MONTSE RUMBAU

Un fadrí de 80 anys -1681-

A les Roques, el petit nucli de cases a prop de la Pobla, d’Aguiló i de Sta. Coloma de Queralt, hi havia la casa dels Segura, la casa probablement més important. A mitjans i finals del 1500, hi vivia el Pere Segura, el seu fill Pere i el seu nét Pere. En un altre escrit ja n’hem parlat, de la casa, del Pere Segura, dels que hi vivien i hi treballaven.

El Pere fill va tenir 10 fills entre el 1590 i el 1615. Dels 10 fills sabem que se’ls van morir tres: una Caterina, un Jaume i un Pere, ho sabem perquè repeteixen aquests noms en uns altres fills.

Entre els fills que hem trobat no hi ha cap Jacinto. I és curiós perquè trobem a mitjans del 1600 el Jacint Segura amb 8 fills entre 1630 i 1648, 4 amb la Margarida i 3 la Magdalena.

Al Jacinto el succeeix el seu fill que porta el mateix nom, Jacinto, i que té 7 fills entre 1658 i 1677, 3 amb l’Anna i 4 amb l’Agnès. El 1658, quan els neix el primer fill, el Felip, té 21 anys. I aquest Felip es casarà als 28 anys amb la Coloma i tindrà 7 fills entre 1686 i 1704.

Foto: Les Roques

Què va passar amb els Pere Segura? Com és que no hem trobat cap nét del Pere que ens consti vivint a les Roques? Van morir tot els nois? Van marxar? No ho sabem. Però podria ser molt bé que el Jacinto que trobem fos un nét que no hem trobat en el llibre de baptisme, no fora el primer cas.

 

En quina casa vivia el Jacinto?

El Jacinto havia de viure a la casa del Pere Segura, el Jacinto havia de ser descendent del Pere Segura avi i del Pere Segura fill.

 

Anys més tard, el 1729, els Requesens compraran la casa, l’era, la pallissa … i 23 peces de terra dels Segura, i convertiran la casa dels Segura en la casa-palau que tenim avui dia.

Foto: L'antic portal medieval de Les Roques

El fadrí de 80 anys

 

Aquest fadrí de 80 anys que hem posat al capdamunt de l’escrit, és el Mateu Mestre. Podríem pensar que quan diem fadrí ens referim a una persona soltera i jove, però no, tant pot ser que sigui jove o gran, mentre sigui solter.

 

El Mateu fa testament el 1682.

Déu n’hi do 80 anys en aquestes dates. Les persones grans en els documents que trobem dels segles bastant anteriors al nostre, després de dir els anys sempre acostumen a dir: “més o menos” o “més o manco”. No els devia importar gaire si eren un o dos més, o uns menys.

 

El Mateu viu a les Roques, a la casa del Jacinto Segura. El fill del primer Jacinto que hem explicat més amunt. Aquest Jacinto té 7 fills, com ja hem dit, entre 1658 i 1677, i s’ha casat dues vegades: amb l’Anna i amb l’Agnès.

Foto: Antic portal medieval, a la dreta: la porta dovellada d’una antiga casa ja ensorrada

El 1681, quan fa testament el Mateu, a la casa dels Segura hi devia haver força animació, eren una colla:

El matrimoni,

Potser els avis,

Algun tiet i tieta, que sempre n’hi havia, ja que era la casa pairal,

I els fills:

El Felip amb 22 anys, que es casaria al cap de tres o quatre anys.

La Magdalena amb 15,

El Simón amb 13,

L’Agnès amb 10,

La Maria amb 7

i el Mariano amb 4

 

El pare que s’havia casat amb 21 anys, el 1681 era un home ja de mitjana edat: tenia 40 anys. Ara diríem que encara era jove.

 

Què hi feia el Mateu a casa dels Segura? No ho sabem, no era pastor, perquè normalment ho diuen, però sabem que devia treballar-hi des de feia anys, i que en fer-se gran, es va quedar a la casa.  

 

El Mateu venia del petit poble de Monfar, a prop de Civit, d’on eren els seus pares. El pare es deia com ell, Mateu, la mare, no en sap el nom. Explica en el testament:

 

“morí sens que jo la coneguí, per ço ignoro son nom”.

 

Sembla estrany que mai ningú li hagués dit com es deia la mare. O que ell no tingués gens d’interès a saber-ho.

 

Deixa per l’enterro, novena i cap d’Any 40 lliures. No era una quantitat petita.

 

No deu tenir família a prop, ni potser lluny, cap germà, ni nebots, ni nebodes. Potser feia molt temps que no hi tenia cap contacte.

 

Els marmessors que escull és el Jacinto Miret, pagès de l’hostal d’Aguiló, i el Cebrià Urgell, pagès de Montmaneu. I els testimonis són tots de les Roques:

el Jacinto Segura, l’amo de la casa i per qui devia treballar, el seu fill Felip,

i el Jaume Joan Mas.

 

El Mateu deixa a l’Agnès Segarra de les Roques, 10 lliures:

 

“per los bons serveis que de sa mà tinc rebuts”.

Foto: El 1729 els Requesens van comprar la casa dels Segura, i van construir -hi l’actual casa-palau

Qui era aquesta Agnès Segarra? No ho sabem. No hem trobat aquest cognom a les Roques per aquestes dates, ni a la Pobla, ni a Aguiló, ni a Almenara, ni a Sta. Fe. Va venir de joveneta a treballar a la casa dels Segura i s’hi va quedar ja per sempre?  Quan va arribar, ja hi havia el Mateu treballant a la casa? Podria ser. Potser el Mateu es va cuidar d’ella, la va protegir, i potser per això ella el va cuidar? Qui sap.

 

El Mateu deixa diners a l’Agnès, però a ningú més. Tot ho deixa per misses i més misses, i fins i tot fa un censal per pagar encara més misses. I fa hereu “a Déu Nostre Senyor i a la mia ànima”.

 

El Mateu i el Jacinto Segura, l’amo de la casa, i pel qui deu treballar, passen comptes, i resulta que el Jacinto li deu diners que consten en “un albarà de sa mà”. El que vol dir que el Mateu no deu saber escriure, i que el que ho ha escrit és el Jacinto. I fa constar en el testament que mentre ell visqui ningú li pugui demanar comptes al Jacinto. Però un cop ell mori, aleshores sí que se li haurà de demanar tot el que li devia, i aquests diners, segurament han d’anar per pagar totes les misses. Misses que han d’anar per la salvació de la seva ànima i també per les ànimes dels seus que l’han precedit.

 

No només li deu diners el Jacinto Segura, també altra gent. Ens explica en el seu testament el que té i el que li deuen:

 

– Ha invertit en un ramat de “borrencs, 21

dobla”, que té l’Isidro Segura d’Igualada, segur que ha de ser un parent dels Segura de les Roques, ja que l’albarà on consta la donació d’aquests diners el té en Jacinto Segura.

 

“Un acte que a firmat lo hereu Mas … en poder de Jacinto Pomés, 48 lliures que estan empenyades dues peces de terra”.

 

– Aquest hereu Mas li deu 2 dobles que li ha deixat “graciosament”.

 

  • Dins d’una capseta té un “clauer”

 (?) i tres anells.

 

– El Josep Riba d’Almenara li deu 13 lliures, una quartera de blat.

– El Llorens Albareda: 4 lliures.

– F. Vilaplana de Carbassí: 7 lliures i 12 sous.

– Josep Segura de la Pobla: 1 lliura i 12 sous.

– La molinera de les Vinyes: 1 lliura i 4 sous.

– Pau Marsal d’Aguiló: 2 quarteres i mig d’ordi

– Jaume Joan Bover d’Aguiló: 1 lliura i 10 sous.

– Jacinto Miret: 4 lliures i 8 sous que li havia deixat.

 

– Té a casa  24 quarteres de blat

– i 10 o 12 quarteres de mestall.

 

El Mateu fa el testament el 9 de març i va morir el 31.

 

Arcades medievals a la planta baixa de de cal Rabell de les Roques

Com passava en molts dels testaments de Pontils, sembla que era força normal deixar diners, i que no te’ls paguin, i a l’hora de fer el testament, es passa comptes i es fa constar.

I també era normal que la gent tingués a les cases blat, ordi, mestall …. Podia servir per poder-ho vendre en algun moment de dificultats, o es podia deixar a canvi de diners, o potser deixar-lo a algun parent o conegut i que el tornessin quan poguessin, o potser també tenir-ho de llavor pel temps de sembrar.

MONTSE RUMBAU

25 d’abril de 2020

Contacta amb l'autora