JORDI GRAS

La conducta dels peixos varia si hi ha algú vigilant

Hi ha moltes espècies animals que col·laboren entre elles per aconseguir beneficis mutus. El cas més senzill és el de dues espècies que intercanvien favors. En són exemples els búfals i els picots, les flors vermelles tubulars i els colibrís, les vaques i els seus microorganismes intestinals o els taurons i els làbrids netejadors.

 

La notícia que resumiré aquí es feia ressò d’una comunicació científica a la revista Communications biology del 30 de setembre en relació amb els làbrids netejadors. Es tracta d’uns peixos tropicals que es dediquen a netejar la pell i eliminar paràsits externs d’una sèrie de peixos de grans dimensions com poden ser els taurons, les rajades i altres.

 

És un model interessant pel qual tant els netejadors com els netejats obtenen un benefici clar, però com en tota relació d’intercanvi, es poden fer trampes; així els animals netejadors poden prendre el menjar de la boca del animals netejats i aquests quan se n’adonen simplement se’n van, donant per acabada la sessió de neteja. Els netejadors treballen en parella, un mascle i una femella, on l’animal que acostuma a fer trampes és la femella mentre que el mascle, que és més gran de mida, vigila i l’ataca si ho veu per evitar que se n’adoni l’animal netejat i se’n vagi.

 

També s’ha comprovat que una parella de netejadors s’apliquen més a la feina si els està mirant un potencial client que vol ser netejat. Tot això dona entendre una conducta complexa i elaborada en uns animals amb un cervell molt petit i allunyats de nosaltres en l’escala evolutiva. Però encara resulten més sorprenents els experiments recentment publicats realitzats en dues universitats americanes i una de Suïssa sota la direcció de Katherine McAuliffe i Redouan Bshary. Segons aquests experiments les femelles netejadores fan més trampes quan el mascle no està vigilant que no quan està present. O dit d’una altra forma aquests peixos tenen la capacitat de fer-se càrrec del que altres veuen i saben.

 

Aquesta conducta de fer, quan no et vigilen, aquelles coses que saps que no estan permeses és freqüent en la nostra espècie. Són populars els vídeos de nens petits fen malifetes quan interpreten que els pares no els veuen. També se sap que els ximpanzés, els nostres cosins, roben aliments dels seus companys quan creuen que aquests no ho veuen. Però, repetim, això és sorprenent en una espècie tan lluny de nosaltres en l’escala evolutiva com són els peixos.

 

L’estudi de la conducta dels animals, etologia, que s’havia iniciat a les primeres dècades del segle XX va guanyar-se el reconeixement de la comunitat científica l’any 1973 quan Karl von Frisch, Konrad Lorenz i Nikolaas Tinbergen van rebre el premi Nobel de Fisiologia o Medicina pels seus estudis sobre la conducta dels insectes, els peixos i els ocells. Avui continua sent una font de coneixements i sorpreses.

Un Epinephelus tukula sent netejat per dos Labroides dimidiatus. es.m.wikipedia.org

Jordi Gras

10 d’octubre de 2021