JOSEP M CARRERAS

Quin estiu, Senyor!

            Estiu de corones i virus, virus i corones. Molts esperàvem que, tal com havien anunciat els  profetes, la calor faria minvar la virulència d’aquesta mena de plaga bíblica que està devastant tots els països del món. Volíem tenir almenys un respir després del confinament i abans dels rebrots que s’anunciaven per la tardor.

            Doncs no. Els rebrots han vingut sense que ni els polítics ni els científics tinguessin gaire clar què calia fer. Han anat donant instruccions de sentit comú, però a vegades contradictòries, que han creat un gran desconcert. Molta gent ja no sap què creure ni què pensar. Durant l’estat d’alarma era patètic veure els militars informant de la pandèmia i per això els devien retirar. Però ara hi han ficat cullerada alguns jutges que han discutit la competència de les autoritats sanitàries. Només hi faltava això perquè tot plegat fos una olla de cols.

            A falta d’un remei, la majoria de la població ha actuat amb seny i ha fet cas de les indicacions sanitàries, bàsiques per evitar la transmissió de qualsevol malaltia (higiene, distància de seguretat i, en aquest cas, mascareta). Però tampoc hi han faltat els saberuts que, menyspreant la posició dels científics de tot el món, són capaços de creure que tothom està equivocat excepte ells i per tant no volen prendre cap mesura preventiva. No s’adonen (o no volen adonar-se) que en cas de dubte val més anar a la segura i no posar en risc la salut dels altres. Possiblement també posaran pegues a la vacuna quan arribi. La pretesa justificació de moltes actituds negacionistes es basa en suposicions sense cap base científica. No donen cap solució i ignoren la realitat dels milers de morts.Una actitud que, en el millor dels casos, cal titllar d’inconscient i irresponsable.

            Per això, davant la incertesa que genera tot plegat, cal desitjar que no ens toqui “la rifa” i siguem a temps per explicar-ho.

 

            L’altre virus que hem hagut de suportar aquest estiu és el xou esperpèntic de la monarquia espanyola. Mai hauria imaginat que els governants d’un país poguessin caure tan baix i actuar amb tanta  cara dura, emparant-se en la protecció d’unes lleis que els fan invulnerables. És ben cert que l’ocasió fa el lladre.

            Però tant com aquest fet m’han indignat les explicacions del govern per justificar allò que és injustificable. Una vegada més ens han pres per estúpids. Primer varen voler fer creure que el rei no havia fugit de la justícia perquè no té cap causa oberta. La vicepresidenta Calvo en parlava com si el rei hagués anat de vacances. Només que aquesta vegada ho ha fet d’amagatotis i, a diferència dels altres anys, abans de marxar ha adreçat una carta al seu fill i successor dient que ho feia pel be d’Espanya. Dubto que fos així, però que ho feia per salvar els privilegis de la monarquia no en tinc cap dubte.

            El govern i els mitjans afins varen haver de fer filigranes per justificar el que no és més que una fuga covarda, fruit d’uns actes més propis d’una organització mafiosa que no pas d’un cap d’estat. El tracte de les notícies en els mitjans de comunicació afins no semblava destinat a ciutadans amb dret a ser informats sinó a criatures que no en saben de la missa la meitat. Tant les operacions secretes com la mateixa ocultació del destí de l’ex-monarca semblen la trama d’una novel·la de ficció, sense suc ni bruc. Però la immensa majoria de ciutadans no és estúpida i sap veure el llautó. Espero que aquesta comèdia acabi amb l’eliminació d’una institució antiquada, obsoleta i, segons tots els indicis, mafiosa. El problema és que som en un país on la justícia està al servei dels poderosos. Pareu, que baixo.

 

 

JOSEP  M  CARRERAS

2 de setembre de 2020

Juan Carlos Wally. eljueves.es