foto: tribus de la segarra

Passeig de la muralla, avui al matí. Santa Coloma de Queralt, a la Baixa Segarra.

9 de febrer 2022

  • Tal dia com avui de 1908, es va inaugurar el Palau de la Música Catalana, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. L’edifici va ser encarregat per l’Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música. ca.wikipedia.org

  • 2° a les vuit del matí. 86% d’humitat relativa. La novetat avui és la boira. No fa vent. Matí fred i humit, tot esperant que aparegui el sol i el termòmetre tiri cap amunt.

  • Avui és Santa Apol·lonia, patrona dels odontòlegs i ortodencistes. Per molts anys.

  • “Qui escudella d’altri espera, freda se la menja… i de vegades, ni freda ni calenta.”

Bon dia

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible, dir algunes paraules assenyades.”

Johann Wolfgang von Goethe

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

google.es

“Tot es més senzill del que un home pot pensar, i més complicat del que un home pot comprendre.”

 

Johann Wolfgang von Goethe

theredlist.com

Abans em concentrava escoltant

el pensament enmig de qualsevol estrèpit.

Ara, m’és tan difícil.

No estic cansat de viure: estic cansat

de les veus que al voltant ressonen buides.

Però sé on continua l’alegria:

si no m’he perdut mai cap paradís,

no em perdré ara el més auster,

aquest on al poema ja no hi queda

gairebé rastre de literatura.

Reconec aquest lloc, l’he buscat sempre.

L’últim refugi, el de la soledat.

 

POEMA DE L’ÚLTIM REFUGI

Es perd el senyal

Joan Margarit

foto: tribus de la segarra

panorama amb boira

rauric

la vall del corb

la segarra

febrer 2020

lacuinadesempre.blogspot.com

“Cuinar és un art tan elevat com escriure bé, en el sentit que escriure vol dir atrapar els adjectius justos, i aquesta és una feina àrdua, lenta i pesada. Els matisos d’una salsa, d’un peix, d’un plat de carn, representen, en un escrit, l’adjectivació exacta. A foc lent, doncs, i amb tota la paciència.

La cuina és un art de paciència, de callada tenacitat, de bona voluntat, d’hores, de poca pressa, de refinament, de relació d’elements diversos, i per tant, un art del pensament. La cuina no vol nerviositats, ni precipitacions, ni badoqueries, ni tenir el cap a tres quarts de quinze.”

 

Josep Pla

El meu país

 

Guy Billout

goita!

foto: tribus de la segarra

l’ametller florit i la boira, aquest matí

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

Joan Miró, 1920, Les cartes espagnoles

Joan Miró

Entre els anys 1928 i 1930, les diferències dins del grup dels surrealistes cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l’art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l’estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L’11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb Breton ja adherit al partit comunista, va sorgir un tema de discussió sobre el destí de Lev Trotski; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d’una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, Michel Leiris, Georges Bataille i André Masson. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de Karl Marx, que advocava per «transformar el món» mitjançant la política, o la de Rimbaud, de «canviar la vida» mitjançant la poesia, Miró va escollir la segona. Va ser aleshores quan Georges Hugnet va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura:

 

“Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l’ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L’ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions”.

 

Joan Miró
foto: tribus de la segarra

el castell, cap al tard

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2021

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4  de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€

boira avui al matí

santa coloma de queralt

la segarra

febrer 2022

google.es

Qui em tornarà la llum del teu esguard

tanta claror que esborrava capvespres?

 

LA TREVA –fragment–

Maria Àngels Anglada

Arietta

tombant, de matí

santa coloma de queralt

la segarra

gener 2021

Iris Murdoch fotografiada per Ida Kar el 1957. elcultural.com
M’atreveixo a dir que qualsevol cosa pot transformar-se en sant si s’adora sincerament.


Iris Murdoch
The Message to the Planet

aguiló, avui

santa coloma de queralt

la segarra

gener 2021

Tenim la paraula

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.
 
Antoni Dalmau rodamots.cat
“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”
 
Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb

truitot

Aquesta paraula tan nostra, correspon a un plat d’aprofitament que era ben habitual a les nostres cuines.  A moltes cases, per no dir la majoria, abans, es menjava verdura per sopar. Trumfos, cols, mongetes, bledes, eren de consum boi diari. Amb el que sobrava, l’endemà esfeia el truitot: un raig d’oli i un tall de cansalada a la paella, un all, i la verdura xafada, es feia tombar i quedava rossejada, talment una truita sense ou. Admet tantes variants com vulgueu i també noms diferents segons l’indret; per exemple “trumfot” cap el Segrià. El que ha tingut més èxit ha sigut el trinxat, dit de la Cerdanya.
 
Han canviat els hàbits alimentaris i  trobariem un munt de llars on sol·lucionen el sopar amb una pizza industrial. Ja s’ho faran.
 
Aneu a aquesta adreça del Bloc de Les Piles on el Joan Ballabriga, explica magníficament com allí en diuen xafarot; amb molts detalls, fotos i receptes i tot.

Hi ha molts cops que penso

Qui sóc jo realment

I és quan miro els teus ulls

I és com quan mires el cel,

Pots veure-hi moltes coses

Però sempre diferents.

Hi ha molts cops que penso

Que hi faig en aquest món

Que no és res sense tu

I amb tu tot es confon,

Món que tant es belluga

Però a cops sembla ben mort.

Sovint em trobo tan lluny de tu…

I et necessito, més que mai et necessito,

Res més que tu pot fer sentir-me viu

Perquè tu tens tot el meu cor…

Perquè tu tens tot el meu cor

Fes-ne el que vulguis.

El teu record encara em fa esborronar a les nits

I somio en despertar-me al teu costat cada matí

A acaronar-te les galtes,

Poder sentir-te a prop de mi.

Quan ens separi

Un tros de mar,

Quan la distancia

Tracti d’anar esborrant al passat,

Mira la lluna i no m’oblidis mai,

Voldria tornar-te a acariciar

I avui que no ets al meu costat

Puc dir-te que et segueixo estimant.

I a les nits de lluna plena

Tornaré a comptar els estels

Des de la mateixa platja

Enyorant la teva pell.

Esperant que la llumeta

Segueixi encesa eternament.

Sempre que hi ha lluna plena…

 

WHISKY’NS CULLONS

Trobareu aquesta tassa a CAL SUGRAÑES, al carrer Major, 4 de Santa Coloma de Queralt.  

preu: 3€