MONTSE RUMBAU

La masia dels Lamich

A Sta. Coloma de Queralt hi ha una masia, o podríem dir millor una casa, que és a prop del poble, més enllà de l’escola pública Cor de Roure i enmig de terres de conreu, és ca Lamich. De la masia només en queden part de les quatre parets, però hi ha una fotografia de començaments del segle XX, on s’hi veuen unes persones ben vestides, segurament els amos i potser algun familiar que són a fora del recinte de la masia, darrere, la portalada d’entrada al pati, amb unes grans portes, i una part de la casa. A la dreta hi ha un arbre, sembla un arbre fruiter. Hi ha dos homes uniformats, un més arreglat que l’altre, el que va més arreglat podria ser el xofer? L’altre podria ser un guarda jurat, vigilant potser que ningú pogués caçar a les seves propietats.

Si els de ca lamich van construir aquesta casa als afores del poble per passar-hi els estius, vol dir que els Lamich eren gent benestant, i sí, ho eren, perquè constaven com a negociants.

 

La masia Lamich dels Plans del Codony

Però hi havia una altra masia dels Lamich, concretament la del Francisco Lamich, que era als Plans del Codony i dins del terme de Figuerola.

El Francisco Lamich estava casat amb la Coloma Vallbona. Els Vallbona era una família destacada de Guialmons, però també hi havia alguns Vallbona que vivien a Sta. Coloma. No sabem aquesta Coloma Vallbona si havia viscut a Guialmons, o era de Sta. Coloma. Quan el Francisco Lamich ja és mort, en diuen la masia de la Coloma Lamich, i més tard, quan ja devia haver mort la Coloma, el 1811, passen a dir-li la masia del Josep Lamich Vallbona, el fill del Francisco i de la Coloma.

Els Lamich no viuen a la masia, sinó a Sta. Coloma, i tant el Francisco, com el seu fill Josep, consten com a negociants. El Josep està casat amb l’Antònia Brufau.

 

Els masovers de la masia Lamich dels Plans del Codony

En el tercer llibre parroquial de Figuerola de Santes Creus, com s’anomenava Figuerola, hi trobem els bateigs que es van fer entre 1802 i 1880. I és en aquest llibre on trobem aquesta masia.

La primera referència de la masia és el 1805, no l’hem vist anteriorment a aquesta data. Segurament no hi era encara o constava amb un altre nom que no coneixem. Potser tampoc la trobem perquè els rectors anteriors al 1802, no acostumaven a posar el nom de les masies.

Foto: la torre dels Lamich als afores de Sta. Coloma -començaments s. XX. Arxiu de l'ACBS

Els Sogas, els Berguelló, els Bofarull i els Bartolí

Les famílies i els anys els hem trobat només en el llibre de baptisme.

Trobem pels mateixos anys: 1805, 1806 i 1807, 1816 a quatre famílies que treballen com a masovers a la finca que els Lamich tenen als Plans del Codony. El que ens indica que devia ser una finca gran, i una masia també gran, encara que potser hi havia alguns altres edificis on s’hi podia viure.

Els primers masovers que trobem són els Sogas, els Berguelló i els Bofarull.

Els Sogas venien segurament de Vallespinosa, que era el poble on vivien els Els Sogas, un cognom per cert occità.

El Francisco Sogas i la Margarida, al 1805 els neix la Coloma.

Al mateix temps que els Sogas feien de masovers al mas Lamich, també hi treballaven els Berguelló. El Joan Berguelló, era del poble de Querol i estava casat amb la Maria Portuguès. L’any 1806, els neix el Joan.

I al mateix temps que els Sogas i els Berguelló, treballen a la finca com a masovers, els Bofarull.

El Magí Bofarull és de Savallà i està casat amb la Francisca Tarragó. El 1807 els neix la Coloma, el 1808 el Francisco, el 1816, el Ramon.

Els Bartolí també els trobem treballant com a masovers a la masia dels Lamich. El Jaume Bartolí i la Rosa Solé, ella de Fillol, tenen el 1811 el Josep, i el 1813, la Maria.

L’any 1827, el Jaume i la Rosa tenen una filla: la Coloma. Han passat 14 anys entre el naixement de la Maria, el 1813, i el de la Coloma, el 1827, són molts anys. Podríem pensar que aquest Jaume Bartolí potser és fill de l’anterior, però la muller és la mateixa: la Rosa Solé-Soler. 

El 1827, quan neix la Coloma, ja no consten fent de masovers a la masia dels Lamich, sinó a la del Magí Domenjó, que també estava als Plans del Codony, però dins del terme no de Figuerola, com la dels Lamich, sinó en el terme de Guialmons, encara que alguna vegada algun retor la fa constar dins del terme de Figuerola.

El 1833, neix el Tomàs, fill del Jaume Bartolí i la Francisca Ballester. Aquest Jaume ha de ser fill de l’anterior Jaume que va marxar a treballar a la masia del Magí Domenjó. El seu fill es devia quedar a la masia dels Lamich.

Foto: Ca l'Amic 2017

Els Domènech

Els Domènech, el Josep i la Teresa Olivera, el 1823, consten com a masovers de la masia Lamich. Aquest any els neix el Francisco.

 

Els Borràs

El 1826 consten treballant com a masovers de la masia Lamich, els Borràs: el Josep i la Paula Fuster, ella de Talavera, i també la mare del Josep, l’Esperança, que és viuda. El 1826 els neix la Maria, 1828 la Josepha, el 1829 el Sebastià, el 1831 la Maria.

 

Els Vilanova

El 1832 trobem com a masovers de la masia Lamich, els Vilanova: el Pasqual i la Rosa Bergadà. Aquest any els neix el Francesc. Com que els padrins amb els mateixos cognoms són d’Aguiló, segurament ells també ho són.

 

Tots els masovers trobats:

 Anys 1808-1809-1810-1816: Els Sogas, els Berguelló els Bofarull, els Bartolí.

 

Com que només trobem aquestes famílies en els bateigs dels seus fills, pot ser que el Sogas i els Berguelló, que només els trobem els primers anys, ja tinguessin altres fills i aquests que hem trobat fossin els últims que van néixer. I que continuessin vivint a la masia. També pot ser que al no trobar-los més, podria ser que haguessin marxat.

 

1823: els Domènech

1828-1829-1831: els Borràs

1832: els Vilanova

1833: el Bartolí fill.

 

Sembla clar que aquestes quatre famílies van viure juntes a la masia en els mateixos anys. 

 

Una colla de famílies fent de masovers, i tres o quatre vivint juntes treballant i cuidant la finca dels Lamich. Una finca molt gran la que havien de tenir els Lamich als Plans del Codonny.

 

Els Lamich, amics dels seus masovers?

És curiós que els que fan de padrins de la gran majoria dels fills d’aquestes famílies de masovers, són els Lamich, quan normalment els padrins sempre eren família, o els avis, o els germans, o cosins, o parents, o amics.

 

Que els Lamich fessin pràcticament sempre de padrins, tant el Francisco, com la seva muller, la Coloma Vallbona, com el seu fill, el Josep Lamich Vallbona, i la muller d’aquest, l’Antònia Brufau, i el fill d’aquests, el Josep Lamich Brufau, és que hi devia haver una relació estreta entre uns i altres, o sigui entre els Lamich i els masovers. Bones relacions, relacions d’amistat, de confiança … és el que sembla, però no en podem estar segurs. Les diferències socials que hi podia haver en aquella època entre alguns amos i els seus masovers devien ser molt grans. Però potser els Lamich eren bona gent. Qui sap.

Foto:el Codony

La Coloma Lamich

 Hem trobat una Coloma Lamich casada amb el Joan Nialet, pagès de Sta. Coloma. El 1817, fa de padrina de la Maria, filla del Joan Miret Nialet i l’Antònia Corbella, que viuen a Figuerola.

Potser és una germana del Francisco Lamich, o potser una filla.

 

Lamich: cognom occità

El Josep Alió parla de l’origen occità dels Lamich en el seu llibre “Els Pomés de Sta. Coloma de Queralt –història d’una nissaga familiar”.

 

Segons dades de Josep Alió, els Lamich de Sta. Coloma procedeixen del Joan Lamich Teixidor, calderer, nascut al lloc de Gramunt, sufragània de Besignac, a la província de l’Alta Alvèrnia, França. El 1735, el Joan Lamich es va casar amb la Rosa Morera Güell de Sta. Coloma, el primer fill l’Anton, va néixer el 1736, i va ser el primer Lamich nascut a Sta. Coloma. Arribaren també altres familiars de França, tots calderers, i aviat van passar a ser negociants.

 

El 1851, un Pomés es va casar amb una Lamich. El Ramon Pomés Miquel i la Pepa lamich Valls.

El pare de la núvia: Joan Lamich Sol

La mare: Maria Valls Roset

 

Un germà de la Pepa, el Marià, casat amb l’Antònia Goberna, va ser alcalde de Sta. Coloma del 18 de febrer del 1864 al 23 de desembre de 1865.

El seu germà Joan, també va ser alcalde el 1872.

Un altre germà, el Josep, es va vendre la casa dels Lamich, una casa gran del Raval de Cervera núm. 1, al carreter Antoni Albareda Corbella.   

 

Un fill del Marià, l’Antoni Lamich Goberna, va ser farmacèutic.

 

En el llibre de la Núria Sales “Mules, Ramblers i Fires –s. XVIII-XIX”, hi consten com a ramblers -tractants dedicats a la compra–venda d’animals de tir, sobretot de mules- més importants de Sta. Coloma, els Brufau, els Mullerat, els Martí i els Lamich. 

 

Els Lamich: de calderers occitans arribats a Sta. Coloma a la primera meitat del s. XVIII, a alcaldes, farmacèutics, negociants i ramblers. Es van espavilar, i de quina manera!

Foto: Ca l'Amic, gener 2021

 

 

MONTSE RUMBAU

24  de gener de 2021

Contacta amb l'autora