El futur dels nostres pobles

Dos mesos i mig tancats a les cases. A Barcelona, molts en pisos petits, sense balcons i moltes vegades amb tan sols amb una o dues finestres que donen a patis interiors o davant d’un altre edifici. Sense tocar-los el sol, sense veure un arbre.

Ara és un moment que molta gent pensarà, ostres, potser que busquem un poble on viure, que busquen una casa que puguem pagar, en lloc d’un pis de 50 m2 pel qual paguem una burrada, poder estar a prop de la natura, tenir un paisatge per gaudir, que els nens vagin a l’escola a peu o amb bicicleta, sense por que els pugui passar res, poder córrer o anar en bicicleta per infinitat de camins rurals … en definitiva: poder tenir qualitat de vida, ara que és possible també treballar des de casa.

Doncs això és el que ja han pensat unes quantes parelles joves amb canalla que es queden a viure a Sta. Coloma i als pobles del voltant.

10 parelles joves i 12 nens apuntats a les escoles. De moment, i que sapiguem.

També han vingut aquests últims anys parelles pre-jubilades, aquí han trobat pisos i cases més econòmiques, tranquil·litat, diversitat d’entitats on incorporar-se, tenir la natura a tocar … tal com hem dit més amunt: han trobat qualitat de vida.

Aquest és el futur de Sta. Coloma i també dels pobles de la Baixa Segarra. Poder oferir el que tenim: serveis, natura, paisatge, qualitat de vida.

Però tot això es pot perdre si deixem que grans companyies amb seu a Madrid omplin el nostre territori de molins i més molins. Molins immensos, grans subestacions a Montargull i a les Piles per acumular l’energia i torres d’alta tensió i cables aeris per portar el corrent a les zones més poblades, com Tarragona i Valls, i passar a connectar amb la xarxa espanyola.

Els Ajuntaments cobraran diners, sí, però segons la nova llei, seran pocs, i tan sols una vegada. I Uns quants pagesos i propietaris cobraran diners, aquests forces segons els toqui o demanin més d’un molí a les seves terres.

Preguntem-nos: és just que pels interessos d’un pocs, tots els que viuen a la zona en quedin perjudicats?

El que podem oferir, ja ho hem dit, potser el més important: un paisatge treballat al llarg dels segles i conservat fins avui dia, sense que estigui ple de formigó, ni que hi hagin urbanitzacions per tot arreu. Potser en el nostre país no queden gaires racons no fets malbé. La Baixa Segarra, i també tota la Segarra, és un d’aquests llocs privilegiats, on pobles, natura i paisatge, conviuen amb harmonia.