JORDI GRAS

Bacteris adormits

Segons reporta la publicació Nature Communications  un equip de científics dirigits per Yuki Morono va descobrir bacteris vius en un sediment del fons del mar que tenia una antiguitat de 100 milions d’anys.

 

El lloc on van treure el sediment és a l’oceà Pacífic on hi ha un gran corrent marí conegut pel nom de gir del Pacífic Sud i que té al nord l’equador, Austràlia a l’oest, Amèrica del sud a l’est i al sud el corrent circumpolar antàrtic.  

 

L’oceà Pacífic és el que té les profunditats més grans de tots els oceans, la famosa fossa de les Mariannes amb 11000 metres de fondària. Aquestes mostres es van agafar d’unes profunditats entre 3739 i 5697 metres, durant una expedició científica feta l’any 2010.

 

A l’analitzar aquestes mostres i posar-les en condicions que afavorien el creixement bacterià s’han trobat amb la sorpresa que uns quants tipus diferents de bacteris s’han desenvolupat. Aquests bacteris han estat identificats, no posaré els noms per no fer això carregós. Eren bacteris que necessiten oxigen per viure i pel que es veu amb les mínimes quantitats d’oxigen que tenien en aquelles fondàries han pogut mantenir-se amb vida els darrers 100 milions d’anys.

 

A més de la sorpresa per la capacitat de resistir un entorn no gaire falaguer com és el fons marí sense quasi oxigen els científics han pensat que en alguns paisatges aparentment sense vida com els que es veuen en alguns planetes i satèl·lits del nostre entorn no es pot excloure doncs que hi hagi vida bacteriana en estat latent.

 

Pensant en termes evolutius aquests bacteris han demostrat una capacitat de resistir que cap animal o planta, en teoria més desenvolupat, no tenen. Encara que passar-se 100 milions d’anys al fons marí no és una perspectiva per tirar coets.

Foto: Els membres de l’equip miren els nuclis de sediments del fons del mar.
IODP USIO. the-scientist.com

Jordi Gras

6 d’agost de 2020