Foto: limagris.com

       

El Palau de la Lluna

de Paul Auster

Paul Auster (Network, Nova Jersey, Estats Units 1947) és un escriptor i director de cine. Els seus pares eren jueus de classe mitjana d’ascendència polonesa. Es va graduar en Arts a la universitat de Columbia l’any 1970. Després de residir a Paris va tornar als Estats Units l’any 1974. La invenció de la solitud (1982), inici del seu èxit literari, es considerada per molts una obra autobiogràfica. Ha publicat poemes, assajos i novel·les així com també traduccions d’escriptors francesos, com Stéphane Mallarmé o Jean-Paul Sartre. És membre del PEN club on ha ocupat llocs de direcció. Les seves obres han estat traduïdes a més de 40 idiomes. En l’àmbit social és un personatge compromès amb la lluita pels drets humans i especialment per la llibertat d’expressió (Wikipedia).

 

El llibre que hem llegit d’aquest autor, El Palau de la Lluna, va ser publicat el 1989. El relat de seguida t’absorbeix l’atenció i et manté en tensió fins al final. Els personatges són solitaris sense família o amb molt poca família que viuen una vida atzarosa. En el transcurs de la narració es produeixen fets imprevistos tan positius com negatius que alteren la vida dels personatges.

 

El personatge principal d’aquesta novel·la és un jove que no sap com inserir-se en la vida laboral ni potser en la vida. I tot això en la soledat més absoluta i amb un desarrelament al que no és aliè el fet migratori. El relat es situa als anys seixantes del segle passat als Estats Units i es trasllueixen els moments d’eufòria social per l’arribada a la Lluna però també el malestar per la guerra del Vietnam.

 

Algú ha considerat el relat inversemblant mentre que a altres la preocupació constat pels diners li ha desagradat. Per a molts de nosaltres aquest autor era desconegut i hem descobert un narrador hàbil que aborda problemes contemporanis.

Jordi Gras

9 de novembre 2021