JOSEP M CARRERAS

El món respira més tranquil

 

            Mai com aquesta vegada no havia viscut unes eleccions americanes tan amb l’ai al cor. Una pregunta concorrent a les tertúlies era com era possible que la meitat dels  americans votessin un personatge tan patètic com Trump. Ignorant, maleducat, prepotent, sovint rabiós, i tantes altres coses que en podríem dir. Una persona perillosa per a la pau del planeta, atès que es tracta de l’home més poderós del món. Possiblement hauriem anat de mal borràs. I quan dic això, em refereixo a una guerra real. Havia tensat tant la corda que qulasevol espurna podia fer-la esclatar. Per això, quan es va saber que guanyava Joe Biden vàrem pensar que –tot i no ser cap joia- almenys no faria les astracanades del seu predecessor.

            L’actitud de Trump em va portar a la memòria una noia nord-americana que va  matricular-se a l’institut on jo treballava. Podria ser un paradigma de la manera de pensar d’una bona part de la societat dels EUA. Venia per fer una estada entre nosaltres un cop acabats els estudis d’ensenyament mitjà. En definitiva, un intercanvi com és habitual entre els estudiants de diferents països. Una experiència enriquidora per ambdues bandes, com vaig poder comprovar.

            Ella era una persona profundament religiosa, de l’església presbiteriana, que assistia als oficis del diumenge amb tota la seva família. Una família molt tradicional, la típica conservadora de classe mitjana. Res a dir en aquest aspecte.

            Però hi havia altres coses més sorprenents. Per exemple, no hi havia manera de fer-li entendre que Amèrica no són només els EUA, perquè al sud hi ha també els Estados Unidos Mexicanos, posem per cas. Per a ella, la resta de països eren Central America o South America. I ho corroborava amb la lletra de l’himne: “God bless America”. Gens allunyat, doncs, del pensament de Donald Trump i el seu “Make America great again”.  Que de fet no vol dir altra cosa que fer grans “només” els Estats Units.

            Eren els anys de la guerra de l’Iraq, de Saddam Hussein i les inexistents “armes de destrucció massiva”. Segons la noia, era una guerra justa, perquè primer els islamistes havien humiliat els Estats Units amb l’atac a les Torres Bessones i calia venjar-se. I en segon lloc perquè els Estats Units d’Amèrica havien estat cridats a ser els centinelles guardians de la llei i l’ordre en tot el món. Per a complir aquesta missió podien intervenir en qualsevol lloc i actuar amb tots els mitjans al seu abast. Ni una paraula de condemna per la destrucció i la mort de  civils (“danys col·laterals” en deien i per tant de valor inferior  a les vides americanes, de primer ordre)

            Aquesta manera de pensar porta implícit un supremacisme escandalós, intolerable per a tothom que cregui en la igualtat de tots els homes, independentment de qualsevol altra consideració. El tracte dispensat a negres, hispans i sobre tot als refugiats és simplement vergonyós, impropi de qualsevol persona civilitzada. Separar els nens immigrants dels seus pares o disparar contra ciutadans (negres) indefensos és absolutament irracional, una mostra de la barbàrie a què pot portar una xenofòbia que no te aturador.

            Caldrà veure com actua el nou president. Potser no n’hi ha per tirar les campanes al vol, però de moment el món ha respirat més tranquil.  

 

 

JOSEP M CARRERAS

11 de novembre 2020

fotos: google.es