JOSEP M CARRERAS

País de xoriços

 

            No es tracta de saber si l’estat espanyol és un país més o menys democràtic. Ha arribat un punt en què hauríem de preguntar-nos si es pot considerar un país civilitzat. I hi ha mostres  abundants per pensar que es troba molt allunyat dels paràmetres d’una civilització. Més aviat sembla un estat en descomposició, amb les estructures podrides de punta a punta.

            Ja em direu si es pot considerar  civilitzat un país que es fa les lleis a mida i posa els òrgans judicials al seu servei. Ja em direu si pot considerar-se civilitzat un país que no fa cas de les indicacions dels organismes internacionals que vetllen pels drets humans. Un país que manté a la presó i a l’exili representants del poble escollits democràticament només pel fet d’haver preguntat als ciutadans quin futur volien per al país.

            No es pot dir civilitzat un país que organitza i protegeix la fugida del seu cap d’estat corrupte, li paga amb diners públics una escorta i l’envia a un país sense tractat d’extradició perquè no pugui ser jutjat.

            No és civilitzat un pais presidit per un monarca que, lluny de ser factor de concòrdia, aprova la repressió contra un poble que expressava la seva voluntat de manera ordenada i pacífica. No es propi d’un país civilitzat premiar i condecorar els policies que varen practicar una violència inusitada contra la població.

            No és civilitzat un país on els òrgans màxims d’administració de justícia són designats pels partits polítics i presidits per persones sense cap garantia d’imparcialitat que es manifesten clarament a favor d’una opció política,

            No es pot considerar civilitzat un país que organitza i subvenciona grups fora de la llei per crear falses notícies i falses acusacions contra els polítics que es consideren adversaris.

            No és normal en un país democràtic acusar de terrorisme i mantenir segrestada durant un any una persona per un whatsapp i sense que els acusadors puguin presentar proves. O negar la visualització d’imatges que demostraven la violència  policial en el judici farsa seguit contra els organitzadors del referèndum del 1 d’Octubre.

            No es pot entendre tampoc que es condemni a 11 anys de presó la presidenta d’un Parlament per haver permès la discussió sense límits de temes polítics en la mateixa seu parlamentària. O bé que un dels motius pels quals es neguen beneficis penitenciaris als presos polítics sigui pel fet de no haver donat mostres de penediment.

            Cap persona civilitzada, amb dos dits de front, pot entendre que sigui suspès del seu càrrec el president de la més alta institució de govern de Catalunya, escollit democràticament, pel fet de no haver retirat a temps una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics i exiliats.

            La llista podria ser molt més llarga si s’hi afegissin els innombrables casos de corrupteles del gran capital, o la manipulació dels mitjans de comunicació per tenir-los al seu servei i no al servei de la veritat.

            Mai com ara havíem experimentat la manca de justícia en aquells que haurien d’impartir-la. És el pitjor que li pot passar a un país. Perquè si no hi ha justícia impera la llei de la selva. Per això som on som.

 

 

JOSEP M CARRERAS

30 de setembre 2020

Botello