foto: tribus de la segarra

Ramon Oranias, monjo de Montserrat, al castell

El dissabte 24 de setembre, va venir a Sta. Coloma a fer una conferència el monjo Ramon Oranias, convidat per l’Associació d’Amics de St. Magí, amb motiu de l’Exposició sobre Sant Magí, a la Sala Gran del Castell sobre St. Magí.

Ramon Oranias, monjo del monestir de Montserrat, és ben conegut a Sta. Coloma, perquè és fill del poble, i perquè la seva família tant de part dels Oranias com per part dels Orga hi viuen.

L’orgue és considerat l’instrument musical més gran, pel que fa a les seves dimensions físiques, i el que té més varietat i riquesa tímbriques, ja que abasta tots els sons musicals audibles, des de les notes més greus, fins a les més agudes. Segons Mozart, l’orgue és el rei dels instruments.

Estar en una església i sentir un orgue sempre impressiona, perquè la seva música s’expandeix amb tota la força per tots els racons de l’edifici, si a més el pots sentir acompanyat d’un altre instrument, com ara una trompeta, l’audició pot esdevenir sublim.

El Ramon va venir a parlar d’un orguener portuguès, el P. Jordi de Mendoça, que el 1606 el trobem a St. Magí. Venia d’arreglar l’orgue del monestir de Sta. Caterina de Barcelona dels dominics, i el de Montserrat, i volia anar de pelegrinatge a Jerusalem. Però quan va anar a St. Magí, li va agradar el lloc, i s’hi va voler quedar. El que l’atreia de St. Magí, era poder viure com un ermità. A St. Magí hi ha les coves on la tradició explica que en una d’elles hi va viure el Sant. Però de fet, no hi ha record d’eremites a St. Magí, perquè les coves no són gens grans. El Jordi de Mendoça va veure la capella de la Salut, que està molt a prop de la cova del Sant, i va ser aquí on va decidir que volia viure. El seu estat no devia ser gaire bo, perquè ell la va fer arreglar, demanant permís abans als monjos dominics per poder-ho fer i poder-hi viure. L’ermita ja tenia a la part del darrere unes dependències. Però al Jordi de Mendoça li va durar poc la seva estada a l’ermita, ja que abans d’un any va morir. Hem de dir que el 1606, quan el nostre orguener és a St. Magí, els monjos dominics tan sols fa tres anys que hi són, perquè van arribar el 1603.

El Ramon Oranias va explicar moltes coses dels orgues, i ens va dir que ben a prop, concretament a Montblanc, hi ha un dels orgues més antics del país, també ho eren el de Montserrat i el de la Catedral de Barcelona. Els més grans actualment i que són operatius, són el de Montserrat, el de la Catedral de Barcelona i el de Sta. Maria del Mar. També va dir que antigament moltes parròquies tenien orgue, evidentment les seves dimensions no devien ser gaire grans.

foto: tribus de la segarra

Parlant de les ermites on vivien monjos que volien fer la vida d’anacoreta, ens va parlar de les ermites de Montserrat. Resulta que no eren petites esglésies o capelles, com ens podríem imaginar, sinó cases, algunes amb dos pisos, amb una habitació que feia d’oratori, el seu hort, i, normalment, amb un xiprer a prop. I n’hi havien hagut 13! I totes habitades per un monjo.

Aquestes ermites estan documentades en dibuixos antics dels segles XVI-XVII, on surten dibuixades exactament com eren, i el nom de cada una. Per arribar-hi hi havia camins estrets, per on podia passar un ruc que portava els aliments que necessitaven per una setmana, també hi havia escales. Moltes estaven a les zones més altes de la muntanya, construir-les en els llocs tan penjats, havia d’haver sigut molt difícil.

També consten en aquestes làmines antigues, creus molt grans dalt de tot de moltes de les pedres que estan al capdamunt de tot el massís, i es poden veure en els dibuixos monjos que escalen amb cordes. Si construir les ermites devia ser un treball impressionant, penjar aquestes creus al capdamunt amb materials rudimentaris devia ser tota una odissea. El que segur que no devien tenir era vertigen, i havien de ser prims i àgils. Ja ens va aclarir el Ramon que de monjos obesos no n’hi acostumen a haver.

El Ramon Oranias no creu que les alçades d’aquestes ermites, fos un impediment per arribar-hi, o fos perillós, i és perquè el Ramon és escalador, i coneix tots els camins de la muntanya i totes les vies d’escalada. Fins i tot quan arriben a Montserrat persones conegudes professionalment en diversos camps, que els agrada escalar, ell els acompanya a pujar pels millors llocs de la muntanya. No sé si actualment encara escala, perquè un es va fent gran i amb els anys ja no t’atreveixes a fer segons què, de totes maneres al Ramon se’l veu tant entusiasta, que és possible que continuï escalant.

Musicòleg, organista i especialista en orgues, escalador, simpàtic, agradable, amb sentit de l’humor, vinculat al seu poble, i amic dels colomins, i monjo del monestir de Montserrat, un monestir obert, sempre vinculat a la gent del país, i que sempre ha fet costat a la defensa de la catalanitat de la nostra terra.

foto: tribus de la segarra

26 de setembre 2021

Montse Rumbau