Elena Ferrante, escriptora d’identitat desconeguda. El periodista Claudio Gatti, atribueix l’autoria de les seves novel·les a Anita Raja, traductora. Aquesta foto és de nytimes.com

       

La nena perduda

d’Elena Ferrante

Elena Ferrante (Nàpols, 1943) és una escriptora italiana que no ha fet pública la seva personalitat. Sembla que té estudis de lletres i que té fills. Es creu que ha viscut temporades fora d’Itàlia, però que té bona informació de la vida política i social d’aquell país.

Escrita entre 2011 i 2014 Dues Amigues és una sèrie de 4 llibres que descriu les vivències, des de la infantesa fins a la vellesa, de dues noies nascudes en un barri pobre de Nàpols. N’hem llegit el quart volum, La nena perduda, el qual agafa el relat a partir dels trenta-dos anys de les protagonistes.

Descriu l’entramat de la vida sentimental de les dues amigues, els problemes de pujar les filles, les relacions amb els pares i familiars dins de l’ambient del barri napolità. Escrit en primera persona per una de les protagonistes, que en la ficció ha esdevingut escriptora d’un cert èxit; els fets, decisions i valoracions de la narradora hi són contrastats amb la visió, consells i comentaris de l’amiga com en un mirall que en retornés una visió opaca i sovint diferent de l’esperada per la narradora.

La lectura del llibre llisca fàcilment amb una prosa sense complicacions, empesa pels fets de la trama, ben construïts i lligats a cada pas amb les reflexions i sobreentesos de la narradora. La vida i relacions dels personatges surten afectats pel rerefons historicopolític de la Itàlia de després del 1945: violenta dinàmica entre partisans esquerrans-comunistes i l’estructura de propietat tradicional, miracle econòmic dels anys 1950 i 1960, continuada presència de la Camorra, els “anys de plom” del període de finals 1960 fins als 1980, i els judicis per corrupció en la crisi de les “Mani Pulite” (Mans Netes) el 1990.

Aquesta afectació dels personatges al context històric fa difícil alguns cops seguir l’impacte d’aquestes referències, exteriors a la trama en si. També produeix un cert cansament identificar i situar alguns personatges, segurament ja esmentats en els tres llibres primers de la sèrie, però que de primeres els trobes sense significat.

 

J M Obradó

11 de maig 2021

lacampanaeditorial.com