MONTSE RUMBAU

Gran mortaldat i cops de creu

-Aguiló- La Pobla i Sta. Fe-

-1617-1670-

Els Arlós d’Aguiló.

 

Els Arlós, el Joan i la Paula, tenen 6 fills entre 1617 i 1628, i viuen a la casa d’Aguiló de la Caterina Mulet. La Caterina és viuda del Magí Mulet. Els Arlós devien fer de masovers dels Mulet, segurament vivien al pis inferior, i els Mulet al superior.

 

El 1928 hi ha un seguit de morts a la casa:

 

1628, 14 d’abril: Albat, Maria

1628, 13 de maig; mor el seu pare, el Joan Arlós

1628, 2 de juliol, mor el Macià Mulet, fadrí, que també vivia a la casa, té un germà, el Magí, que és qui dota la seva ànima amb dues lliures, havia de ser l’hereu. Eren fills de la Caterina i el Magí?

1628, 15 de juliol, mor la Caterina.

 

1628, quatre persones de la mateixa família, una l’abril, una al maig, i dos al juliol.  Per la proximitat de les dates, devien morir d’alguna malaltia infecciosa que es van encomanar, o potser d’alguna intoxicació de les aigües.

Aguiló

Els Martí d’Aguiló

 

16 nov. 1679: Albat, fill de Jaume Martí

7 juny de 1682: Albat, minyona, filla de Francisco Martí i Maria

15 febrer de 1683: Maria Martí, muller de Vicenç Martí

7 maig 1684: Coloma Martí, muller de Jaume Martí, batlle.

22 maig 1684: Vicenç Martí.

Novembre 1684: Josep Martí, fadrí, fill de Jaume Martí.

Octubre 1690: Albat, Francisco, 7 mesos, fill de Jaume Martí i Mª Àngels

 

En 11 anys, 7 morts de la mateixa família, tres al mateix any.

 

Els Pont de la Pobla

 

Josep Pont i Jerònima Albareda

10 fills entre 1673 i 1692:

Maria, Arcàdia?, Cecília, Miquel, Josep, Anna, Josep, Agustí, Ramona, Pere.

 

En 5 anys, se’ls mor 5 fills:

entre 1685 i 1690:

tots albats:

Octubre 1685: albat, minyona,

Maig 1686: albat, 4 anys

Febrer 1687: albat,

Juny 1688: albat, Agustí, l’any que neix.

Abril 1690: albat, Ramona, 1 any.

 

 

Els Compte de Sta. Fe

 

6 agost 1671: mor l’Antoni Compte

 

Joan Compte i Francisca, tenen 11 fills entre 1671 i 1689:

Roch, Raimunda, Pere, Francisco, Ramon, Ramon, Maria, Jerònima, Àngela, Anna M. i Magina.

 

En 19 anys, 5 filles mortes.

 

9 juny de 1673: Albat, minyona, filla de Joan Compte, ha de ser la Raimunda.  

14 febrer de 1685: minyona (vol dir una nena) 25 setembre de 1689: dues germanes ofegades, la gran, la Francisca, amb 10 anys.

22 maig 1692: Albat, Anna Mª, 6 anys.

Santa Fe de Montfred

Els Marimon d’Aguiló

 

Els Marimon viuen al poble, a Aguiló. És el Marc Marimon i la Maria Compte, potser ella era filla dels Compte de Sta. Fe, o dels Compte del mas Fauria. I ell, d’on era? Dos Marimon fan de padrins de dos dels fills: el Sebastià Marimon d’Albarells i el Pere Marimon de la Llacuna.

 

L’any 1749, en 17 dies se’ls mor 5 fills:

 

El Vicenç

El Magí

El Jeroni

El March

I l’Antònia.

 

Per parar boig. Què va passar en aquesta família?

De què van morir els cinc fills? D’una malaltia contagiosa? Enverinats al beure aigua contaminada?

 

En unes pàgines del llibre d’òbits, el rector ha trobat escrita una nota que diu:

 

“ab disset dies moriren de una casa sola 4 nois y 1 noia de enfermedad natural, y havent preguntat a Francisco Riba amo de la casa, digué haver-li contat moltes vegades son pare, que son pare o avi, se queixaven perquè la família era numerosa, que era convenient un cop de creu per aclarir-la, que per cert ho feu això Déu Nostre Senyor quant volgué, per consegüent es menester no queixar-se de semblant cosa, sinó conformar-se a la voluntat de Déu y (als) justos judicis de Déu”.

 

Si la mort dels cinc fill és esgarrifosa, l’escrit potser encara n’és més. El pare o l’avi es queixava de tenir una família tan nombrosa, que segurament amb prou feines podien alimentar, i fins i tot haguera anat bé que passés alguna cosa per tal de que en fossin menys, i Déu ho va fer, segons creia el que va escriure la nota, es va endur els cinc fills.

 

Ja hem comentat en moltes ocasions, que les morts, sobretot les morts dels infants, en algunes famílies feia estralls. De fet, aquesta mortalitat només es va aturar fins que van arribar les vacunes.

 

Però, encara avui dia, hi ha gent que no s’ho creu. I estan en contra de les vacunes. Desconeixen la història. I són incapaços d’imaginar el dolor de tants i tants pares que veien com se’ls morien els fills sense poder fer-hi absolutament res. Aquest dolor se’t fa present llegint documents antics, i mirant els òbits dels llibres parroquials, les dades poden semblar fredes i llunyanes, però darrere sempre hi ha drames familiars, i alguns ben terribles.

Cases del nucli antic de la Pobla de Carivenys

 

 

MONTSE RUMBAU

24 de setembre de 2021

Contacta amb l'autora