foto: tribus de la segarra

Color de posta, ahir. Santa Coloma de Queralt, a la Baixa Segarra.

7 de febrer 2022

  • Tal dia com avui de1946, el règim franquista, amb el pretext de l’explosió d’un petard a la Universitat de Barcelona, emprèn una dura repressió contra els estudiants catalanistes.

    Fou un període en que la Universitat passà per una profunda crisi, causada per la pèrdua de bona part del professorat que es va haver d’exiliar o que va ser depurat i substituït per professionals no sempre competents elegits sovint per criteris ideològics. ca.wikipedia.or

  • 2° a les vuit del matí. 72% d’humitat relativa.  Cel net avui també. Fa fred aquest matí. Bufa content de serè i la sensació de temperatura  és de sota zero. gec i bufanda i cap al mercat.

  • Avui és Sant Ricard rei d’Anglaterra i Sant Teodor.  Per molts anys.

  • “Si el febrer riu, lo fred reviu”

Bon dia i bon mercat

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible, dir algunes paraules assenyades.”

Johann Wolfgang von Goethe

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

Joan Fuster. lavanguardia.com

“Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.”

 

Joan Fuster

google.es

Com voldria que fosses tots aquells

pels qui alguna vegada he escrit algun poema,

haver mirat amb tu ciutats del nord d’Itàlia,

hiverns, tardors a l’Europa central,

i, en nits de foc roent, d’albada i gessamí,

haver creuat amb tu antigues carreteres

amb palmes vora mar,

taronges i xiprers a frec de llavis.

Com voldria que el present que tu ets,

plaent i amable ara,

vingués de molt lluny,

d’uns altres anys sens tu que a la pell ens deixaven

nits d’escuma i estels,

un perpetu desig que no finia mai,

una joventut primera que no era conscient

de ser ella mateixa.

Mes sé com és d’inútil el desig que m’habita

en una nit de pluja i primavera

que haurà de passar com totes.

Altres amors t’han precedit

i han ocupat el lloc que ocupem ara nosaltres,

els nostres pensaments, els nostres braços,

el nostre breu present.

Ho sabem sense dir-ho.

No cal tenir dades ni testimonis.

Tots els amors han d’arribar tard o d’hora?

¿Sempre els hem de viure com si recomençàssem,

assassinant qui abans ha ocupat el seu lloc,

sens deixar en la ment el record, la presència

de tots aquells que hi foren?

 

A L’AMOR D’ARA

Gaspar Jaén i Urban

foto: tribus de la segarra

sembrat i montagut al fons

bellprat

la segarra

febrer 2019

Antonín Dvořák

Suite in A Major Op. 98 b

1. Andante con moto                             3:56

2. Allegro                                                 5:41

3. Moderato (alla pollacca)                  5:41

4. Andante                                               3:02

5. Allegro                                                 3:15

deviantart.com

goita!

foto: tribus de la segarra

cobert

conesa

la segarra

febrer 2021

Joan Miró. "Cavall, pipa, flor vermella" (1920)

Joan Miró

“Al barri de Montparnasse va conèixer la comunitat artística que s’hi agrupava, entre d’altres a André Masson, veí del seu taller al carrer Blomet i amb qui coincidia en les reunions amb Max Jacob. Va entrar llavors en contacte amb artistes provinents del dadaisme, i del surrealisme, amb el poeta André Breton al capdavant. La trobada va ser decisiva per al progrés de la seva obra.Quan els amics es van afiliar al grup surrealista, Miró es va situar molt a prop, sense arribar, però, a formar-ne mai part formalment. Amb tot, a partir del 1925 penjava obres en la majoria d’exposicions del grup. Miró però es va veure més atret i influenciat pel grup de poetes que pel grup de pintors. Va fer amistat amb gent com Desnos, Éluard, Aragon, Leiris i es va aficionar a llegir obres de Rimbaud, Lautréamont, Baudelaire i Apollinaire, entre molts altres.” Viquipèdia

 

Joan Miró
foto: tribus de la segarra

la vila, ahir a la posta

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4  de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€

google.es

El batall i la batalla
fan un combat singular,
ell repica la campana,
ella mata allò que hi ha,
mata mosques petitones
amb grans canons de matar,
cada mosca que matava,
un repic al campanar.
Generals vénen de lluny
per celebrar l’estropell,
duen més de cent medalles
del melic fins al clatell…
Però encara tenim mosques,
els canons s’han rovellat
i el batall toca les hores
com un vell deure sagrat.

EL BATALL I LA BATALLA

 

Joan Salat en la memòria

marques

el codony

conesa

la segarra

gener 2021

google.es
Sentir només, saber de cada cosa
el nom senzill, el simple nom, carícia
com de l’abril damunt les noves fulles,
mentre la llum de pluja de la tarda
s’allunya a poc a poc amb els jacints.
Clar moment de la flor, enmirallada,
molt guardada, darrera
bellesa d’unes flors dintre els meus ulls.
Després, per l’aire, a penes
fràgil record, enllà del verd intens
d’herba que mulla aquesta lenta pluja.
 
ELS JACINTS
Salvador Espriu
Les hores

sol ixent

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

Tenim la paraula.

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.
 
Antoni Dalmau rodamots.cat
“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”
 
Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb

truitot

Aquesta paraula tan nostra, correspon a un plat d’aprofitament que era ben habitual a les nostres cuines.  A moltes cases, per no dir la majoria, abans, es menjava verdura per sopar. Trumfos, cols, mongetes, bledes, eren de consum boi diari. Amb el que sobrava, l’endemà esfeia el truitot: un raig d’oli i un tall de cansalada a la paella, un all, i la verdura xafada, es feia tombar i quedava rossejada, talment una truita sense ou. Admet tantes variant com vulgueu i també noms diferents segons l’indret. El que ha tingut més èxit ha sigut el trinxat, dit de la Cerdanya.
 
Han canviat els hàbits alimentaris i  trobariem un munt de llars on sol·lucionen el sopar amb una pizza industrial. Ja s’ho faran.
 
Aneu a aquesta adreça del Bloc de Les Piles on el Joan Ballabriga, explica magníficament com allí en diuen xafarot; amb molts detalls, fotos i receptes i tot.

Porque ese extraño escalofrío

incandescente en nuestras brasas

se muda del calor al frío

como la muerte nos traspasa.

Porque mañana ya es muy tarde

y las guadañas no están presas

porque el rescoldo que aún nos arde

dispara chispas de pavesa.

Amiga mía yo te pido

en esta quema a la deriva

tu corazón más encendido

para que el soplo nos reviva

latido a latido

latido…. a latido

Porque te amé hasta las cenizas

de un fuego que aventamos juntos

y se resiste y aún atiza

desde sus cirios de difuntos.

Porque vivirte fue un impulso

que vomitaron los volcanes

porque su lava ya sin pulso

aún nos bañan alquitranes.

Amiga mía yo te pido

en esta quema a la deriva

tu corazón más encendido

para que el soplo nos reviva

latido a latido

latido…. a latido

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4 de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€