foto: tribus de la segarra

8 d’agost, "La veu del poble" a St. Magí

És el segon concert que té lloc aquest estiu a St. Magí. Com tots sabem, el coronavirus ha provocat canvis, cancel·lacions, zones confinades i mesures restrictives.

 

Els dos concerts celebrats a St. Magí, han canviat totalment el seu format. No s’han fet dins l’església, si no fora a la plaça, i amb la meitat de l’aforament. Es demana que tothom porti mascareta, i la gent es reparteix amb taules petites i separades, que es poden ajuntar en cas d’haver-hi algun grup. En entrar s’assigna a cada u la seva taula i s’entrega una bossa amb l’entrepà, l’aigua i amb un tros de coca per la xocolata que es reparteix al final, sense haver-se de desplaçar ningú del seu lloc. En definitiva: un gran esforç organitzatiu que permet poder escoltar bona música alhora que es preserven totes les mesures de seguretat establertes.

 

Aquesta nit, el concert és diferent, damunt la tarima: un piano de cua, un penjador amb una americana i un barret al capdamunt, una tauleta i una cadira. L’espectacle s’anomena “Emili Vendrell, la veu del poble”. Aviat apareixen els tres protagonistes: el tenor Roger Padullés, el pianista Pau Casan, i l’actor Ferran Frauca.

 

Farran Frauca fa el paper de l’Emili Vendrell, 1893 – 1962, el tenor barceloní que va esdevenir tan popular a Catalunya, i que va ser anomenat popularment “la Veu del poble” o “el Cantaire de Catalunya”. L’Emili Vendrell havia nascut al carrer de la Cera, al Raval, i treballava de paleta, com el seu pare, però va aconseguir ser una de les figures més importants de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX. Formava part de l’Orfeó català, i els anys 20 i 30 es va convertir en un ídol de la joventut catalanista sense distincions de classes ni d’ideologies. Va ser un destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes. Una de les cançons que va popularitzar, va ser “L’Emigrant”. Va actuar també a la Península, a Europa i a l’Amèrica del Sud i Central.

Després de la guerra civil, va ser empresonat, juntament amb altres artistes, per haver sigut contractat per la Generalitat, per divulgar la cultura catalana per diversos països europeus. Se li va fer un consell de guerra, i va ser acusat de “rojo”, “massó” i “separatista”. El van sentenciar a mort, però després d’algunes apel·lacions, va ser desterrat a València durant cinc anys, i no va poder venir a Catalunya ni per l’enterrament del seu pare.

 

L’actor Ferran Frauca, explica, la vida del cantant, i el tenor Roger Padullés, i el pianista Pau Casan, van interpretant algunes de les cançons que havia interpretat el mestre Vendrell.

 

L’Actuació dels tres protagonistes, arriba  de seguida al públic, gràcies a la gran interpretació de l’actor,  amb la veu extraordinària del tenor, una veu clara, neta, profunda, potent i creador de l’espectacle; i amb l’acompanyament impecable del pianista.

 

És d’agrair un espectacle com aquest, on música i interpretació teatral es fonen en un ritme i una compaginació perfecta. I sobretot és admirable la voluntat de donar a conèixer un cantant de la talla de l’Emili Vendrell, que per la constant persecució del nostre poble, ha estat silenciat, amagada la seva vida, el seu catalanisme, el seu compromís amb la seva terra i la seva gent, fins al punt que va haver de viure una sentència de mort, pel sol fet de donar a conèixer la cultura catalana a escala internacional.

 

El nostre passat i la nostra història ha estat silenciada, postergada i fins i tot tergiversada durant tants anys, que és un miracle que encara sobrevisquem com a poble, i que hàgim sigut capaços de conservar la nostra llengua i els nostres costums i la nostra manera de ser.

 

Cal valorar la iniciativa d’aquestes persones que ens han ofert aquest espectacle, per la seva valentia a recuperar un personatge d’una gran talla que ens ha estat silenciat i amagat. Sentir cançons tan nostres com “Rosó” i “l’Emigrant”, resulta emotiu i emocionant. I  escoltar-ho a la petita plaça de St. Magí, sota d’aquest cel negre i estelat, envoltats de roures, pins, romaní i tota classe de plantes, i sentint el cant dels grills que no paren, fa que tot agafi un caire més màgic, més elevat i més transcendental.     

foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra
foto: tribus de la segarra

 

Montse Rumbau

9 d’agost de 2020