MONTSE RUMBAU

Rescatant vida a Seumella

 

Castell-església-poble

Salmella o Saumella, ara Seumella, (en els documents antics trobem Salmella), es troba més avall de Sta. Perpètua de Gaià i de Querol, al cantó dret del Gaià, és un poble que tenia unes quantes cases, un castell gran a dalt d’un peny rocós, una església romànica, algunes masies, i dues d’importants. Zona escarpada, pedregosa, esquerpa, amb diferents camins i carreranys que hi anaven, i que han anat desapareixent. Mala comunicació i aïllament de la població que va provocar que als anys 30 i 40 del segle XX, en marxessin els veïns, quedant el poble totalment abandonat. Avui dia està en ruïnes. Però encara es pot veure, pel que queda del castell, l’aspecte imponent que havia de tenir, i la seva importància estratègica en el seu moment, construït enmig de grans roques, que sens dubte ajudaven a la seva defensa.

El castell de Seumella formava part de la línia defensiva del riu Gaià, i des de dalt del turó, podien veure el de Montagut, el de Querol i el de Pinyana a l’altre cantó del Gaià.

Prop de Seumella hi ha l’impressionant castell de Saborella, on sempre hi ha hagut, al peu del castell, en el pla, un mas important, on el 1600 i 1700 hi vivien els Domingo.

Queden les parets del castell de Seumella i la petita església romànica que encara està dempeus. Del que havia sigut el poble, només quatre pedres. Però hi havia hagut cases, estables, coberts, ramats, mules, gallines, conills. I famílies, avis, pares i fills, amb la canalla corrent amunt i avall, crits, rialles, converses, festes, treball, sempre molt treball, alegries, amistat, desavinences … de tot. En definitiva, molta vida.

(Faré servir a partir d’ara el nom de Salmella, perquè com ja he comentat més amunt, és el nom que trobo en tots els documents).

 

Salmella-Vallespinosa

Els veïns de Salmella tenien molta relació amb els de Vallespinosa, ja que des d’aquest poble surt un camí rural que va a Salmella i arriba fins al Pont d’Armentera. Pagesos de Vallespinosa, tenien, i encara tenen, boscos i terra pel voltant d’aquest camí, com també en tenien els de Salmella, les terres d’uns i altres devien d’estar per tant a tocar.

Els padrins dels fills d’algunes parelles de Vallespinosa -1600-1700- són de Salmella, com alguns dels Anglès, els Sogues i els Alias, perquè les dones amb qui es van casar eren de Salmella. I aquests casaments devien existir segurament en altres èpoques.

El rector de Vallespinosa es cuidava en algunes èpoques de l’església de Salmella, “tenia cura de les seves ànimes”,l’anomenaven també “regent”. Per això, en els llibres parroquials de Vallespinosa, hi trobem algunes informacions de les famílies de Salmella.

Intentarem rescatar algunes famílies i les seves cases de l’oblit, recuperar aquelles vides i fer-les presents.

 

Famílies i cases de Salmella

1600-1700

 

Els Tous

Viuen al mas dels Tous.

Hi havia més d’una família dels Tous vivint a Salmella, uns al mas, uns altres a la casa de l’Estret, i també uns altres: els Tous de Baix, que potser eren els mateixos que els de l’Estret.

Els Martí

Viuen al mas Martí-mas Batllet

Els Tous i els Martí vivien en els dos masos més importants de Salmella.

Els Masseguer –el 1610 consta com a batlle-

Els Clarassó

Els Manyer

Els Torres

Els Puix

Els Soler

Els Clavés

Els Flos

Els Amill

Els Santjoan

Els Pasqual

Els Batet : venien de Valldeperes? Els padrins dels fills són de Montagut, potser ell o ella venien d’aquí.

Tots els que hem anomenat tenien fills.

També hem trobat:

Joan Martra, estranger, viu a Salmella, mor el desembre del 1639, era molt pobre.

Joan Vilar, fadrí, fa de padrí el 1680, d’un fill de Miquel Cristià i Maria de Vallespinosa. Segurament ell també era d’aquest poble.

Isidro Vilar, de Salmella, fa de padrí el 1682 també d’un fill del Miquel Cristià i la Maria. Devia ser germà del Joan.

Devien viure en les cases del poble.

Alguns d’ells potser feien de masovers, de mossos, de bovers o de pastors.

Els Manyer, Torres, Puix, Clavés, Flos, Sant Joan, Pasqual i Batet, tots ells tenen fills, però a partir de mitjans del 1600, ja no els trobem.

Els Esteve i els Esplugues, els trobem a mitjans del 1700. Els Esteve viuen a l’Estret, i els Esplugas al castell. També per aquestes dates hem trobat la masia d’en Cases.

Foto: Camí que va de Vallespinosa a Salmella, des de dalt de les Roques del Magí-prop del mas Carbonell-

Pagesos de Vallespinosa que es casen amb noies de Salmella

 

Bartomeu Porta, occità, es casa amb la Coloma Clarassó, viuda de Salmella.

 

Gaspar Sogues, fill de Pere, occitans, es casa amb Mª Àngels Tous.

Entre 1673 i 1684: 6 fills.

El pare de la Mª Àngela: Llorenç Tous.

El Gaspar es va tornar a casar, al morir la Mª Àngels, amb la Maria i va tenir tres fills més.

 

Francisco Anglès es casa amb la

Magdalena Martí.

Entre 1676 i 1692: 6 fills.

 

Salvador Alias i Marta.

(els padrins són els Martí i també els Tous, el que fa suposar que ella és de Saumella. Potser germana de la Magdalena, casada amb el Francisco Anglès?)

entre 1682 i 16918: 6 fills.

 

Els Martí i els Tous devien tenir alguna relació o altre amb els Coca de Vallespinosa, perquè el Ramon Martí, el 1690, fa de padrí d’un fill del Josep Coca i la Maria.

I el 1692, el Joan Tous fa de padrí d’una filla del Damià Coca, pastor, i la Teresa.

 

Bona relació entre els Anglès de la Casa Nova i els Tous

 

El cognom Anglès era omnipresent a Vallespinosa, hi havia moltes famílies que es deien Anglès. Per diferenciar-los, alguns  els anomenaven pel lloc on vivien:

Els Anglès del racó, els Anglès del Portalet, els Anglès del carrer del mig, els Anglès de la Casa Nova.

 

El 1665 mor la Magdalena Tous, que estava casada amb el Pere Anglès, menor, de la Casa Nova, de Vallespinosa.

 

El que mor, si ha fet testament, deixa uns diners per l’enterrament, i la novena, que es feia al cap d’un temps, en deien “dotar l’ànima”, si no ha fet testament, era la família qui dotava la seva ànima. Amb la Magdalena, és el seu sogre, el Pere Anglès i el germà d’ella, el Damià Tous de Salmella, els que doten la seva ànima amb 10 lliures.

 

Paguen “el dot per la seva ànima” el sogre, i el germà, perquè el seu marit, el Pere Anglès, menor, havia mort 10 dies abans que ella. 

I el sogre, el Pere Anglès de la Casa Nova, i batlle de Vallespinosa, mor al cap de quatre mesos, el 5 de març del 1666.

 

La novena i Cap d’Any es fa el desembre del 1666 pels tres membres “de la Casa Nova”. I paga les despeses Damià Tous de Salmella.

 

El Pere Anglès menor mor el 27 d’octubre 1665.

La Magdalena, la seva muller, el 17 de novembre.

I el pare, el Pere Anglès, batlle, el 5 de març del 1666.

Deu dies entre els dos primers i encara no quatre mesos amb l’últim.

Què va passar en aquesta família Anglès-Tous de la Casa Nova? Una epidèmia? Intoxicació de les aigües? Va ser casualitat que es morissin els tres tan seguits? No ho sabem.

Foto: Panorama

La casa Martí-mas d’en Batllet

El Joan Coca, l’amo del mas d’en Coca de Valespinosa, va treballar uns anys de pastor per la casa Martí de Salmella, i quan en el seu testament -1765- deixa diners a algunes persones, demana als seus marmessors que els demanin als de la casa Martí que li deuen un munt de salaris que no li han pagat.

Hem trobat, el 1778, a la Maria, viuda de Ramon Martí de l’Estret de Salmella. Segurament el Ramon devia ser un Martí de la casa dels Martí. Però devien viure en una altra casa situada a l’Estret de Salmella .

La Maria fa testament “en un llit de ma casa”, i vol ser enterrada en el fossar de St. Llorenç de Salmella.

La Maria i el Ramon no eren pobres, la Maria demana 5 sacerdots per les funcions d’Enterrament, Novena i Cap d’Any, quan el més normal per aquesta zona eren tres, i deixa 30 lliures per pagar-ho, Tampoc era el més freqüent deixar 30 lliures, s’acostumava a deixar 5, 10, i també 15. No eren pobres, però tampoc devien ser gaire rics.

Deixa hereu dels seus béns al seu fill Ramon Martí, que ja havia fet hereu el seu marit.

Els altres fills,  l’Andreu, el Joan i el Josep, els deixa ben poca cosa: una lliura a cada ú. I a la seva filla Rosa, casada amb un Miret i vivint a Blancafort, li deixa també una lliura.

 

 

Els Esteve

 Joan Esteve de l’Estret de Salmella, Fa testament el 1778 “en lo llit de ma casa”. Fill de Jaume i de Maria. Casat amb la Rosa. Fills: Ramon, l’hereu, i el Josep.

La seva muller, La Rosa, quan ja és viuda, fa testament el 1783, “en casa de Ramon Esteve”, el seu fill hereu. El Joan li havia deixat a la seva dona, la Rosa, “la despesa”que dos parents, un de cada part, li havien d’adjudicar, “amb un quarto amb son pany y clau, en cas de haver-se de discutir amb mon hereu”.

La rosa vol ser enterrada en el fossar de l’església de St. Llorenç de Salmella, i “al vas on són enterrats los meus antepassats difunts”: el vas on s’enterraven els Martí.

Potser volia estar lluny del seu marit, que li havia deixat un pany i una clau per la seva habitació per si es barallava amb l’hereu, i poca cosa més. Anomena hereu al seu fill, que ja havia sigut anomenat pel seu pare, i els altres fills els hi deixa 1 lliura, i a les filles una caputxa negra “per lo any de dol”. La Rosa no tenia gran cosa per deixar.

(aquí veiem com el dol durava un any)

 

El Llorenç Martí, i les seves calces

 El Llorenç Martí, del Batllet, és fadrí, i fa testament el 12 de gener de 1780. Els pares són el Damià i la Maria, ja difunts.

Quan feien testament, havien d’escollir els marmessors, i aquests sempre són homes. Però el Llorens escull una dona: la Francisca Martí i Esplugas de Salmella, i també el Macià Cunillera, pagès de Vallespinosa.

El Llorenç deixa “un parell de calces usades, unes espardenyes i uns paücs” al seu bover, el Francisco Anglès.

(Les calces podien ser de moltes maneres, podien anar del peu al genoll, o també del turmell a la cintura)

I a la Francisca Martí i Esplugas, viuda, a qui nomena marmessor, li deixa 50 lliures, “per lo molt treball” que ha fet.

Fa hereva a la Rosa Martí, donzella, i als seus fills, quan en tingui.

El Llorenç fa el testament el 1780, perquè es trobava “en grave malaltia de la qual temo morir”. Però se’n va sortir, perquè el tornem a trobar el 1795, quan fa un altre testament.

És aquí on se’ns diu que el mas Martí és el mateix que el mas Batllet:

“Trobant-me malalt en lo llit de la casa de ma habitació, que és la masia del Martí o del Batllet …”.

Aquesta vegada com a marmessors escull a dos nebots:

Llorens Tous de Baix de Salmella, (potser eren els que vivien a l’Estret?)

i al Josep Domingo del Pont d’Armentera.

I ara deixa unes altres calces!

Però aquestes són “de cuiro i les millors de mon us”,

I també una “ armilla de … sense maneges per estrenar que és en poder de … Ricant Sastre de Sarreal, pagant i satisfent a dir sastre sos treballs”.

Les calces i l’armilla les deixa al Magí Ferran, fadrí i “masover de la casa”.

Després de deixar-li l’armilla, que, per cert, ha de pagar al sastre, explica que li perdona uns cereals que li devia:

“De bon grat y bona voluntat y certa ciència, condono a dir Magí Ferran una quartera poc més o menys de mestall quem deu, per los bons oficis que de ell tinc rebuts”. 

 

I va anomenant tot el que li deuen:

“El Llorens Tous del castell, dit lo LLorensó me deu 10 lliures, moneda barcelonesa, en diner deixat graciosament”.

(aquí tenim un Tous que no viu al mas dels Tous sinó al castell)

Quan diuen que són diners deixats graciosament, pot sembla que siguin diners que no s’hagin de tornar, però no, s’han de tornar sempre.

“Franciscop Balta, vuy habitant en la masia dita las Pinedas, me deu 6 lliures de resta de dues quarteres de blat”  que li havia venut. 

Nicolau Tous, habitant en lo Pont d’Armentera me deu 340 lliures que jo tenia a guany en un ramat de bestià que dit Nicolau manejava i tenia”.

Deu ni do 340 lliures en aquells anys!

Volia dir que el ramat devia ser de molts caps de bestiar.

“Pau Miquel habitant en la masia de la Caseta en lo present terme de Salmella, me deu 6 lliures en diners de resta de un ruquet (que) li vas (vaig) vendre, y també me deu 7 o 8 quarteres sègul que li vas deixar graciosament”.

“Ramon … masover de la masia dita del Mandril del terme de Querol, me deu 55 reals de una quartera (de) blat (que) li vas vendre per dit preu”.

“Miquel Huguet de Vallespinosa  me deu tres pessetes de resta de major cantitat (que) li vas deixar ab lo fi de que sen anés rescabalan y satisfen ab sos treballs, o jornals, treballant per a mi”.

 

“Josep dit Murtro del Pont d’Armentera me deu 6 o 7 pesetas deixades graciosament”.

 

“Un del Pont conegut per lo General, me deu 6 durets de resta d’altres 8 (que) li vas deixar graciosament”.

 

També vol que Magdalena Cunillera, viuda del Macià Cunillera de Vallespinosa, li doni alguns diners dels que tenia en un ramat de bestiar que cuidava el Cunillera. No han passat comptes, ni sap el que li deuen, però fa constar:

“vull que me sia retornat lo que segons lley de Déu me toca y pertany a mi, o bé a mi hereu … i deixo a la consciència de dita viuda, y de Joan Cunillera, son cunyat, lo determinar lo quem pertany”.

 

Com a testimonis del testament firmen dues persones de Salmella que no havíem trobat:

 

Joan Llorach, fadrí, pagès de Salmella,

i Magí Ferran, fadrí i pagès, habitant en el mateix terme.

Castell i poble. Foto:Panorama

Els Esplugas del castell

 El Josep Esplugas viu al castell, i té ramats. El Magí Querol Anglès de Vallespinosa, fa de pastor i treballa per ell. El Magí té un germà, que també és pastor, el Josep.

El Magí fa testament el 1794, té 66 anys. Deixa 30 lliures per pagar les funcions religioses del seu enterrament, 30 lliures que no té, i que li deu el Josep Esplugas. El testament el fa a casa del Josep Esplugas, o sigui al castell, on deu viure. 

      

La masia d’en Cases

Mariano Esplugas viu al terme de Salmella, però és d’Esblada. Està casat amb una Anglès de Vallespinosa. I té un fill, l’hereu, el Joan Esplugas Anglès. Firma el seu testament dins “d’un quarto de esta masia anomenada d’en Cases d’on és la mia habitació”.  -1775-

Tenim també testaments de membres de la família Tous al segle XIX, però els deixarem per un altre dia, que aquest escrit ja és prou llarg.

MONTSE RUMBAU

5 d’octubre de 2020

Contacta amb l'autora