteris presenten davant dels antibiòtics tradicionals.

 

Per acabar l’autora d’aquest article reitera que la taxa de mortalitat de la COVID-19 és baixa, encara que si mirem avui (15 d’abril del 2020) aquesta taxa a nivell mundial és del 7 %  i a Catalunya del 18 % , no obstant això si fem confiança als estudis de l’Organització Mundial de la Salut quan es pugui determinar la quantitat real de gent infectada els valors segurament seran propers a l’1 o el 2 % dels malalts. Aquesta mortalitat no és res en comparació a la de la grip aviar ja esmentada H7N9 que ja ha passat a l’espècie humana i mata un terç dels infectats o la també esmentada H5N1 on la mortalitat encara és superior. Cap d’aquestes dues formes de grip de moment s’ha convertit en pandèmia, però a diari apareixen noves zoonosis. Ara és el moment per repensar el nostre estil de vida i les nostres necessitats alimentàries i com s’ha d’organitzar la indústria per satisfer-les. Cal evitar que una catàstrofe com l’actual es torni a produir.

foto: Enric Fontcuberta /EFE lavanguardia.com

Jordi Gras

16 d’abril de 2020