JORDI GRAS

La guerra contra el càncer

Un editorial de la revista Nature  recorda que fa més de cinquanta anys que l’aleshores president Richard Nixon va rubricar una llei contra el càncer segons la qual el pressupost dedicaria, en tres anys, el que avui serien 10 mil milions de dòlars en la recerca contra aquesta malaltia. La intenció de Nixon era imprimir un gir en la lluita contra el càncer reforçant les infraestructures sanitàries, posant en xarxa els assajos clínics a nivell nacional i creant centres especialitzats en la recerca oncològica. Tenia la pretensió d’aconseguir amb aquestes mides una curació ràpida de la malaltia, cosa que va ser considerada com a una ingenuïtat. Potser aquest excés d’optimisme estava relacionat amb el fet que l’any 1969 Nixon havia rebut els primers astronautes americans que tornaven del viatge espacial a la Lluna, complint així la promesa que havia fet John Kennedy. Semblava que qualsevol objectiu per més difícil que fos era fàcilment assolible. Però els fets demostren que la lluita contra el càncer és més complicada que arribar a la Lluna.

Els assessors científics consultats per donar un rerefons científic a la llei van afirmar que en la lluita contra el càncer el llarg termini pertanyia als immunòlegs i als genetistes, el mitjà termini als quimioterapeutes, mentre que en el present i el curt termini el paper principal el jugaven els cirurgians i els radioterapeutes. En això van encertar.

L’editorial que comento esmenta que durant aquests 50 anys s’han descobert nous medicaments, i cita en concret tractaments pel càncer de pit (tamoxifen) i pel de pulmó (sotorasib). També cita que mentre que a l’any 1971 als Estats Units la supervivència dels diagnosticats de càncer al cap de 5 anys era d’1 de cada 2 casos, avui en dia aquest valor és de 2 de cada 3 casos.  

Pot semblar un balanç pobre a efectes pràctics, però a nivell de coneixements d’aquest conjunt de malalties que són el càncer, s’han registrat avenços molts grans, que entre d’altres coses han portat a establir la rellevància del diagnòstic en les primeres fases de la malaltia. Així avui el nostre sistema de salut ens ofereix proves per la detecció precoç del càncer de pit i de colon.

Avui en dia els científics americans no creuen en una cura general contra el càncer. Treballen per fer petites passes. Així les prioritats són: trobar tractaments per aquells tipus de càncer pels que encara hi ha poc a oferir als pacients, disminuir els efectes secundaris de molts tractaments que tot i ser actius van acompanyats d’efectes indesitjables molt pronunciats, i finalment abordar les desigualtats sòcio-econòmiques i racials que fan que l’accés als tractaments no sigui equitativa.

En un document accessible a la xarxa l’Organització Mundial de la Salut  dona les estadístiques corresponents a l’any 2020 pel que fa a casos enregistrats a nivell de tot el món. Els quatre càncers més diagnosticats són: pit amb 2,26 milions de casos, pulmó amb 2,21 milions de casos, colon i recte amb 1,93 milions de casos i pròstata amb 1,41 milions de casos.

En el mateix document s’afirma que es reduirien entre un 30 i un 50 % dels casos si s’evitessin factors de risc com són l’hàbit de fumar, el sobrepès, el consum excessiu d’alcohol, una baixa ingesta de fruites i verdures i la manca d’exercici físic. Tot són factors que estan en les mans de cadascú de nosaltres.

Jordi Gras

26 de gener de 2022