JOSEP M CARRERAS

Errar l'objectiu

 

            Fins fa pocs dies al meu poble hi havia el darrer testimoni directe d’un fet que va marcar la vida de Santa Coloma durant dècades: l’entrada de les tropes italianes que lluitaven amb Franco. En prendre la vila després de tres dies de bombardejos, varen omplir les parets de pintades. Amb el temps varen anar desapareixent totes menys una: la paraula DUCE, escrita amb calç a la façana d’una casa. Es va demanar a l’Ajuntament que la protegís amb un simple metacrilat com a part de la història de la vila. No es va fer en el seu moment i ara, algú, amb més cor que cap, hi ha escrit al damunt: “Ni oblit ni perdó”.

            Penso que actituds com aquesta formen part d’un gregarisme inconscient, que segueix corrents  que corresponen a altres situacions. Concretament em refereixo a la destrucció d’estàtues que s’ha escampat per Amèrica i Europa, sense tenir en compte el context en què varen viure els personatges. 

            No vull que se m’interpreti malament. Únicament pretenc posar les coses al seu lloc. Em guardaré prou bé de defensar el feixisme (representat pel Duce) o justificar l’explotació i esclavitud dels indígenes d’Amèrica portats a terme pels europeus. Per això, aplaudeixo que s’hagi retirat a Barcelona l’estàtua d’Antonio López, marquès de Comillas, que en el segle XIX es va enriquir amb el comerç d’esclaus. El mateix podria dir de tantes altres fortunes que s’amassaren amb l’explotació de les persones.

            Però no es pot posar tot en el mateix sac. Cristòfol Colom, per exemple, va ser un cartògraf i navegant, aventurer ambiciós que va canviar la història de la humanitat amb el descobriment d’un nou continent. Sens dubte no va ser un sant i va haver de fer front a moltes revoltes, tant dels indígenes com dels mateixos expedicionaris que no aconseguien l’enriquiement fàcil que havien somniat. Però no em consta que fos un explotador esclavista. De fet, va morir  més pobre que una rata a la presó de Valladolid. Culpar-lo ara de tots els disbarats que perpetraren després els “conquistadores” em sembla excessiu. Seguint l’actitud dels que pretenen esborrar la memòria històrica, els colomins hauríem d’eliminar el record del comte Dalmau III de Queralt, virrei de Catalunya durant la Guerra dels Segadors o bé l’obra històrica de mossèn Joan Segura pel fet de ser capellà i situar-se en posicions conservadores.

            En realitat, les persones s’han de jutjar globalment al llarg de la seva vida i en el context en què varen viure. I no deixa de ser curiós que tantes vegades la història sigui objecte de controvèrsia, normalment a causa d’una posició prèvia presa per qui la interpreta. La veritat només és una, la que es basa en els esdeveniments, i no podem fer-la a la mida de cadascú. Però per desgràcia massa sovint –també en l’anàlisi de fets històrics- es parteix de criteris preconcebuts i després es busca la manera de trobar arguments per justificar-los. La base no pot ser mai la ignorància, la mala fe o la manca d’un criteri equilibrat perquè aleshores passen fets com els que han donat peu a escriure aquest article.

 

JOSEP  M  CARRERAS

8 de juliol de 2020

Foto: Jordi Gras

1 comentari a “Errar l’objectiu”

  1. El tema que toques té molts matisos. En el teu article acabes dient que s’ha de valorar el conjunt de la vida d’un personatge per prendre posició. El que passa és que el Duce, segons el meu criteri, només pot concitar que reprovació i va merèixer la mort brutal que va tenir. Només cal tenir presents els bombardejos de l’aviació italiana sobre la població civil de Barcelona durant la Guerra Civil, per les quals l’estat italià va demanar perdó no fa gaires anys.

    El que trobo criticable és fer una pintada embrutant un tros de paret on hi havia un fragment de la història de Santa Coloma. Ara és evident que haguéssim hagut de protegir aquella pintada i posar al costat un text explicant que aquella acció es feia perquè ningú oblidi què va ser el feixisme i perquè no torni a sorgir en la nostra societat.

    No sé si els que esborren els grafits de les parets poden esborrar la pintada nova i deixar la històrica. Si fos així aleshores es podria aprofitar per protegir la pintada històrica d’una vegada.

    Respon

Deixa un comentari