JORDI GRAS

Vacunes per a la Covid-19

La situació actual de les vacunes per a tractar la Covid-19 ha estat analitzada en una publicació a la revista Nature que es accessible a la xarxa des del passat 23 de setembre 

És un treball exhaustiu que analitza totes les vacunes en estudi fet pel microbiòleg Florian Kramer de la Facultat de Medicina adscrita a l’hospital Mont Sinaí de Nova York. La Covid-19 es va descriure per primera vegada a finals de desembre de l’any passat i el desenvolupament de les vacunes per a tractar-la ja van començar pel gener d’enguany. De tal manera que en el moment de publicar aquest treball –agost del 2020- hi ha més de 180 vacunes en diferents fases de desenvolupament.

En aquest comentari només resumiré breument les conclusions finals d’aquest estudi on després de constatar que hi ha 9 vacunes en fase 3, que és la darrera del desenvolupament clínic abans d’anar al mercat, planteja els següents dubtes:

  1. Esmenta que totes les vacunes en estudi s’administren per via intramuscular el que fa que no es generin immunoglobulines tipus A que són les que protegeixen el tracte respiratori superior. Això a la pràctica farà que encara que la vacuna fos activa protegiria dels símptomes de la malaltia però seria menys eficaç evitant la transmissió del virus. Per sort, hi ha alguna vacuna en estudi d’administració intranasal que sí que generaria immunoglobulines tipus A i per tant protegiria el tracte respiratori superior, però encara no ha arribat als estudis en humans.
  1. Encara no se sap quan de temps durarà la immunitat generada per una vacuna. Pel que se sap fins ara segurament caldrien revacunacions per assegurar una bona protecció davant de la malaltia. De fet això també cal fer-ho per la grip o pel tètanus.
  1. Una altre aspecte sobre el que hi ha incertesa és al voltant de la resposta a la vacuna per part de la gent de més edat que són els que corren un risc més alt. Algunes de les vacunes en estudi han demostrat una eficàcia menor en aquest grup de població el que suggereix que caldrà donar dosis més altes o dosis repetides per aconseguir els efectes preventius buscats.
  1. Pel que fa als efectes secundaris hi ha indicis que apunten a que en els infants es detecten més efectes secundaris, encara que per altra banda alguna vacuna ha demostrat una proporció d’efectes secundaris menor en el grup de gent de més edat.
  1. Finalment hi ha interrogants sobre com es produiran i s’administraran les 16 mil milions de dosis que caldran per la població mundial, comptant que calguin dues administracions per aconseguir una bona protecció. Es preveu que alguna vacuna s’haurà d’emmagatzemar congelada el que serà una dificultat afegida.

No obstant tot això, Florian Kramer conclou que molt probablement s’aconseguirà llançar al mercat una vacuna eficaç i segura aquest mateix any 2020. Esperem que l’encerti!!!

Foto: google.es

Jordi Gras

Primer d’octubre de 2020