Dissabte 7 d’agost, a la plaça de dalt l’església de St. Magí, tercer concert de les Nits Musicals Brufaganya.

En acabar el concert, amb els molts aplaudiments del públic, primera conclusió personal treta:   

Ens han robat la nostra història.

Sí, ens l’han robat. Catalunya va perdre la guerra, i els intel·lectuals, polítics, artistes, metges, escriptors … Van haver de marxar a l’exili, i el país es va quedar sense la gent més preparada i sense els seus intel·lectuals. I els guanyadors van escriure el seu relat, el relat de la victòria, de la repressió, dels afusellaments, del domini dels més forts, i el relat de la por. 

I la nostra història ens la van amagar.

El concert d’avui està dedicat a Garcia Lorca.

Garcia Lorca va venir a Catalunya, i va conèixer al músic Robert Gerhard, fill de pare suís, de la Suïssa Alemanya, i la mare de l’Alsàcia francesa, que vivien a Valls i es dedicaven a l’exportació de vins. El Robert Gerhard va contribuir a fer de la vida musical de Barcelona, una de les més actives d’Europa, i va ser un dels dinamitzadors de les avantguardes musicals de Catalunya, i va convertir Barcelona en una ciutat cosmopolita musicalment, al nivell de París o Viena. 

Garcia Lorca s’hi va trobar molt bé a Catalunya, on va venir diverses vegades, va escriure:

“ … soy un catalanista furibundo, simpaticé mucho com aquella gente tan construïda y tan harta de Castilla”. També va arribar a escriure “Visca Catalunya lliure”.    

Aquí va trobar un nivell intel·lectual molt alt en tots els camps, també en la música. I va fer grans amics. 

Però el 1936 el van assassinar, diuen que per socialista, per antifeixista i per homosexual, i aneu a saber si també per la seva amistat amb tants catalans i per la seva predilecció per Catalunya.  

Barcelona es trobava amb un nivell comparable a les principals ciutats d’Europa en moltíssims camps els anys vint i trenta, fins que va arribar la Guerra Civil. Tot un món que Garcia Lorca va admirar i que en acabar la Guerra va desaparèixer, i es va passar a la llarga nit de la postguerra i del franquisme. 

Tota aquesta riquesa en tots els camps del nostre país d’abans de la guerra, ha estat silenciada i amagada. I la llarga ombra del franquisme, ha arribat fins als nostres dies, continua la repressió, la persecució de la nostra llengua, l’espoli constant, i els nostres drets continuen sent menystinguts.  

A Sant Magí, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 + Mireia Pintó + Sílvia Bel,

va interpretar “Luna Roja, a Garcia Lorca”. On es va parlar de Garcia Lorca i Catalunya, vam sentir obres d’Isaac Albéniz i de Manuel de Falla, coneguts i amics de Garcia Lorca, i també cançons sobre poemes de Garcia Lorca escrites per Miquel Ortega, cançons antigues espanyoles, cançons per a nens … Amb tota una orquestra de corda: Violins, cellos, violes, contrabaix, amb la veu de la Mezzosoprano Mireia Pintó, guanyadora de diversos premis, i la coneguda actriu Silvia Bel, que va fer una admirable interpretació llegint textos del mateix poeta, i escrits de la Poldi, l’esposa del musicòleg Robert Gerhard i la relació que van tenir amb Garcia Lorca.

Una delícia sentir tota l’actuació, una interpretació amb un nivell altíssim, pell de gallina en molts moments.

Els concerts de les Nits Musicals de la Brufaganya mai deceben, són tots d’un gran nivell. Felicitats pels que s’encarreguen del programa musical, i per tota la logística amb la qual s’aconsegueix crear un ambient acollidor que fa que t’hi trobis tan bé.