JOSEP M CARRERAS

Del foc a les brases

            No sé si quan rebreu aquest escrit ja se sabrà amb certesa qui és el guanyador de les eleccions dels Estats Units. En el moment que escric, els resultats no són gens clars. És un afer que no afecta només els americans, sinó s’elegeix l’home més poderós del món i les seves decisions repercuteixen en tot el planeta.

            Trec del diari Vilaweb unes dades que em permeten fer una comparativa entre les perspectives que es poden esperar del govern de Trump i del de Joe Biden. En cap cas no n’hi ha per tirar les campanes al vol. Tots dos candidats són sufragats per grans oligopolis, com Silicon Valley, les petrolieres, les farmacèutiques i la gran banca. I aquests no treballen gratis, sinó que exigiran compensacions. Però el govern de Donald Trump ha estat tan bèstia que caldria considerar la victòria de Biden com un mal menor.

 

            Donald Trump: Un segon mandat seria catastròfic en molts aspectes, sobre tot en el camp social, atès que no hi ha un tercer mandat i per tant, no hi hauria el temor de la pèrdua de vots. En la campanya, ja ha anunciat alguns d’aquests punts forts que es proposa:

      *  Reduir a zero el nombre de refugiats.

      *  Liquidar definitivament la Seguretat Social, ja prou feble, que va establir Obama.

  • No concedir la ciutadania als fills d’immigrants que neixin als Estats Units, malgrat que les lleis ho estableixin.
  • Derogar les regulacions sobre el medi ambient establertes internacionalment.
  • Reduir impostos a les grans fortunes.
  • Retallar serveis socials a les clsses mitjanes i baixes.
  • Fer intervenir l’exèrcit per reprimir manifestacions.

 

            Joe Biden: Cal tenir en compte la seva avançada edat. Té 78 anys i amb dos mandats se situaria als 86. Però a banda d’això, tot i mostrar-se més moderat (sobre tot en les formes), el seu full de serveis és també per tenir-lo en compte:

            *  Va ser un dels grans impulsors de la guerra amb l’Irak. Va donar suport a Bush i va justificar la invasió afirmant que Saddam Hussein era d’Al-Qaeda i tenia armes de desrtucció massiva.

            *  Va promoure també la invasió de l’Afganistan per les tropes americanes el 2001.

            *  Ha afavorit empresonaments multitudinaris als Estats Units, sobre tot d’afroamericans pobres.

            *  És responsable de tractats comercials (com amb la Xina) que perjudiquen sensiblement l’economia dels Estats Units.

            * Dintre el Partit Demòcrata és considerat un dels elements més conservadors. Va promoure un corrent dretà que afavoria les grans empreses i lobbies en perjudici dels sindicats i de les petites i mitjanes empreses, majoritàriament en mans d’afroamericans i hispans.

 

            En definiva, i qualsevol que sigui el resultat d’aquestes eleccions, cal preveure una radicalització de posicions en temes com la xenofòbia, populismes, migracions, guerres comercials i en canvi una reculada important de les llibertats i protecció dels drets humans. Potser sí que haurem sortit del foc (o no) per caure a les brases.

 

JOSEP M CARRERAS

4 de novembre 2020

startmag.it